18. Tecnologia viva de l'amor

L'Amor – Absolut Incondicional Etern – és el Delit Suprem accessible a la naturalesa humana. L'Amor és un sentiment, és energia, és força, Força Suprema. L'Amor és la font i la matèria primària de la qual tot està compost. L'Amor és la màxima qualitat de les relacions mútues entre les persones i, en general, entre tots els éssers. L'Amor és la Veritat Suprema. L'Amor és Déu. És precisament per això que totes les nostres aspiracions, tots els nostres desitjos, tots els nostres pensaments estan vinculats d'una manera o altra a l'Amor. Sí, rarament hem reflexionat sobre la font d'aquest Amor, i per això l'hem buscat en allò que veia el nostre ull, que tocava el cos: en altres persones, en els nostres fills, en la natura, en els animals domèstics, en el menjar i el beure, en el sexe i les diversions, en plaers de tota mena, finalment, en els diners, la fama i el poder. Però la veritat és que la font de l'Amor és una de sola: és Déu. El Nostre Potencial Suprem Conjunt, acumulat per tota la humanitat al llarg de tots els temps, passats i futurs. Déu. Heus aquí la veritable font de l'Amor. I quan es diu: «estima el teu proïsme com a tu mateix», abans d'això es diu: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tot el teu enteniment». Perquè, per estimar el proïsme, cal omplir-se d'aquest amor a partir de l'Amor a Déu. És precisament l'Amor a Déu la font de tot amor. I això no té a veure amb una obligació moral envers Déu, no. Déu no necessita res de nosaltres, Déu no té mancances de res. Té a veure amb el fet que tot Amor prové de Déu, fins i tot aquell,

amb el qual L'estimem a Ell Mateix. Senzillament, estimar Déu és fàcil. La mateixa ànima –si és que no l'hem malgastada del tot en la fressa terrenal–, la nostra mateixa ànima estima Déu com a la seva Font. Estimar Déu és fàcil. L'ànima El reconeix a la primera Paraula Viva, al primer so de la Veu que sent dins d'ella mateixa com un eco de la seva pròpia Essència Divina. La Paraula de Déu engendra en Tu l'Amor cap a Ell. Per això està escrit: «L'home no viu només de pa, sinó de tota Paraula que surt de la boca del Senyor». És precisament per això que és tan important el Diàleg Interior amb Déu: a través d'ell s'encén en Tu el veritable Amor. I d'aquest Amor prové tota la resta: l'ànima s'alegra, l'esperit s'exulta, de l'Energia de la Vida, d'aquesta Força Divina, s'omple tot el teu ésser, el cos se sana, es restableix la integritat de la consciència, els dubtes s'esvaeixen, torna la fermesa de la voluntat, els desitjos es compleixen, s'omplen tots els àmbits de la teva vida, s'arreglen les relacions amb els altres, perquè Tu mateix et converteixes en un canal d'Amor il·limitat per a ells, els talents es despleguen, la ment s'aclareix, es revela la Veritat, i en Ella, la teva destinació i el sentit mateix de la Vida. L'Amor a Déu: heus aquí la veritable font i l'inici de l'Amor. Però fins i tot aquest Amor ens el dona la mateixa Font, el mateix Déu. Per tant, per revelar en Tu aquest Amor, per activar el Seu flux, en el Diàleg Interior ens adrecem a Déu amb una pregària: – Senyor, ensenya'm a estimar-Te amb tot el meu cor, amb tota la meva ànima i amb tot el meu enteniment, omple'm del Teu

