42. Ash-Shura

1Haa_Miim

2Ayn_Siin_Qaaf

3Així és com Al·là, el Poderós, el Savi, fa una revelació, a tu i a qui van anar abans de tu

4Seu és el que està en els cels i en la terra. Ell és l'Altíssim, el Grandiós

5Gairebé es fenen els cels dalt de tot al celebrar els àngels les lloances del seu Senyor i demanar El seu perdó en favor dels que estan en la terra. No és Al·là l'Indulgent, el Misericordiós

6Als que han pres patrós presecindint d´Ell, Al·là els vigila. Tu no ets el seu protector

7Així és com et revelem un Alcorà àrab, perquè adverteixis a la metròpolis i als quals viuen en els seus voltants i perquè previnguis contra el dia indubitable de la Reunió. Uns estaran en el Paradís i altres en el foc Flamejant

8Al·là, si hagués volgut, hauria fet d'ells una sola comunitat; però introduïx en La seva misericòrdia a qui Ell vol. Els impius no tindran amo ni auxiliar

9Han pres amos presecindint d´Ell? Doncs Al·là és El Amo. Ell ressuscita als morts, és omnipotent

10Al·là és Qui arbitra les vostres discrepàncies, qualssevol que siguin. Tal és Al·là, el meu Senyor. En Ell confio i a Ell em torno penedit

11Creador dels cels i de la terra. Ha eixit de vosaltres mateixos parelles,i també dels vostres ramats, disseminant-vos així. No hi ha gens que se Li assembli. Ell és Qui tot ho escolta, Qui tot ho veu

12Seves són les claus dels cels i de la terra. Dispensa el sosteniment a qui Ell vol: a uns amb llarguesa, a uns altres amb mesura. És omniscient

13Us ha prescrit en matèria de religió el que ja havia ordenat a Noé, el que Nosaltres t'hem revelat i el que ja havíem ordenat a Abraham, a Moisés i a Jesús: «Que rendiu cult i que això no us serveixi de motiu de divisió!» Als associadors els resulta difícil allò que tu els crides. Al·là tria per a Si a qui Ell vol i dirigeix a Ell a qui es penedeix

14No es van dividir, per rebel·lia mútua, sinó després d'haver rebut la Ciència. I, si no arriba a ésser per una paraula prèvia del teu Senyor, remetent a un terme fix, ja s'hauria decidit entre ells. Qui, després, van heretar l'Escriptura dubten seriosament d'ella

15Així, doncs, predica. Segueix la via recta, com se't ha ordenat, i no segueixis les seves passions. I digues: «Creo en tota Escriptura que Al·là ha revelat. Se m'ha ordenat que faci justícia entre vosaltres. Al·là és el nostre Senyor i Senyor vostre! Nosaltres respondrem dels nostres actes i vosaltres dels vostres. Que no hagi disputes entre nosaltres i vosaltres! Al·là ens reunirà... És Ell la fi de tot!»

16Qui disputen a propòsit d'Al·là després que se li ha escoltat, esgrimeixen un argument sense valor per al seu Senyor. Incorren en ira i tindran un càstig sever

17Al·là és qui ha fet descendir l'Escriptura amb la Veritat, i la Balança. Qui sap? Potser l'Hora estigui pròxima

18Els quals no creuen en ella desitjarien que s'avancés, mentre que els quals creuen tremolen només de pensar en ella i saben que és un fet. Els quals disputen sobre l'Hora no estan profundament extraviats

19Al·là és bondadoso amb Els seus serfs. Proveïx a les necessitats de qui Ell vol. Ell és el Fort, el Poderós

20A qui desitgi llaurar el camp de la vida futura l'hi acreixerem. A qui, en canvi, desitgi llaurar el camp de la vida d'aquí, li donarem d'ella, però no tindrà cap part en l'altra vida

21Tenen associats que els hagin prescrit en matèria de religió el que Al·là no ha permés? Si no s'hagués ja pronunciat la sentència decisiva, s'hauria decidit entre ells. Els impius tindran un càstig dolorós

22Veuràs als impius témer pel que han merescut, que recaurà en ells, mentre que els quals hagin cregut i obrat bé estaran en els prats dels jardins i tindran al costat del seu Senyor el que desitgin. Aquest és el gran favor

23Aquesta és la bona nova que Al·là anuncia als seus serfs, que creuen i obren bé. Digues: «Jo no us demano salari a canvi, a part que estimeu als relatius». A qui obri bé, li augmentarem el valor de la seva obra. Al·là és indulgent, molt agraït

24O diran: «S'ha inventat una mentida contra Al·là». Al·là segellarà, si vol, el teu cor. Però Al·là dissipa la falsedat i fa triomfar la Veritat amb Les seves paraules. Ell sap bé el que tanquen els pits

25Ell és Qui accepta el penediment dels seus serfs i perdona les dolentes accions. I sap el que feu

26Escolta a qui creuen i obren bé i els dóna més del seu favor. Els infidels, en canvi, tindran un càstig sever

27Si Al·là dispensés el sosteniment als seus serfs amb llarguesa, es insolentarían en la terra. El que fa, en canvi, és concedir-los amb mesura el que vol. Està bé informat sobre Els seus serfs, els veu bé

28Ell és Qui envia de l'alt la pluja abundant, quan ja han perdut tota esperança, i difon La seva misericòrdia. Ell és El Amo, el Digne de Lloança

29Entre Els seus signes figuren la creació dels cels i de la terra, els éssers vius que en ells ha disseminat i que, quan vol, pot reunir

30Qualsevol desgràcia que us ocorre, és com càstig a les vostres obres, però perdona molt

31No podeu escapar en la terra i no teniu, fora d'Al·là, amo ni auxiliar

32Entre els seus signes figuren les embarcacions en el mar com fites

33Si vol, calma el vent i s'immobilitzen en la seva superfície. Certament, hi ha en això signes per a tot aquell que tingui molta paciència, molta gratitud

34O bé els fa perir, com càstig pel que han merescut, però perdona molt

35Perquè sàpiguen qui discuteixen sobre Els nostres signes que no tindran escapi

36Tot el que heu rebut és breu gaudi de la vida d'aquí. En canvi, el que Al·là té és millor i més durador per a qui creuen i confien en el seu Senyor

37Aquells que eviten cometre pecats greus i deshonestidades i, quan estan aïrats, perdonen

38Aquells que escolten al seu Senyor, fan la azalá, es consulten mútuament, donen almoina del que els hem proveït

39Aquells que es defensen quan són víctimes d'opressió

40Una dolenta acció serà retribuïda amb una pena igual, però qui perdoni i es reconciliï rebrà la seva recompensa d'Al·là. Ell no estima als impius

41Qui, tractats injustament, es defensin, no incorreran en retret

42Només incorren en ell qui són injusts amb els homes i es insolentan en la terra injustament. Aquests tals tindran un càstig dolorós

43Qui és pacient i perdona, això sí que és donar mostres de resolució

44Aquell a qui Al·là extravia no tindrà, després d'Ell, cap amo. Quan els impius vegen el càstig, els veuràs que diuen: «I no hi ha manera de regressar?»

45Els veuràs exposats a ell, abatuts d'humiliació, mirant amb dissimulació, mentre que qui hagin cregut diran: «Qui de debò perden són els quals el dia de la Resurrecció s'han perdut a si mateixos i han perdut a les seves famílies». No tindran els impius un càstig permanent

46Fora d'Al·là, no tindran cap protectors que els auxiliïn... Aquell a qui Al·là extravia no podrà donar amb camí

47Escolteu al vostre Senyor abans que arribi un dia que Al·là no evitarà. Aquest dia no trobareu refugi, ni podreu negar

48Si s'aparten, no t'hem manat per a ser el seu custodi, sinó només per a transmetre. Quan fem agradar a l'home una misericòrdia vinguda de Nosaltres, s´alegra. Però, si li succeïx un mal com càstig a les seves obres, llavors, l'home és desagraït

49El domini dels cels i de la terra pertany a Al·là. Crea el que vol. Regala filles a qui Ell vol i regala fills a qui Ell vol

50o bé els dóna ambdós, barons i femelles, o fa estèril a qui Ell vol. És omniscient, omnipotent

51A cap mortal li és atès que Al·là li parli si no és per inspiració, o des de darrere d'una cortina, o manant-li un Missatger que li inspiri, amb La seva autorització, el que Ell vol. És altíssim, savi

52Així és com t'hem inspirat un Esperit que procedeix de La nostra ordre. Tu no sabies el que eren l'Escriptura i la Fe, però hem fet d'ell llum amb la que guiem a qui volem dels nostres serfs. Certament, tu guies als homes a una via recta

53la via d'Al·là, a qui pertany el que està en els cels i en la terra. No és Al·là la fi de tot