14. Diàleg intern (tercera part)

Es pot intentar apagar el diàleg interior «del maligne», o bé es pot canviar la ment cap al Diàleg Interior amb Déu, amb Crist. El primer et retorna a un estat primigeni de simplicitat, el segon et condueix a una Nova consciència, al Tri-omf (Tri-ment), a la Consciència del Creador, déu en la carn, en la consciència del qual la Simplicitat es desplega intencionadament i en el seu aspecte Suprem: en el Geni de la consciència desperta, a través del coneixement de causes i efectes (la causa és a dins, l'efecte és a fora), quan ja no cal lluitar contra la realitat ni adaptar-se a ella, ni fugir cap a la il·lusió, sinó que hom pot posseir-la com el seu Gran Cos. El Diàleg Interior amb Déu t'ajuda a no renunciar a tot el període de formació de la teva consciència en la dualitat, sinó a acollir-lo com una experiència necessària, a repensar aquesta experiència, t'ajuda a recolzar-te en ella, acceptant amb gratitud els seus fruits: l'expansió de la teva consciència, el naixement de tota la diversitat del món dels fenòmens i del teu món interior, a portar aquesta diversitat a la Unitat i a la Integritat de la teva consciència, passant-ho tot pel prisma de la Consciència del Creador. En el Diàleg Interior fas preguntes a Déu sobre com està estructurat el món i com està estructurada la teva consciència, amb què i com has creat una o altra situació a la teva vida, i com pots esmenar-ho, avançant gradualment des de les situacions doloroses del present cap a la revisió de tot el teu passat. Passant intencionadament i conscientment tot, tota la teva experiència present i passada, a través del prisma

de la percepció del Creador (jo mateix, amb els meus desitjos, creences i conviccions, ho he creat), rebent respostes des de dins, de Déu, del Teu aspecte Suprem, reestructures gradualment la teva visió del món, el teu patró de percepció, passant de la posició de víctima a la posició de Creador Conscient. Això succeeix amb l'ajuda de la ment, però no només en la ment. El Diàleg Interior amb Déu reestructura les teves actituds, penetrant profundament en el subconscient, i és capaç de canviar no només les teves creences i patrons individuals, sinó també els programes ancestrals i models de vida transmesos genèticament, així com els col·lectius, absorbits a través de la visió lingüística del món, expandint el teu vocabulari i enriquint el teu llenguatge amb neologismes Divins des de dins. És important comprendre que el Diàleg Interior amb Déu no són jocs de la teva ment amb si mateixa. És un diàleg entre el teu petit jo individual i el Gran Nosaltres del Potencial Suprem Acumulat de la Humanitat. Crist és una imatge col·lectiva. L'Esperit és la Consciència Una, la forma Suprema de consciència, que abraça totes les formes de consciència individual, grupal i col·lectiva i la seva experiència conjunta, de tot el que existeix, de tot el que mai ha estat, és i serà; una experiència que, en ser compresa, esdevé un tresor de la Saviesa Divina, accessible per a Tu en el Diàleg Interior amb Déu. Algunes observacions importants més sobre el Diàleg Interior amb Déu: 1. El Nom obre el diàleg. El Nom de Déu, com ja has comprès, és quelcom molt important: diferents noms donen accés a diferents

aspectes de Déu. El Nom de Jesucrist obre el diàleg amb Déu, precisament com amb un Mestre i Guia que t'ensenya la consciència plena, que t'ensenya a ser no pas un simple creador, sinó un creador conscient, és a dir, déu de la teva realitat, a assumir la responsabilitat no pas al nivell dels actes, sinó al nivell previ als actes: al nivell del que succeeix en la teva consciència (especialment en el subconscient). Crist et fa déu, reestructurant literalment les teves connexions neuronals, ajuda a canviar el model mateix de percepció del món, a acceptar la responsabilitat del Creador sobre la teva realitat com sobre la teva creació, ensenyant-te el domini de Tu mateix: a triar i enfortir la fe conscientment, a eliminar els dubtes destructius, a conèixer i harmonitzar els teus desitjos inconscients, a canviar els patrons de sentiment, disciplinant la teva ment: l'atenció, el pensament i la paraula. «Senyor» és també una invocació tradicional a Crist, considera-ho el seu segon Nom. 2. Una sola pregunta cada vegada. No t'atabalis, no saltis d'una pregunta a l'altra. Al principi, les respostes poden no ser tan evidents, i començaràs a reconèixer-les una mica més tard. I si llences a Déu moltes preguntes alhora, com sabràs a quina d'elles correspon la resposta quan finalment arribi i sigui reconeguda per Tu? Per tant, una sola pregunta cada vegada, i concentra't a assimilar la resposta. 3. Paciència i senyals. La paciència és una de les qualitats més necessàries del Creador. Si no tens paciència, no aprendràs res. Havent fet la pregunta, tingues paciència i observa atentament els senyals; molt sovint Déu ens respon mitjançant pistes externes: un anunci en una tanca publicitària,