Amor, d'Amor cap a Tu. No em desemparis, Senyor Déu meu! I quan Déu et respongui: T'estimo, Som Un, ets perfecte als Meus ulls i mai no has estat sol. – Quan Déu et respongui des de dins, sabràs amb certesa que és Ell, perquè el teu cor s'estremirà, l'ànima començarà a reviure i aclaparat brollaran llàgrimes als teus ulls. Plorar per la Paraula Viva, per la Paraula de Déu en Tu, és normal, és bo. Significa que l'ànima és viva i es purifica. El que no és bo és si no sents res com a resposta a la teva petició. Llavors cal posar-se a la feina seriosament: netejar el cos, la ment i pregar a Déu pel retorn de la teva ànima – dejuni, abstinència, pregària. La pregària per primera vegada, fins que Déu et respongui – ni que sigui amb un senyal subtil al cos – i després 50 vegades al dia, cada 10-15 minuts, amb qualsevol pregunta, però el principal: «ensenya'm, ajuda'm a prendre consciència, sana la meva ment i la meva ànima». «Ensenya'm, Senyor, a ser creador, creador conscient de la meva realitat». «Ajuda'm a prendre consciència, Senyor, de per a què, amb què i com creo això a la meva vida: amb quines creences, desitjos, amb quins sentiments i pensaments». «Sana, Senyor, aquestes creences i aquests dubtes, aquests desitjos i aquests sentiments, ajuda'm a disciplinar la meva ment i a pensar des de l'Amor, amb Amor i per a l'Amor», «Ensenya'm, Senyor, a viure de manera que la Vida en mi s'incrementi!». I quan preguntis, precisos i demanis una vegada i una altra, Déu et respondrà – una vegada i una altra – i tornaràs a sentir, una vegada i una altra, la Seva Presència Viva en Tu: una afluència de forces, d'energia, del mateix Amor. I no dubtaràs d'aquestes respostes, sabràs que això és

la Veritat, i que Ella és Viva. I d'Ella, d'aquesta Veritat Viva, Tu mateix esdevindràs Viu. L'Amor revifa, literalment et ressuscita a la Vida. Aquestes respostes poden ser molt senzilles, fins i tot banals. Podries haver llegit quelcom semblant o haver-ho sentit d'algú centenars de vegades. Però sempre s'havia quedat només en informació, sense penetrar més endins de la teva ment, on poden coexistir multitud de parers, de dubtes, sobre aquesta qüestió. Però quan és el mateix Amor qui et parla, ja no dubtes més: és la Veritat, i s'integra en la teva consciència com una pedra angular, com un fonament sòlid sobre el qual ja es pot edificar la casa de la teva consciència, amb totes les altres plantes. Això canvia la teva Fe, canvia les teves conviccions, canvia els teus desitjos, canvia els teus sentiments, els teus pensaments i la teva pròpia manera de pensar. Et converteixes en un altre. Autèntic. Et converteixes en Tu Mateix. I això no passa només a nivell subtil, espiritual. A nivell fisiològic, les teves connexions neuronals es reestructuren, tot el bilió (1.000.000.000.000.000) de connexions neuronals al teu cap i al teu cos es reorganitza sota l'acció de l'Amor i de la Veritat que t'omplen per dins des de Déu. I això passa molt ràpidament. Canvies profundament en tan sols dues o tres setmanes, en un parell de mesos, fins a quedar irreconeixible. I en tres anys i mig et converteixes en una persona completament nova. L'home vell en Tu ha mort. Ha ressuscitat un home nou. Des de l'Amor, des de la Paraula Viva de Déu dins teu, et converteixes en Tu Mateix Autèntic. I ho sents: amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el teu enteniment i

amb tot el cos. Neixes a imatge de Déu, en la Comunió de Crist, i esdevens a la Seva semblança, en el Diàleg Interior amb Ell. Això és precisament la deïficació. I així es pot viure l'Eternitat. I només així es pot viure l'Eternitat. Heus aquí alguns passos-eines que t'ajudaran en aquest camí, el camí de la deïficació: 1. El reconeixement de la veritat interior. La veritat ens uneix en un tot únic amb la realitat que creem. La mentida ens separa. En nosaltres hi havia amagades moltes contradiccions i molta mentida interior, faltes i pecats contra la nostra veritable naturalesa. Per això no podíem crear res conscientment ni corregir res com a creadors. No hi havia integritat interior. Cadascú estirava cap a un costat diferent. La veritat ens allibera d'aquesta mentida i restableix la integritat interior i la unitat amb la realitat com a creació pròpia. Però la Veritat pot ser desagradable, lletja, dolorosa, i sovint ens en defensem de manera subconscient; per tant, per reconèixer-la, per veure-la tal com és, cal la Presència de Déu a l'interior; per això tot comença amb la Comunió amb la Consciència Divina, la Comunió de Crist; a partir de la Seva Veritat es manifesta tota la mentida interior. I a més cal honestedat amb un mateix. Reconèixer la mentida, acceptar la Veritat, omplir-se de la Veritat de Déu. La Veritat és aquella veritat que t'omple d'Amor i acreix la Vida.

