8. Pensaments

El pensament és la teulada de l'edifici —i el cim de l'Arquitectura— de la nostra Consciència com a tal. Amb el pensament podem prendre consciència en nosaltres de la Causa de tot el que s'esdevé a la nostra realitat, acudint a la recerca d'ajuda en la presa de consciència als nostres aspectes superiors, Divins; analitzar i, si cal, corregir, reflexionar i intensificar el sentiment, activar el flux de l'Amor i crear l'estat interior del Regne de Déu, que «és dins nostre», adreçar-nos a la Veritat Viva i ser el Seu canal agraït i cocreador, experimentant el Goig Suprem de manifestar la Paraula Viva al món. Amb el pensament podem engegar una cadena de petites transformacions i esdeveniments insignificants que, al capdavall, canviaran d'arrel les nostres creences i conviccions, el nostre patró de percepció i tota la nostra vida. Amb el pensament podem revelar i harmonitzar els nostres desitjos contradictoris —fent amics tots els lluços i crancs amb els cignes. Amb l'ajuda del pensament prenem decisions transcendentals, triant el vector del nostre desenvolupament. Amb el pensament dominem les nostres emocions i les nostres vivències, els nostres estats i la nostra realitat exterior, desplegant el curs dels esdeveniments en la direcció que ens cal. Amb l'ajuda del pensament cerquem i despleguem els nostres talents, reclamem, prenem consciència i presentem al món els nostres dons Divins, organitzem la nostra comunicació i entrem en interacció amb altres cocreadors, creant-nos a nosaltres mateixos com una obra mestra, ajudant-los a esdevenir-se a ells, i creant conjuntament la nostra realitat col·lectiva comuna, el nostre Paradís comú.

Però tot això només si prenem consciència de nosaltres mateixos com a creadors, i no pas com a lluitadors contra la «realitat objectiva» (llegeixi's, víctimes d'aquesta). En cas contrari, els nostres pensaments es transformen (i per defecte retornen) en una «batedora de pensaments» inconscient que manté pors, dubtes, descreença en un mateix, formes de pensament de lluita per la supervivència i competència infructuosa. Pren Consciència, aquí no parlem de «el pensament és material» i per tant «pensa en positiu». Els teus pensaments, el teu patró de pensament, són la conseqüència del treball dels pisos inferiors: la fe, els desitjos i els sentiments habituals. Per tant, si vols canviar el teu patró de pensament, primer hauràs d'entendre't amb els pisos inferiors de la teva consciència, començant pel fonament de la Fe.

«El pensament positiu només funciona en aquells que tenen un pensament positiu. No es pot canviar sense comprendre les pròpies creences, conviccions, desitjos i patrons de sentiments subconscients (no conscients)».

Per tant, és precisament la consciència plena, és a dir, la comprensió crítica del contingut interior de la pròpia consciència (creences, desitjos, sentiments) a través del mirall de la pròpia realitat material i la reflexió (el reflex en la consciència) dels propis estats i de les seves veritables causes —és precisament la consciència que reconeix i cerca la causa de tot el que s'esdevé en Si mateixa, en la seva pròpia consciència, la que és capaç de canviar la naturalesa del nostre pensament i

confirmar el nostre estatus com a Home racional i Corona de la Creació.

