17. Plaer

Se solia creure que el gaudi era una cosa incorrecta, immoral, vergonyosa. Que, si parlem d'espiritualitat, d'amor, de santedat i de Déu, es tracta necessàriament de sofriment i de grans turments.

Déu és, abans de tot, Gaudi. Crist ens va deixar 10 manaments. I no es tracta de «no mataràs i no robaràs» —aquests són els manaments de Moisès, els Manaments de l'Antic Testament. Crist, en canvi, ens va deixar 10 manaments del Nou Testament. D'ells, 1 manament és sobre l'Amor, i 9 són les Benaurances. I què és la Benaurança? La Benaurança és el grau suprem del gaudi.

Crist simplement ens mostra un camí específic cap al Gaudi. No aquell a què estem acostumats. Ell diu: hi ha gaudi i gaudi, i aquell gaudi amb què delectaves el teu cos a costa de fonts externes —la gola, la luxúria, la fornicació, l'alcohol, les drogues, les diversions, el poder sobre els altres— et destruïa, devorant literalment la teva energia (la qual, et recordo, et va ser concedida per a 120 anys, i Tu miraves de malgastar-la —tota— durant un cap de setmana)). A més, difícilment se'n podia dir gaudi; els plaers externs sempre deixaven un deix d'insatisfacció, sempre et semblava poc, sempre n'esperaves més —en l'expectació, però al capdavall— et decebies. I cada vegada aquest gaudi

es tornava menys i menys plaent, cada cop més apagat, fins a extingir-se. Es perdia la mateixa capacitat de gaudir. En essència, era amargor en un embolcall dolç.

Però hi ha un Gaudi, diu Crist, un Gaudi Suprem, propi de la teva naturalesa, que no depèn de res extern, i que no solament és més poderós que tots els plaers externs que hagis conegut —un gaudi que és Gaudi autèntic, gaudi elevat al grau de Benaurança—, i que no sols aporta una sensació de perfecta plenitud i satisfacció, sinó que cada vegada esdevé més poderós i variat. És el Gaudi del veritable —absolut, incondicional, etern— Amor, del sentiment de la Força Divina, de la comunió amb la mateixa Veritat: el Gaudi de la fusió amb la teva pròpia naturalesa Divina, amb Déu, amb la Font mateixa del Gaudi dins teu.

És precisament aquest estat de Benaurança el que Crist anomena el Regne de Déu, i afegeix expressament, perquè no en tinguem cap dubte, que es tracta d'un estat interior, i no pas d'un país paradisíac, mític i extern:

«Perquè heus aquí que el Regne de Déu és dins vostre».

Sí, aquest Gaudi requereix per la nostra part un cert esforç, una manifestació de voluntat; per això els sants pares diuen d'ell que és dolçor embolcallada en una coberta amarga. Però pensa-hi: la voluntat, el domini d'un Mateix, és en si mateix una cosa

delitosa. Al capdavall, obtenim una fórmula ideal: un gaudi que augmenta el Gaudi. La voluntat és gaudi; no debades en la llengua russa la paraula «voluntat» és també sinònim de llibertat. La voluntat és gaudi, car és tan plaent sentir que cap temptació externa té poder sobre Tu, que Tu mateix disposes de la teva atenció, dels teus impulsos corporals, i saps dirigir-los cap a allò que et cal a Tu, i no pas a la teva microbiota i a les teves hormones (llegeixi's, dimonis). És tan sublim ser veritablement lliure, sentir aquesta llibertat, gaudir d'aquesta llibertat! D'una Llibertat Autèntica en lloc de la il·lusió que ofereixen els diners i el poder extern. Perquè, en essència, els diners i el poder extern no són més que una manera de satisfer concupiscències d'esclau. Per a l'Autèntica Llibertat i el vertader Gaudi no cal ni l'un ni l'altre —ni diners ni poder—; per a l'Autèntica Llibertat i el vertader Gaudi només cal el domini d'un Mateix.

I per aquest Gaudi, precisament, els sants abandonaven el món, abraçaven l'ascesi, dejunaven, feien proeses d'oració incessant, d'estilitisme i de vetlles: pel Gaudi, pel Gaudi Suprem de la unió amb Déu dins de Si mateixos. I gràcies al seu servei, que va aconseguir aquesta Gràcia, aquesta Benaurança en tota la seva Divina plenitud, omplint al llarg de generacions el Tresor de l'Esperit per a aquest mateix temps en què a Tu i a mi ens ha tocat la sort de viure, temps que els sants pares i el Mateix Crist anomenaven «el segle futur», gràcies al conjunt

de la gesta dels sants, a nosaltres —avui— aquest Gaudi ens arriba gairebé de franc.

De Tu només es requereix manifestar la teva voluntat, rebent la Comunió de l'Amor de Crist i, unint-te a Déu en Tu mateix, purificar el teu cos i la teva ànima: amb un dejuni exterior, amb una abstinència exterior, però a l'interior —amb un banquet autèntic de la Veritat i de l'Esperit, amb la Paraula Viva de la Presència Divina en Tu, amb la Paraula Viva del Diàleg Interior amb Déu, amb el Gaudi de l'Amor, que no té parangó per la riquesa de la profunditat viscuda, de la força i de la diversitat de matisos—, des de l'estremiment de l'ànima fins a la Benaurança Extàtica i la Divina Gràcia de la Veritat, que en l'instant de l'Únic Ara, en l'acte d'Unió amb tot Allò que És, et revela tot el quadre multidimensional i multimundanal de l'Existència. De l'Existència de Déu, de l'Existència de l'Esperit, de l'Existència de tot l'Univers, el qual —en aquest instant ho veus clarament i ho experimentes amb tot el teu ésser— està contingut sencer, completament, en Tu. Perquè Nosaltres Som Un.

Déu és Gaudi. I Déu, com el Nostre Potencial Suprem Conjunt, et fa do d'aquest Gaudi no pas pels teus mèrits individuals, sinó per la Gràcia de Déu, rescatant la teva ànima, el teu cos i la teva ment de tot sofriment, de les pors i del dolor, de tota aquesta manca de llibertat del pecat i de les dependències de l'exterior, de la presó de creences i conviccions que et van ser imposades i que vas assimilar inconscientment; t'allibera mitjançant el simple acte de Comunió amb la Seva Divina Consciència, i el reconeixement i l'acceptació —per

la teva part— d'aquest Sacrifici Redemptor de Crist, del Crist Col·lectiu, que va morir pels pecats de tota la Humanitat, per totes les experiències d'allunyament de l'ésser humà de la seva veritable naturalesa, que va morir com a home vell i va ressuscitar com a Home Nou, Divinitzat i Sant —ressuscitat per a la Vida Eterna i el Gaudi Etern en les qualitats Divines de l'Amor, la Força, la Veritat i la co-creació Eterna amb el Pare en la Inesgotable Abundància de la Mare—, ressuscitat en Tu, el Meu estimat amic.