2. Què t'esforces?

Què vols de la vida? O així: què vols de la Vida? Quin és el teu Potencial Suprem?

No t'afanyis, pensa bé en les respostes. Recorda, no hi ha respostes incorrectes. Totes les teves respostes són correctes. El més important és si et fan feliç. Si et sents bé amb elles, si el teu cor s'alegra, si per elles canta la teva ànima, si estàs inspirat per Tu mateix, per les teves respostes, pels teus desitjos? Saps com fer-los realitat? Tens davant teu exemples de persones que ho hagin aconseguit? (És clar, no tenim en compte les històries glamuroses d'Instagram, car entenem que tot això no és més que màrqueting, un intent de vendre'ns alguna cosa innecessària: coses, cosmètics, cursos, coneixements aliens que suposadament et faran feliç, t'ajudaran a guanyar molts diners i viuràs com un rei, etc.) Tens davant teu exemples vius en qui puguis confiar?

Vols ser veritablement feliç, feliç? I què entra en la teva comprensió de la felicitat?

Si ens preguntes a Nosaltres, et respondrem: Tot és senzill. La nostra felicitat rau en l'Amor. L'Amor és la resposta a totes les nostres preguntes i necessitats. I vet aquí per què.

T'has aturat mai a pensar què fa que la teva vida sigui veritablement viva? No, no és el cafè del matí ni les notificacions del telèfon. La vida revifa quan al cor

apareix l'Amor. Autèntic. Aquell que brolla de Déu: la Font Primigènia de tot el que existeix. Sí, sí, així de senzill i... grandiós alhora!

Déu no és pas una simple idea abstracta, ni un rostre sever d'una icona. Déu és la Vida mateixa, la Força, la Veritat, l'Alegria i... l'Amor. Ell és la Font Primigènia de tot el que ens envolta: des dels estels del cel fins al mateix somriure que s'esbossa al teu rostre. Déu és ensems el Principi Etern del Món i el Potencial Suprem Conjunt de Tot, la Corona de la Seva Pròpia Creació. Déu és allò que et fa ser Tu mateix, car Déu ja és dins teu i espera que reclamis el teu Potencial Suprem de deïficació, d'esdevenir un déu de debò. Sí, un déu: ho has llegit bé. Sorprès? Doncs continua llegint.

L'Amor és aquell corrent infinit i vivificant que ens omple per dins. Escalfa, inspira, guareix i... ressuscita. L'Amor no té a veure amb cors als missatges ni papallones a l'estómac (tot i que això també és agradable). Té a veure amb un estat de Suprema Benaurança i Pacificació, de Força i Perdó Universal, d'Inspiració i Comunió amb la Veritat. L'Amor és el Delit Suprem, en el qual ressuscites literalment a la vida. A la Vida! És quan no solament comprens, sinó que sents amb tot el teu ésser: tot en aquest món

està interconnectat, impregnat d'Unitat. I Tu ets una part important d'aquest immens trencaclosques.

D'on prové l'Amor? L'Amor només té una font: Déu. I mentre no ho acceptis, viuràs qualsevol cosa, però no coneixeràs què és l'Amor Veritable. No és un joc d'hormones. No és allò de com estimem habitualment els nostres éssers estimats, els nostres fills, o com ens entendrim amb els animals domèstics i una bella posta de sol. No és allò que canten els poetes.

Es pot viure sense Déu? Es pot. La teva petita i curta vida. Es pot. Però si vols conèixer el Sentit de la Vida, l'Amor Autèntic: la Llibertat, la Força i el Delit, la plenitud de la Satisfacció, hauràs de cercar-Lo. I fins que no trobis aquesta Font en Tu mateix, l'Amor no podrà reviure't. Ja saps, com una flor que s'asseca sense aigua. Però només cal que obris el cor, que invoquis Déu pel seu nom, i l'Amor començarà a abocar-se en Tu i a través teu en aquest món. I aquí comença la màgia. La llavor divina, que fins aleshores dormia en les profunditats del teu ésser, es desperta i comença a créixer cap al Sentit Veritable de la Vida, encarnant el Teu Potencial Suprem.

Què significa conrear en Tu la llavor divina de l'Amor? Imagina que dins teu hi ha una llavor minúscula, però infinitament poderosa: una llavor divina. Espera que la reguis amb Amor. I aleshores començarà a créixer, transformant-se en l'Arbre de la Vida, que donarà molts

fruits: dons Divins, talents i genialitat, que manifestaran al món noves facetes de l'Amor i, literalment, obriran de bat a bat davant teu, en Tu, les portes a la Vida Eterna. Conrear aquesta llavor significa permetre't estimar i ser estimat. Estimar Déu i ser estimat per Déu. Conrear en Tu aquesta llavor és precisament la deïficació, el procés en què et converteixes cada cop més en allò que Déu va concebre per a Tu: lluminós, fort, radiant d'alegria, ple, creador; un creador conscient de la teva realitat, déu del teu món i font d'Amor per a ell.

Què passa quan acceptes l'Amor? Esdeveus un canal de l'Amor Diví. Revifes de debò. Ja no és una simple existència, sinó una Vida plena i curulla. I la Vida Veritable, la vida en l'Amor, és precisament la Vida Eterna. No es pot extingir. Comences a compartir aquest Amor amb els altres, omplint-los a ells i a tot el món de Llum, Alegria i Gràcia, augmentant la Vida en Tu i al teu voltant.