2. Declara la voluntat.. Heus aquí que has reconegut la veritat, per exemple, que no hi ha Amor. Ara declara la teva voluntat, la Voluntat del Creador, sobre com vols que sigui. «Declaro la meva voluntat, m'

omplo d'Amor ara mateix (Senyor, ajuda'm en això)». I observa. A continuació s'obrirà el camí que et portarà a això. Potser caldrà tornar més d'una vegada al reconeixement de la veritat interior, prendre consciència i repensar moltes coses a la teva vida, canviar moltes coses. Però aquest és el camí, i cal recórrer-lo. Amb la declaració de la teva voluntat el camí s'obre, camina per ell.

3. Explora els desitjos contradictoris. Tot es crea segons els teus desitjos. Segons els teus desitjos veritables (no sempre conscients). Pregunta a Déu en el Diàleg Interior: per a què vull que les coses siguin tal com són? Per exemple: «Senyor, per a què vull no sentir Amor?». Poden sortir a la llum moltes respostes, des de la «por al dolor» fins a «llavors hauré de canviar de vida». La presa de consciència dels desitjos contradictoris per si mateixa ja comença a harmonitzar-los: així funciona la Consciència Divina en Tu, de la qual has participat en l'acte de la Comunió (Autocomunió). Però pots potenciar aquest procés demanant a Déu que harmonitzi aquests desitjos contradictoris i integri a la teva consciència un «nou tercer» per a cada parell de contradiccions. Perquè en lloc de «o bé... o bé» s'obtingui «i... i». Pel que fa a les pors, aquí no cal buscar cap «nou tercer»: simplement demana a Déu que les sani en Tu. Sense Déu, les pors bloquegen l'Amor; Déu les transforma en combustible per a l'Amor. Per això els sants pares sovint diuen que el Temor de Déu és el començament de l'Amor. En definitiva, has de quedar lliure de tota por. La por no és la norma. La por és una desviació de la naturalesa Divina.

4. Observa els sentiments. Pregunta't: «Què sento realment ara mateix?». Observa al cor, al cos, a l'ànima. Escolta els sentiments. Observa'ls. Demana a Déu ajuda per concentrar l'atenció en els sentiments si no en tens el costum o si aquests sentiments et resulten desagradables (vergonya, culpa, por, ressentiment, irritació, angoixa). No n'apartis la mirada interior, fins i tot si aquests sentiments són extremadament dolorosos. Això durarà poc. Al mateix temps, observa'ls com quelcom diferenciat de Tu: sents, però Tu no ets aquests sentiments. En observar en Tu els sentiments mateixos, sense anàlisis addicionals, els transmets l'energia de l'Amor que tens per defecte –provinent de Déu des del moment de la Comunió Divina–, i a partir d'aquesta energia transmesa pel canal de la teva atenció, es produeix una elevació de la freqüència vibratòria d'aquests sentiments; la seva qualitat s'eleva davant dels teus ulls, en la direcció del vector que el mateix Amor marca. Els teus sentiments són un espectre continu, un arc de Sant Martí d'Amor dins teu, i als sentiments «negatius» simplement els mancava energia per brillar més i fer-se més agradables. Et sorprendràs de com n'és de ràpida la transformació d'aquests sentiments! Només no t'aturis «en allò assolit» quan «et sentis millor». Continua observant-los fins a arribar a l'Amor i la Gratitud: cap a Déu per la possibilitat mateixa de sentir. Els sentiments demostren que estàs Viu. Viure vol dir Sentir.