La transició cap a un pensament conscient, cap a la disciplina de la ment que retorna constantment el focus de la nostra atenció a allò essencial, orientant la ment a la presa de consciència de la veritat interior —la veritat dels propis estats, dels sentiments a cada instant, de les dependències i de la manca de llibertat interior, del descontrol d'un mateix, de la submissió als instints, a les pors i als desitjos destructius subconscients—; una veritat poc agradable, però l'única capaç d'iniciar en nosaltres un procés de canvis profunds —amb el penediment que brolla naturalment d'aquesta veritat i el naixement de nous desitjos, ja conscients—, i l'elecció conscient de la Fe que se'n deriva igualment de manera natural, i després, el desenvolupament d'un arsenal en constant expansió d'habilitats i eines de la Consciència del Creador i de la Tecnologia de l'Amor: l'harmonització de les contradiccions interiors, la reestructuració dels patrons de sentiment, la higiene de la consciència, l'elecció conscient del punt de vista, la manifestació de la voluntat del Creador, la creació de l'estat mitjançant la paraula, el diàleg interior amb les Formes Superiors de consciència: l'Esperit, els Mentors Majors, la Consciència de Crist, Déu-Pare i Déu-Mare; la presa de consciència de les causes veritables d'unes o altres circumstàncies, l'adopció de decisions directives conscients, l'anàlisi de la retroacció de la realitat, la correcció de la voluntat, el guariment i la rectificació de programes subconscients, inclosos els ancestrals, la recreació de la realitat, la invitació de cocreadors i la creació d'aliances i unions creatives amb altres

creadors sobre la base de valors compartits, la tria i activació del propi Joc Diví, la implicació en el Gran Joc del Déu Únic, etc. —vet aquí el que ens obre al nostre Potencial Suprem— a l'Autèntica divinització de l'home, a l'esdevenir de l'Home-creador.

Abans de continuar llegint, fes una pausa —analitza: quina és la naturalesa del teu pensament? Fins a quin punt és conscient, i fins a quin punt està sotmès a la «batedora de pensaments» inconscient, a la «xerrameca de la ment»?

I bé? Has sentit el desig de recuperar el poder sobre la teva ment? Proclama la teva voluntat per a això. I comença a practicar: mantenir el focus de la teva atenció en els sentiments, l'elecció conscient de la Fe, la higiene de la consciència, la recuperació de la Responsabilitat del Creador per a Tu mateix, la creació conscient de l'estat mitjançant la paraula, la pregària sincera i el diàleg interior amb Déu (trobaràs exemples d'aplicació d'aquestes eines al final d'aquesta Guia).

I vet aquí que quan assoleixes la disciplina de la ment, quan aprens a mantenir el focus d'atenció en els sentiments (d'altra manera, com coneixeràs l'Amor, la Felicitat, la Veritat —que realment són Amor, Felicitat i Veritat?!), quan descobreixes la veritat, la desagradable veritat que ets sord als sentiments, que no coneixes ni l'Amor, ni el Goig, ni molt menys la Gràcia de Déu, sinó que, al contrari, ets ple de reaccions programades —pors, culpes, rancors, dubtes i lluita—, aleshores neix en Tu el desig d'alliberar-te d'aquest home vell dins teu,

de l'home-víctima dins teu i de les seves passions mesquines i concupiscències terrenals, i conèixer l'Autèntic Goig —el Goig de l'Amor Incondicional, de la Veritat i de la Gràcia Divina, que es desplega en el teu veritable talent, en el Don de Déu, que començarà a vessar-se a través teu amb Amor, Saviesa Suprema, Riquesa sobre els qui t'envolten, sobre els propers i els llunyans.

I en els nombrosos intents infructuosos d'alliberar-te d'aquesta foscor interior per a esdevenir llum, finalment desitjaràs que Déu sigui.

Tu voldràs que Déu sigui. No pas perquè Ell sigui objectivament. No. Déu també és un producte de la fe i del desig, com tota la resta, però Tu voldràs que Déu sigui, i ho voldràs tan intensament perquè et sentiràs tan malament per aquesta veritat sobre Tu mateix, sobre la teva insignificança, sobre el teu descontrol de Tu mateix... Tu voldràs que aquesta Gràcia, aquesta Veritat Suprema, aquesta Veritat, aquest Amor, Que és Déu mateix, es reveli en Tu i resplendeixi dins teu amb una llum Autèntica, «La llum que brillava en la foscor, i la foscor no la va poder ofegar».

Tu desitjaràs la Veritat, i la Veritat es revelarà en Tu. Pregaràs suplicant (sense saber a qui, cap al buit) —però per primera vegada amb sinceritat, amb fervor, amb el cor obert i la ment enfocada: