3. Felicitat, consciència i realitat

F. M. Dostoievski va escriure: «L'ésser humà és infeliç només perquè no sap que és feliç. I tan bon punt sàpiga que és feliç, tot seguit, en aquest mateix segon, esdevindrà feliç. Això ho és tot. Tot…». Estem d'acord amb aquesta afirmació. En la nostra visió del món (i està recolzada tant científicament com per la pràctica quotidiana), cada ésser humà ja té allò que Realment vol (encara que pugui no saber-ho), i en el seu món succeeix allò en què Creu de debò (hi creu tant que està disposat a apostar-hi el més valuós per a ell: diners, vida, llibertat).

En el sentit més ampli: la teva realitat, tot el teu món material (la teva salut, les teves finances, les teves relacions, tot allò que Tu tens i no tens, totes les circumstàncies de la teva vida, tots els esdeveniments i interaccions amb altres persones i amb el món); en definitiva, tota la teva realitat sencera és creada per la teva consciència. I això no va de «el pensament és material» o de «cal pensar en positiu». El pensament, és clar, és important. Però l'estructura de la teva consciència és molt més gran que simples pensaments. Vegem l'«edifici» de la teva consciència una mica més de prop, sense aprofundir en detalls.

Convencionalment, es poden distingir quatre «plantes» de la nostra consciència: la Fe, els desitjos, els sentiments i els pensaments. És precisament allò de què estan plenes aquestes plantes el que determina com vivim: literalment crea tota la nostra realitat. Tanmateix, molt sovint

ni tan sols en som conscients; ens sembla que tot és com és, independentment de la nostra consciència, i que només podem estudiar aquest món complex que existeix separat de nosaltres, adaptar-nos-hi o lluitar-hi en contra. Però això dista molt de ser així. Més exactament, és només una de les variants possibles de creences, la qual crea una realitat corresponent i construeix totes les relacions de l'ésser humà amb el món. Però en poden existir d'altres, i aquestes engendren una realitat completament diferent.

En realitat, en aquesta breu Guia per a la vida, volem oferir-te una visió que et retorni a la posició de Creador de la teva realitat, la qual és inherent des de l'origen a l'ésser humà, però a la qual renunciem de manera inconscient en adoptar altres conviccions i creences, traspassant la responsabilitat a forces externes (a altres persones, a les autoritats, als líders, a les circumstàncies, a Déu...), i sovint, a l'inrevés, assumint la responsabilitat dels altres (en essència, creadors com Tu) sobre Tu mateix; i és precisament aquest traspàs de responsabilitat el que ens fa patir i no veure la nostra felicitat, no veure que som nosaltres mateixos qui creem tot això a la nostra vida, culpant dels nostres fracassos algú extern, tement perills i amenaces exteriors (que nosaltres mateixos creem), ressentint-nos, irritant-nos, tenint enveja, enfurismant-nos... o, per contra, sentint culpa per no poder fer feliços els altres.

I és precisament això el que ens empeny a buscar subterfugis de tota mena, a mentir als altres i a nosaltres mateixos, intentant guanyar una mica

més diners, obtenir una mica més de poder i superioritat sobre les altres persones. Darrere de tot això no hi ha res més que un traspàs de responsabilitat. I fins i tot assolint tot això —diners, poder, èxit—, no esdevenim més feliços, perquè les pors i l'enveja ens empenyen inevitablement cap al següent nivell: el següent nivell de diners, de poder, d'«èxit».

Només cal transformar les teves creences, canviar d'arrel la teva mirada sobre el món, assumir la responsabilitat sobre Tu mateix com a Creador del teu món i retornar la responsabilitat a la resta de creadors per la seva realitat, perquè tot canviï a l'instant: descobriràs que Tu ja ets feliç, perquè Tu mateix ho crees tot en el teu món, no hi ha ningú més responsable d'això. I ho crees per alguna raó, ho vols per algun motiu i Creus en això. És exactament per això que tot és així. Senzillament, no eres conscient de com, amb què i per a què ho estaves creant, i va ser precisament aquesta manca de consciència el que et feia infeliç. Però hi ha una oportunitat d'esmenar-ho tot: recuperant la responsabilitat de la teva vida i de la teva realitat, no pas al nivell de paraules i actes com «home de paraula» o «cal respondre dels propis actes», sinó al nivell de la mateixa consciència: de les teves creences, conviccions, desitjos subconscients, sentiments i pensaments.

La teva realitat és l'expressió directa i manifesta d'allò de què està plena la teva consciència.

Vols saber de què està plena la teva consciència? Mira en el mirall de la teva realitat. Tot el que hi vegis —el que és bo i el que no ho és tant, el que és agradable i el que és repulsiu, l'inspirador i l'aterridor—, tot això ets Tu. I si alguna cosa no t'agrada en aquest mirall, només Tu pots transformar-la. Què et sembla aquest gir? Estàs preparat per a una aventura així? Perquè si acceptes això, ja no tindràs l'oportunitat de traspassar la responsabilitat a ningú altre. T'espera una feina gran i meticulosa d'estudi de Tu mateix, d'exploració de les profunditats de la teva consciència. Però és també la tasca més apassionant i més beneïda de tot l'univers, de tots els universos. Conèixer-te a Tu mateix.

Conèixer-te a Tu mateix, no refer-te. Veig en Tu un ésser perfecte. Un ésser Diví perfecte que no comet errors i que, per tant, no té res a refer, car aquest ésser simplement aprèn a governar el seu cos, el seu Gran Cos. El Cos de la seva realitat. Aprèn coneixent-se a Si mateix, la seva força, les seves infinites capacitats de Creador.

Quan veus un infant petit aprenent a caminar i, en general, a governar el seu cos, les seves mans, intentant arribar a una joguina que li agrada o a un menjar deliciós, i quan no ho aconsegueix, veus potser menys perfecció en ell? El culpes d'això? O t'inspira el fet que, en experimentar certes dificultats —necessàries— en l'etapa d'aprenentatge, no es rendeix i continua fent nous intents una vegada i una altra per dominar aquesta habilitat? I després va dominant habilitats cada cop

més i més complexes. Si ara estàs llegint aquest text, sembla que al seu dia Tu també ho vas aconseguir.

Et veiem a Tu, Ésser Humà que estàs aprenent l'art de la creació conscient de la teva realitat, com aquest mateix infant perfecte que no defalleix davant dels possibles «fracassos», sinó que intenta aprendre una vegada i una altra. I és precisament en això que Nosaltres t'hem estat ajudant tot aquest temps, al llarg de tota la teva vida, i Nosaltres estem disposats a continuar ajudant-te, observant pacientment el teu progrés.

Però, estàs Tu mateix preparat per emprendre aquest camí? Preparat? Llavors el Joc ha començat. No t'exigeixis de cop massa a Tu mateix. Intenta ara per ara prendre consciència d'allò en què Creus actualment (mirant en el mirall de la teva realitat), a qui sols culpar dels fracassos, de qui carregues la responsabilitat sobre les teves espatlles, amb qui estàs en deute i qui està en deute amb Tu... De quin sistema d'obligacions mútues i deutes t'has anat envoltant al llarg del teu camí de vida? Què en treus, d'això? Et fa feliç? Sàpigues que tot això no és «objectiu» ni és que «no hi hagi altra manera». Són simplement les teves creences i conviccions les que et forcen a prendre aquestes decisions i a actuar així. Això no és ni bo ni dolent. Simplement Tu Creus en això.