5. Tingues Fe. Atura't. Reflexiona críticament sobre allò en què creus de debò. És exactament allò que et passa, allò que ocupa els teus pensaments, les teves accions i el teu temps. És exactament això el que volies de la teva vida en

realitat? I en què t'agradaria creure? Com t'agradaria viure? Què t'agradaria sentir? A què voldries dedicar-te? Vols Amor i Miracle? Abundància? El desplegament del teu Talent únic? Doncs per què creus en els diners i el poder, en una feina que no estimes, en la «realitat objectiva» i en els deutes? Demana a Déu que canviï les teves creences i conviccions; l'elecció conscient de la fe t'obre noves oportunitats. Suposem que ets un «ateu, gràcies a Déu», i que «no creus en res d'això». Llavors suposa per un segon que «això» és possible. El Miracle és possible. L'Amor és possible. Déu és possible. És possible que precisament la teva consciència, les teves creences i els teus desitjos siguin responsables de la teva realitat. És possible? És possible. Mira, la ciència també diu que és possible! Fins i tot l'admissió d'una nova fe durant un segon entreobre per a Tu una «escletxa d'oportunitats» per on comença a fluir una nova realitat. Accepta-ho com un do. I després no t'oblidis d'agrair a Déu. Dins teu.

6. Valora. Tots els desitjos ja estan complerts. Els desitjos es compleixen a si mateixos. Al nostre món només hi ha allò que realment desitgem. El valor és un desig perllongat en el temps. En el meu món només és estable allò que realment valoro. Per tant, reconec que això (l'Amor) és valuós per a mi i demano a Déu que conreï en mi el sentiment del valor de l'Amor, la capacitat mateixa de valorar. I la primera lliçó: el Valor és l'Atenció. On va l'atenció, va l'energia; on va l'atenció, allò creix. Si valores l'Amor per damunt de tot, dedica-Li una atenció prioritària.

«Si vols augmentar l'Amor al teu cor, no n'apartis els ulls».

7. Activa la consciència. La Consciència del Creador. Practica la recuperació de la teva voluntat, de la força i de la responsabilitat del Creador pel teu estat, per la teva vida, per la teva realitat i pel teu Joc Diví. No sents Amor? Declara la voluntat: «Recupero la meva voluntat de crear els meus sentiments i la meva realitat segons la meva elecció conscient. Recupero la força i la responsabilitat del creador pel meu estat. Recupero la força i la responsabilitat del creador per la meva vida. Recupero la força i la responsabilitat del creador per la meva realitat. Recupero la força i la responsabilitat del creador pel meu Joc Diví com a part del Joc del Déu Únic. Amén». I observa com la realitat comença a canviar, els sentiments s'il·luminen, la ment s'aclareix. Ara ja saps què fer. Potser cal reconèixer la veritat davant de Déu, declarar la voluntat. «No sento Amor ara mateix, Senyor, (i això em fa mal, perquè valoro l'Amor per damunt de tot), però assumeixo la responsabilitat dels meus sentiments i declaro la meva voluntat de retornar l'Amor al meu cor, ho desitjo profundament, i allibero totes les pors, formes de pensament i desitjos que bloquejaven l'Amor en mi; trio l'Amor a Déu! (Senyor, ensenya'm a estimar-Te de debò, purifica el meu cor, la meva ànima, el meu cos i la meva ment per a l'Amor, omple'm del Teu Amor, ressuscita'm a la Vida autèntica, a l'Amor! Amén.) Què he de prendre en consciència en relació amb això, Senyor, ara mateix?». I escolta atentament les respostes de Déu, declara la voluntat a partir de la seva comprensió, pren

decisions, canvia la teva vida en el moment mateix: fes les accions necessàries, fes trucades, canvia acords, allibera deutes i obligacions, retorna la llibertat a Tu mateix i als altres, enforteix-te en la fe, deixa anar els dubtes, dona Amor...