Com obrir-se a aquest Amor? Crist respon a això:

«Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tot el teu pensament».

Vet aquí quina paradoxa. Per rebre Amor, cal estimar un mateix. Però això només és una paradoxa a primera vista. En realitat, no hi ha cap

contradicció. Senzillament, estimar Déu és fàcil. Ell mateix et dona aquest Amor. Només cal el teu anhel vers això, un desig sincer i... Fe: «amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament». T'explicarem (una mica més endavant) per què són tan importants i què són realment: els teus desitjos, els teus sentiments, els teus pensaments i la teva Fe. Però l'elecció serà teva: reclamar aquest Amor, obrir-t'hi o «quedar-te assenyadament al marge per no caure en cap secta». (Somriure.)

Nosaltres, per cert, som per l'Ortodòxia. La senzilla Ortodòxia Russa. Però Nosaltres també som per l'Islam. L'Islam Autèntic. Estimem els Vedes. Estimem els rodnovers eslaus amb la seva devoció i la seva glorificació dels múltiples aspectes de l'Únic. Estimem els budistes que cerquen el Nirvana, el Delit veritable, i ells el trobaran... un dia. Estimem tothom qui cerca sincerament i s'obre al Nostre Amor. Perquè Nosaltres som per la Concòrdia. Nosaltres som la Concòrdia. (Somriure.)

I vet aquí el que és sorprenent... Tan bon punt aprens a estimar Déu, veritablement, no per obligació ni per deure, sinó pel teu desig viu i la teva voluntat; tan bon punt descobreixes en Tu el seu propi Amor —de Tu cap a Ell com a Font—, comprens que ets estimat per Ell. Això no va d'un «ho has fet molt bé», va d'un «ets Meu, Jo sóc teu, i Som Un, sempre t'he estimat i t'estimaré». I aleshores estimar Déu esdevé tan natural com respirar. No és una obligació, és una Alegria Suprema que brolla del fons del cor.

Què significa estimar Déu? L'Amor a Déu és la consciència de la unió amb Ell, l'acceptació d'Ell en un mateix i al voltant d'un mateix. És un camí que omple la nostra vida de sentit, d'alegria i de llum. L'Amor a Déu ens ajuda a esdevenir creadors conscients de la nostra realitat, en la qual regnen la Concòrdia, la Unitat, l'Alegria, la Inspiració i el Mateix Amor, Reina Celestial.

L'Amor té moltes facetes. Les facetes de l'Amor que rebem de Déu i encarnem són infinitament diverses. Vet aquí només algunes d'elles, perquè prenguis consciència de l'amplitud de l'espectre.

Força: L'Amor és una força invencible i una armadura. L'Amor enforteix l'ésser humà amb l'Esperit de Déu, fa fort el feble, valent el poruc i savi l'insensat, omplint-lo de l'energia de la Vida.

Mansuetud i humilitat: L'Amor no s'enalteix per damunt dels altres, però això no té a veure amb la submissió de la víctima. És la mansuetud de la Força, que no necessita demostrar res a ningú i a la qual no li cal la violència, car Ella és una amb el món, i el canvi més petit a l'interior condueix a canvis en el món exterior. En el Teu món. Car als altres els concedeixes el dret de crear el seu propi món, a la seva imatge i semblança.

Acceptació: L'Amor accepta cadascú tal com és, sense condicions ni exigències.

Perdó: En deixar anar els greuges, alliberem el nostre cor per a la Llum. I només l'Amor sap perdonar de debò, guarint fins i tot vells traumes emocionals.

Gratitud: En cada instant hi ha l'oportunitat de donar gràcies a Déu pel Seu do infinit.

Llibertat: L'Amor Veritable dona llibertat. Llibertat per ser Tu mateix i respecta la tria dels altres.

Bondat: Els actes senzills fets des de l'Amor obren grans canvis que desperten les ànimes vers la sinceritat i el bé. I el Bé És Vida, com diu la Bukvitsa eslava.

Saviesa Suprema: L'Amor és la Saviesa Suprema, que no es revela pas com un coneixement de la ment, sinó com a Veritat, com a Sobreconeixement: en el Clarsentir. Comences a comprendre, saber i veure amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament. En l'Amor, el teu cervell comença a funcionar al 100 per cent, i Déu hi afegeix encara un miler més.

Unitat: Déu ens uneix en un Tot únic, atorgant el sentiment de pertinença a quelcom més gran.

Creativitat: L'Amor obre en nosaltres nous talents i ens inspira a crear, edificar, transformant-nos a nosaltres mateixos i el món al nostre voltant, engrandint la Vida Mateixa.

Delit: L'Amor a Déu és el Delit Suprem accessible a l'ésser humà, és l'Alegria més viva i sincera, que no depèn de res exterior.

Però això és sobre Nosaltres i el Nostre Amor. I Tu, què és el que realment vols? Car Nosaltres volem que siguis Autènticament feliç, Ésser Humà. En què rau la teva felicitat veritable, què en penses?