6. Desitjos

El fet és que en el nivell més bàsic de la nostra realitat material, en el nivell de la física quàntica, és a dir, de la «sopa quàntica» de totes les opcions possibles, totes les partícules que componen el nostre món material neixen (sorgeixen de la «sopa quàntica») en parella amb les anomenades antipartícules (pramatèria). I aquestes mateixes antipartícules, tenint una massa negativa i portant en si una energia negativa (de signe), constitueixen l'expressió física dels nostres desitjos. Així doncs, totes les partícules neixen en parelles: partícula-antipartícula, és a dir, tot en aquest món existeix només en parella amb els desitjos que li corresponen. I d'aquí se'n deriven dues conclusions corprenedores.

La primera: tots els desitjos ja estan complerts, simplement no pot ser d'una altra manera; des del punt de vista de la física quàntica, en el moment en què neix un desig (antimatèria), en parella amb ell neix també la matèria (energia), que correspon exactament a aquest desig. Simplement no poden existir l'un sense l'altre.

La segona conclusió, derivada de la primera: tot el que hi ha en el teu món és el resultat dels teus desitjos i només dels teus desitjos, ningú més «en té la culpa». El problema és que nosaltres, ignorant això (més exactament, creient el contrari, que tot s'aconsegueix només amb un treball feixuc), nosaltres, no creient en aquesta senzillesa, quan ens sorgien certs desitjos, ens llançàvem abnegadament a complir-los, lluitant amb

el món, doblegant les circumstàncies, gastant-hi moltíssima energia —una energia que ja havia creat tot allò desitjat, però amb el nostre afany d'aconseguir-ho tot, arrabassàvem aquesta energia a allò ja creat, malgastant-la en accions innecessàries, en la lluita: en guanyar diners, en fixar objectius, en intencions, elaboració de plans i intents de dur-los a terme, en l'organització de persones i recursos, en el control i els èxits, etc.

Com a resultat, arrabassàvem l'energia als desitjos ja realitzats en la matèria, i aquests literalment es dissolien en la nostra realitat. En lloc d'ells apareixia molt d'enrenou, molts afers «importants» —i que no portaven a enlloc—, però no hi havia l'encarnació del desig autèntic: l'energia s'havia malgastat en va. Això, al seu torn, engendrava molts desitjos contradictoris dins de la nostra consciència. Una vegada i una altra, fent plans i decebent-nos en els intents de dur-los a terme, acumulàvem un cansament interior, ressentiments envers aquells «que ens van posar traves», culpa pels «propis errors» amb què explicàvem per què no havia sortit bé aquesta vegada, vergonya per la nostra incompetència, pors que no tornés a sortir bé, etc., d'on naixien desitjos completament diferents, no vinculats amb els desitjos primigenis i autèntics de la nostra ànima: el desig de demostrar alguna cosa a algú, el desig de justificar-se, el desig de castigar-se a un mateix, el desig de no tenir per no haver d'assumir-ne la responsabilitat, el desig de mandrejar i no fer absolutament res per preservar les restes d'energia, el desig d'amagar-se de tothom, fins i tot el desig de morir per «netejar la vergonya»…

I aquests desitjos subconscients (és a dir, no conscients per a nosaltres) entraven en conflicte amb totes les nostres noves iniciatives. Ells també, com a antimatèria, engendraven la matèria que els corresponia: desencadenant els escenaris corresponents en la nostra vida —de malalties, deutes, compromisos incomplerts, pèrdua de reputació, persecució judicial i penal, pressió per la força, conflictes, disputes, una gran quantitat de dolor emocional, sofriment i, en darrera instància, la mort, i ja havíem de lluitar no pas pel compliment dels desitjos, sinó per la pròpia supervivència. I encara que érem nosaltres mateixos qui desencadenàvem tots aquests processos en la nostra vida, ens semblava que era un món hostil i perillós el que intentava destruir-nos. I volíem defensar allò nostre, protegir, venjar-nos, destruir «l'enemic», tot i que mai no hi ha hagut cap altre enemic aquí a part de nosaltres mateixos.

Com a resultat, a dins nostre, en la nostra consciència, es formava una multitud de desitjos contradictoris que, com el cigne, el cranc i el lluç de riu, estiraven el «carro» de la nostra realitat en direccions oposades.

Què cal fer? Cal aprendre a gestionar totes les contradiccions internes acumulades i netejar gradualment la pròpia consciència dels patrons destructius de comportament i de presa de decisions, dels programes subconscients i dels desitjos contradictoris que desencadenen programes d'autodestrucció i de lluita amb un mateix. Cal posar d'acord tots els «crancs i lluços» amb els nostres «cignes». I aprendre, finalment, a veure,

que tots els desitjos ja estan complerts i no requereixen cap esforç per la nostra part, i que les accions només les necessitem per a la creació, no per als èxits, perquè el desig de creació, de cocreació els uns amb els altres, són desitjos autònoms de la nostra ànima, que també creen per a si mateixos totes les condicions necessàries perquè puguem manifestar-nos com a creadors i com a constructors —aquests també són desitjos autèntics de la nostra ànima, i són precisament aquests els que requereixen la nostra manifestació, les nostres accions, i amb aquests desitjos també s'engendra l'energia corresponent: és l'energia de la inspiració, de l'entusiasme, de l'impuls creatiu i dels impulsos de l'ànima cap a la unió amb afins, cocreadors.

Per tant, amic meu, pots no amoïnar-te pel fet que, com que tots els teus desitjos ja estan complerts, «no tindràs absolutament res a fer». Al contrari, en acceptar els teus desitjos com a complerts, t'alliberaràs de la necessitat de guanyar diners, de doblegar la realitat, de controlar, de manipular els altres i d'aconseguir fites; t'alliberaràs per a l'encarnació dels desitjos autèntics de la teva ànima: per a la Creació, l'Amor i la Vivència Profunda de la Veritat Multifacètica, la teva autèntica destinació, que és l'única cosa que ens fa feliços perquè correspon a la nostra autèntica naturalesa; i llavors podràs encarnar el teu Suprem Potencial: com a ésser humà creador, com a déu viu en carn mortal, com a manifestació única de l'Únic Déu, de l'Única Vida en la teva forma humana irrepetible, encarnant amb un exemple viu el somni de la Vida Eterna. Perquè a Tu ja no

et caldrà morir, ja que el desig de mort haurà estat guarits per Tu, i el desig de vida, de Vida Autèntica, només s'enfortirà i s'encarnarà en la realitat de l'Existència Eterna.

Això no és pas cap conte de fades. És la realitat. Perquè tots els teus desitjos ja estan complerts. Amb quins desitjos ha estat creada la teva realitat actual? Ets capaç de reconèixer-los?