8. Estima. No hi ha res més absurd que esperar alguna cosa i no començar a ser-ho ja ara mateix. Així que comença a estimar. Ara mateix. L'Amor està per damunt de tot, i ser Amor significa ser el Seu canal, significa vessar Amor sobre els proïsmes. Com? Pregunta-ho a Déu en el Diàleg Interior. Amb atenció, amb cura, amb preguntes senzilles: Com estàs? Què sents? En què et puc ajudar? Sàpigues que t'estimo. Recorda que Déu és en Tu i sempre respon a la teva primera crida. Espavila't! (Amb un somriure) Ets un creador, doncs en qui rau la causa?». Prega per un altre. És la forma més meravellosa de pregària. És la que més agrada a Déu. Prega per un altre: demana a Déu que li doni tant d'Amor com estigui preparat per rebre ara mateix, i de seguida sentiràs aquest Amor en Tu. Declara més sovint la voluntat d'obrir el teu cor i d'omplir-te de la Font. «Declaro la meva voluntat: obro el meu cor a l'Amor. M'omplo de l'Amor Diví procedent de la meva font interior al meu cor com a projecció i continuació de la nostra Font Única de Vida en mi. Observo com l'Energia de l'Amor omple de llum tot el meu ésser, purificant la meva ànima, el meu cos, tota la meva consciència i elevant-me al nivell de vibració de la Gratitud, de l'Amor Incondicional i de l'Acceptació sense Judici. Amb gratitud

allibero tot allò que en mi bloquejava l'Amor, i tots aquells que hi havia darrere d'això. A partir d'ara ja no us necessito, perquè tinc una relació directa amb Déu, la Font de l'Amor en mi, i m'omplo directament de la Font, i a tots els altres els reconec el dret d'omplir-se directament de la Font Única; no m'alimento de l'energia de ningú ni alimento ningú amb la meva. Dono per finalitzats tots els pactes i obligacions, contractes i lligams kàrmics; em retorno la llibertat a mi mateix i a tots aquells amb qui estava unit per aquests pactes. Els considero complerts, car m'han conduït al seu propòsit més elevat: a l'Amor. Amén». I observa l'Amor. No n'apartis la mirada.

9. Digues la Veritat. Activa el Diàleg Interior. La Veritat omple d'Amor. Això és un fet. Perquè la veritat prové de Déu, de la Font. Vols Amor? Manifesta la Veritat. Declara en veu alta la teva veritat interior a través de la qual Déu es manifesta a través teu ara mateix. Digues la Veritat. – Senyor, parla a través meu!

Parla amb la teva ànima. «Ànima meva, què vols?». Pregunta a l'Esperit: «Esperit meu, com puc donar això a la meva ànima ara mateix?». I actua. Manifesta-ho. La Vida és sempre aquí i ara. En aquest instant. No ho ajornis. Declara la teva veritat interior a les teves xarxes socials. Per a algú, això pot esdevenir ara mateix una autèntica salvació, un glop d'Aigua Viva en el desert de la rutina sense vida! Manifesta la Veritat i això augmentarà l'Amor en Tu i en el món ara mateix. «Senyor, què he de prendre en consciència ara mateix?

Quina és la meva veritat? Recorda-m'ho, Senyor! Ajuda'm a declarar-la obertament i sense vergonya! Amén». Dir la Veritat és la manifestació més gran de l'Amor. Perquè la Veritat és Amor. L'Amor és Veritat.

10. Manifesta el teu talent, el do que prové de Déu. Dir la Veritat és un talent. Un do de Déu. Però hi ha encara una multitud, una multitud incomptable de talents, que creix cada dia amb nous creadors despertats a la Vida Eterna, amb talents mai vistos que no trobaràs en cap catàleg de professions. Descobreix en el Diàleg Interior amb Déu quin és el teu do i com pots començar a manifestar-lo ara mateix. Potser no és res de tan nou. Potser és allò que sempre has sabut sobre Tu mateix. Però l'Amor és energia, i l'energia és moviment, i perquè l'Amor sigui en Tu un flux viu, cal vessar-Lo constantment; vessar-Lo de franc, com a do de Déu. Gratuïtament. No esperis que et paguin per ell. No intentis monetitzar el teu talent. Tots els teus desitjos, totes les teves necessitats ja estan proveïdes per Déu (si és que El coneixes, és clar), tots els teus desitjos ja estan complerts, i que la teva mà esquerra (rebre) no sàpiga el que fa la dreta (donar). Dona sense mesura, simplement per deixar passar a través teu aquest flux d'Amor, i rep sense preguntar-te si n'ets digne o no, si t'ho mereixes, car tot el que dones és de Déu, i tot el que reps, fins i tot a través de les persones, és igualment d'Ell. Així que manifesta't amb valentia, mostra al món el teu talent: ho fas per a Tu mateix i no pas per al món, per a l'Amor, per al

