44. Ad-Dukhaan

1Haa Miim

2Per l'Escriptura clara

3L'hem revelat en una nit beneïda! Hem advertit

4En ella es decideix tot assumpte sàviament

5com cosa vinguda de Nosaltres. Manem a Missatgers

6com misericòrdia vinguda del teu Senyor. Ell és Qui tot ho escolta, Qui tot ho sap

7Senyor dels cels, de la terra i del que entre ells està. Si estiguéssiu convençuts

8No hi ha més déu que Ell. Ell dóna la vida i dóna la mort. El vostre Senyor i Senyor dels vostres avantpassats

9Però no! Ells dubten i no ho prenen de debò

10Espera, doncs, el dia que el cel porti un fum visible

11que cobreixi als homes! Serà un càstig dolorós

12«Senyor! Aparta de nosaltres el càstig! Creiem!»

13De quin els servirà l'amonestació, si ha vingut a ells un Missatger que parla clar

14i s'han apartat d'ell i dita: «És un a qui s'ha instruït, un possès!»

15«Anem a apartar de vosaltres el càstig per algun temps. Però reincidireu»

16El dia que fem ús del màxim rigor, Ens venjarem

17Abans d´ells, havíem provat al poble de Faraó. Un Missatger noble vi a ells

18«Entregueu-me als serfs d'Al·là! Teniu en mi a un Missatger digne de confiança

19No us mostreu altius amb Al·là! Vinc a vosaltres amb autoritat manifesta

20Em refugio en el meu Senyor i Senyor vostre contra el vostre intent de lapidar-me

21Si no us fieu de mi, deixeu-me!»

22Llavors, va invocar al seu Senyor. «Aquesta és gent pecadora!»

23«Sal de nit amb Els meus serfs! Us perseguiran

24Deixa el mar en calma! Són un exèrcit que serà negat»

25Quants jardins i fonts van abandonar

26quants camps conreats, quantes suntuosas residències

27quant benestar, en el qual vivien feliços

28Així va anar i l'hi vam donar en herència a altre poble

29Ni el cel ni la terra els van plorar. No se'ls va concedir pròrroga

30I vam salvar als Fills d'Israel del humiliant càstig

31de Faraó. Era altiu, dels immoderats

32Els vam triar conscientment d'entre tots els pobles

33Els vam donar signes amb els quals els vam posar clarament a prova

34Aquests diuen, si

35«No morirem més que una sola vegada i no serem ressuscitats

36Feu, doncs, tornar als nostres pares, si és veritat el que dieu!»

37Eren millors ells que el poble de Tubba i que els seus antecessors? Els vam fer perir, eren pecadors

38No hem creat els cels, la terra i el que entre ells està per pur joc

39No els creguem sinó amb una fi, però la majoria no saben

40En el dia d´El Judici es donaran tots cita

41Dia que ningú podrà protegir gens a ningú, ningú serà auxiliat

42excepte aquell de qui Al·là s´apiade. Ell és el Poderós, el Misericordiós

43L'arbre de Zaqqum

44és l'aliment del pecador

45És com metall fos, bull en les entranyes

46com aigua bullent

47«Agafeu-li i dueu-li enmig del Jaheem

48Castigueu-li, després, vessant en el seu cap aigualit bullent

49«Agrada! Tu “ets el poderós”, “el generós”!»

50Això és allò que dubtàveu

51Els quals temin a Al·là estaran, en canvi, en lloc segur

52entre jardins i fonts

53vestits de setí i de brocat, uns enfront d'uns altres

54Així serà. I els donarem per esposes a hurís de grans ulls

55Demanaran allí en seguretat, tota classe de fruites

56No agradaran alli altra mort que la primera i Ell els preservarà del càstig del Jaheem

57com favor del teu Senyor. Aquest és l'èxit grandiós

58En veritat, ho hem fet fàcil en la teva llengua. Potser, així, es deixin amonestar

59Observa, doncs! Ells observen