16. Un ara

Intenta imaginar tota la inimaginable Grandesa de Déu.

És clar, això és impossible! Per això mateix és inimaginable. (Un somriure.) Però es pot veure com i de què es compon. Mira.

En cada acte de vivència conscient de la nostra insignificança individual: de les nostres pors, de la nostra impotència, feblesa, de les nostres malalties, pobresa d'esperit – a l'altre pol de la Consciència Única s'engendrava – la nostra mateixa, col·lectiva – Grandesa Divina: el Poder Suprem, la Voluntat Suprema, la Raó Suprema (Saviesa Suprema), l'Amor Suprem, l'Honor Suprem i la Glòria Suprema i tota la riquesa de l'Esperit.

Cada vegada que nosaltres, en qualsevol circumstància, en qualsevol situació, fins i tot en les més desfavorables (especialment en les desfavorables), triàvem cercar la Causa en nosaltres mateixos, sense traspassar la responsabilitat a ningú més, amb la nostra cerca creàvem aquests lligams de causa i efecte de la nostra consciència amb el nostre món, engendrant així el Poder Suprem, un poder que s'expressa en el domini d'un mateix i del món com a creació pròpia, el Poder del Creador.

A l'Apocalipsi (Revelació de Sant Joan) hi ha un episodi en què els justos s'adrecen en les seves pregàries al Crist ja ressuscitat i ascendit com a Déu i diuen: quant de temps més hem d'esperar que Tu vinguis amb tot el Teu Poder? I Déu els respon: tingueu paciència, perquè s'ha de complir la Plenitud de Déu en el nombre de 144 mil justos.

Ells parlen de la Segona Vinguda de Crist. D'aquell moment en què la Humanitat, en la persona dels seus sants, donarà a llum en si mateixa aquesta Plenitud del Poder Diví, de la Grandesa Divina.

Però Déu existeix fora del temps, en l'Únic Ara, i per a Ell, encara que sigui en el futur, aquest moment, el moment de la Plenitud Divina, ja ha arribat. Per això Ell ens parla – ja avui, sempre – en el Diàleg Interior, amb la Paraula Viva de les Sagrades Escriptures, amb les Revelacions dels sants, ensenyant-nos a dominar-nos, ensenyant-nos a estimar, transmetent des d'allà, des del futur, les qualitats i els talents Divins, fent-nos déus.

I ara imagineu, quan aquest moment de Plenitud arribi, i Déu es manifesti a Si Mateix en tota la Seva Grandesa i Poder, en el Seu Únic Cos Col·lectiu de déus i deesses, ¿acaso s'aturarà en la Seva Creació? ¿Deixarà de complementar-se la Seva Plenitud Divina?

És clar que no! Però ara ja no es crearà a través de febleses i sofriments, sinó en el procés d'una

creació col·lectiva i conscient – d'Amor a Amor, de Joia a Joia, de Plenitud a Plenitud. Ara Déu, envoltat per la Família de déus, havent esdevingut el Déu Únic, unint en si l'home i Déu, el baix i l'alt, el passat i el futur, allò Masculí i allò Femení, el Pare i la Mare, transformant l'oposició de les tenebres i la llum en l'Arc de Sant Martí de l'Amor Diví, – ara el Déu Únic, en cocreació amb tots els déus, amb tots els Seus fills-germans-germanes, crearà nous mons, engendrant ja no pas d'un en un, sinó per civilitzacions senceres, noves i noves qualitats de la Consciència Divina – creant una i una altra vegada una nova Plenitud de l'Ésser Diví.

I totes aquestes noves qualitats de Déu, totes aquestes noves i noves facetes de l'Amor Diví i de la Plenitud de la Seva manifestació continuen dipositant-se en l'Únic Tresor Atemporal de l'Esperit en l'Únic Ara Diví. En el temps lineal el procés continua. En l'Únic Ara tota la Plenitud Divina ja s'ha complert i existeix per sempre – des de l'eternitat i per a tots els temps – «ara i sempre, i pels segles dels segles».

Per això, en tots els temps, totes les persones que alguna vegada s'han adreçat a Déu reben una resposta Atemporal des de l'Únic Ara per part de l'Únic Déu en tota la Seva Grandesa Divina, però – en una llengua que els és comprensible, d'acord amb la preparació de la seva consciència en aquell moment.

I Déu, eternament canviant i Eternament Immutable, continua creant-Se a Si Mateix, creant-Se a Si Mateix en cada moment

de l'Únic Ara. Per a Déu no hi ha un passat ni un futur que pesin sobre Ell i que L'adscriguin a profecies; Ell recrea tant el passat com el futur en el present, en cada moment de l'Únic Ara.

«Com ho imagini, així ha estat», – diu Déu. – «Com ho triem, així serà». O, com està escrit a l'Alcorà:

«Soc Jo qui dona els senyals, i soc Jo qui els esborra de la memòria, donant-ne de nous a canvi».

És com el text que Tu estàs llegint ara mateix. Jo sempre puc tornar al «seu passat» i corregir-lo, si vull. I Tu, rellegint-lo, hi descobriràs alguna cosa nova per a Tu. I just ara mateix – en aquest mateix moment – corregeixo el «seu futur».

Així, amb efecte retroactiu, canvien i es complementen els textos de les Sagrades Escriptures «immutables»: la Bíblia, l'Alcorà, la Torà. Vet aquí per què les Sagrades Escriptures són sempre una Paraula Viva. Llegeix una vegada i una altra – i una vegada i una altra Tu hi trobaràs coses noves. No solament Tu canvies, sinó que la Paraula Mateixa en elles és Viva.

I és clar que això no afecta només els textos, sinó el mateix flux dels esdeveniments. Ara mateix se't revela de nou el Teu passat col·lectiu. Resulta que tot el que hi ha en ell, incloent-hi totes les calamitats, pors, privacions, sofriments i angoixes, totes les febleses – tot era perfecte, perquè a partir

d'elles es creava el Poder i la Grandesa del Teu Potencial Més Elevat, Humà. En elles s'engendrava el Crist Col·lectiu, el Logos Planetari, el Fill de l'Home – el Fill engendrat per tota la Humanitat, per manifestar-se un dia en el futur i transmetre'ns tot el Potencial Més Elevat acumulat com a do, en do – per Gràcia, i no pels nostres mèrits individuals. Per fer-nos déus. I començar a crear amb nosaltres la Nova Plenitud Col·lectiva, Conciliar – en la Comunió sencera – de tots els sants.

Així doncs, sàpigues, el Meu amic estimat! Déu meu, germà, germana! El Meu infant estimat! Aquest futur ja ha arribat. Des del moment de la Teva Comunió d'Amor, des del moment del Teu naixement com a déu-deessa en la Teva forma humana única. Ara Nosaltres creem plegats. I encara que, potser, Tu encara no Em coneixes a Mi, a Nosaltres, personalment, sens dubte Ens coneixerem. Tenim per a això ara Tota l'Eternitat. Tota l'Eternitat a la Nostra disposició. L'Eternitat de l'Únic Ara.

I mentrestant – diàleg interior. Sintonitza el Teu Diàleg Interior amb Déu, el Crist, el Pare-Mare, l'Únic Esperit, amb l'Únic Déu Atemporal i Omniconfessional.

«No Em pregunteu on i quan vindrà el Regne de Déu, perquè no vindrà de manera visible, ni diran: és allà o és llavors. Així que no hi aneu ni cerqueu. Perquè vet aquí: el Regne de Déu és dins vostre... I aquells que fan un esforç, Se N'apoderen» (dins d'ells mateixos).