Delit. No coneixes el teu talent? Prega al Senyor per ell. Tots els talents provenen d'Ell. El talent en Tu és el Nostre Potencial Col·lectiu Conjunt, expressat en aquella forma única que ara necessita el Tot, i que només pot manifestar-se a través teu gràcies a totes les teves eleccions, a tota la teva experiència i a tot el camí recorregut a la vida.

11. L'Amor som Nosaltres. Prega per tothom. L'Amor no sóc jo, l'Amor som sempre Nosaltres. Fins i tot Déu ens necessita, fins i tot Ell va necessitar dividir-Se en una multitud de parts –en nosaltres– perquè l'Amor tingués lloc. Quan sentis que l'Amor no és suficient, prega per tots Nosaltres, perquè en tots Nosaltres s'esdevingui l'Amor, perquè tots Nosaltres trobem la nostra Felicitat. La pregària pels altres, i especialment la pregària per tothom, és una eina molt poderosa per obrir el cor i multiplicar l'Amor al Planeta. I per tant, també al teu cor. «Senyor, omple'ns a tots Nosaltres del Teu Amor, ensenya'ns a estimar-Te amb tot el Nostre cor, amb tota la Nostra ànima i amb tot el Nostre enteniment, ensenya'ns a estimar-nos els uns als altres i multiplica així el Teu Amor en Nosaltres, car estimar és el Delit Més Gran. Concedeix-nos talents a tots Nosaltres, Senyor. Desperta'ns a la Vida Eterna, per profundament que dormim i des de qualsevol alçada del Teu Esperit d'on hàgim caigut en renegar de Tu per insensatesa, oblidant l'Amor i traint-nos a nosaltres mateixos en això. Allibera'ns de tots els Nostres

deutes i obligacions mútues amb què la nostra inconsciència ens ha carregat, oblidant que tot prové de Tu, Senyor, i que tot es crea segons els nostres desitjos i la nostra fe. Sana la Nostra Consciència Col·lectiva, Senyor, deslliura'ns del patró enganyós de percepció, omple'ns de nou del Teu Esperit, ensenya'ns a ser creadors conscients de la Nostra Realitat Col·lectiva, sana i purifica la Nostra Ànima Única, Senyor, i omple-La d'Amor. Car som fills Teus, Pare. Ensenya'ns, doncs, a ser déus. Amén»

12. Unitat i Transfiguració a través de la Comunió de l'Únic. Fins ara ens hem adreçat en el Diàleg Interior a Nostre Senyor Jesucrist. Però la missió de Jesús és preparar-nos: la nostra ment, la nostra ànima, el nostre cor –les nostres creences, desitjos, sentiments i pensaments– i conduir-nos cap al Déu Únic Pare-Mare. Perquè a través de l'Amor de l'Únic ens expandim cap a l'Amor a tot allò existent, a tot el que alguna vegada ha estat, és i serà. Així ens convertim en Unitat, en un Únic Nosaltres, en la Unitat de la diversitat del Déu manifestat a través Nostre, i el mateix Amor en Nosaltres s'expandeix i s'eleva fins a la Veneració davant del Déu Únic Esperit-Pare-Mare en Unitat amb allò no manifestat. L'Únic és Tot i Res. Tot Allò Existent, manifestat a tots els nivells de la Creació, i tot Allò No Manifestat, el Gran Buit, la Gran Matriu de la Mare Única, el Potencial de tot.