1. Inici

El meu estimat amic! Et saludo. M'adreço a Tu des de les altures de l'Amor incondicional i de la Fe en Tu com a ésser Diví. Desitjo de tot cor ajudar-Te a recordar-Te a Tu Mateix com a Autèntic. Amorós, Fort, Creatiu, Verídic, lliure de pors, de culpa, de ressentiment i d'ira, i de tots aquells «mals hàbits» que tan bé descriu la tríada (tres inferns): patir, témer i no estimar.

Vull ajudar-te. Però no puc recórrer el teu camí per tu. Per això, davant teu hi ha un petit esbós del mapa del camí que t'espera, perquè puguis orientar-te en el terreny, sense sobrecarregar de moment la teva percepció amb detalls. Arribarà el moment, i serà ben aviat, en què tu mateix podràs dibuixar el teu propi mapa, amb totes les etapes del teu camí que coneixes personalment, formades per una multitud d'històries i aventures viscudes per tu. Sí, aventures. Perquè ara ets al llindar del Joc-aventura més majestuós i fascinant de tot l'univers: essent a l'origen ostatge d'un món hostil i perillós, proclamar la teva voluntat Divina pel dret a ser lliure i convertir-te en un Creador Conscient del teu propi univers.

En llegir aquest esbós, intenta aprofundir en les coses més importants, respondre't a les preguntes més essencials; la resta vindrà per si mateixa. Si alguna cosa et sembla

incomprensible o discutible, simplement passa-ho per alt, hi tornaràs més endavant, quan es desplegui davant teu tot el panorama complet, i tu, en rellegir-ho (potser diverses vegades), assoliràs la claredat necessària i la teva pròpia visió sobre aquesta qüestió. De cap manera pretenc ser per a tu la veritat absoluta; respecto massa la teva lliure elecció i la teva voluntat per imposar-te res de la meva visió del món. Més encara tenint en compte que, en la meva imatge del món, cada persona té raó en la seva veritat; no hi ha una veritat més correcta o més autèntica, simplement cada veritat engendra la seva pròpia realitat, el seu propi món, trobant per a la seva confirmació els arguments que necessita i creant literalment els fets que la confirmen. La qüestió no és fins a quin punt és correcta la teva veritat, la teva imatge del món, sinó fins a quin punt la teva veritat et fa feliç. La pràctica és el criteri de la veritat, i la meva pràctica demostra que la meva veritat, si més no, és eficaç: m'ha fet feliç a mi i a les persones que m'envolten, a les quals, si vols, un dia t'hi uniràs tu també.