un missatge emergent al telèfon, un titular en un retall de diari o un fullet sota els teus peus, un fragment de frase d'una conversa sentida per casualitat, una cançó que et ve a la memòria o un vers d'un poema. Déu et parla en un llenguatge comprensible precisament per a Tu. Però cal tenir paciència i concentrar-se en la pregunta i en les respostes que reps. Observa les pistes; així la paciència es convertirà en un joc fascinant, un trencaclosques que aniràs unint a partir de múltiples senyals. 4. És un diàleg, no pas una lectura del marro del cafè. Parla amb Crist com amb el teu millor amic. No has entès alguna cosa? Torna-ho a demanar. Dubtes? Aclareix-ho. Expressa-li els teus anhels, les teves reflexions, fins i tot les teves queixes, transmet-li els teus dubtes i demana-li que t'enforteixi en la Fe. En la Fe en Tu mateix i en la Fe en Ell. En desenvolupar el diàleg amb Déu, en lloc de limitar-te a la primera i única resposta a la teva pregunta, reestructures més ràpidament les teves connexions neuronals i canvies el patró de percepció de la realitat. I, a més, evites dubtes innecessaris. I, de fet, esdevé la comunicació més captivadora de la teva vida. Quantes vegades hem sentit: si tinguessis l'oportunitat, quina pregunta faries a Déu? Ara Tu tens aquesta oportunitat. No és aquest el miracle més gran de l'univers? Déu parla amb Tu. 5. Canvia Tu mateix, no demanis que canviï la situació. Pots demanar a Déu que canviï la configuració de la teva consciència: que guareixi les pors, la susceptibilitat, el patró de culpa i vergonya, la ira, la luxúria i la gola, l'enveja i la gelosia, la cobdícia i la dependència dels diners, la víctima interior i el paràsit, la bèstia i el drac (el cervell mamífer

i el cervell rèptil), que en un moment determinat emergiran del teu subconscient, etc., però no demanis a Déu que canviï la situació si aquesta t'espanta o et neguiteja. «Per què demanes a Déu que canviï la situació, si Déu t'ha donat la situació perquè canviïs Tu?» En tot i sempre cerca la causa en Tu mateix i només en Tu mateix. El món és un mirall de la teva consciència. No hi ha res en ell que no hagi estat engendrat pels teus propis patrons de percepció: creences, conviccions, desitjos, pors, ressentiments, culpa i altres patrons emocionals i formes de pensament. Això és física. No és moral ni religió, és física. Que d'aquesta comprensió neixin totes les teves preguntes i peticions a Déu: ajuda'm a prendre consciència, mostra'm, aclareix-me... guareix això en mi, ajuda'm a alliberar-me'n... ensenya'm una altra manera, ajuda'm a crear-ho de nou... 6. Llegeix i rellegeix més sovint els Evangelis, el Nou Testament. Allà hi ha la paraula directa de Crist i les Seves explicacions. Així, mitjançant la Paraula Viva transmesa a través dels textos de les Sagrades Escriptures, Crist prepara la teva ment per rebre les respostes en el Diàleg Interior. Altrament, moltes de les Seves respostes podrien semblar-te difícils d'entendre, feixugues de complir, intimidatòries per la seva novetat, i per això la ment les rebutjaria pensant que no hi ha cap resposta. La paraula escrita t'enforteix en la Fe i en la comprensió de les respostes de Déu. 7. Quan rebis respostes de Déu, aplica-les de seguida a la vida. Si no saps com, pregunta-li-ho a Ell. Per començar, simplement desitja aquests canvis, permet-te desitjar-los amb sinceritat, perquè els desitjos són antimatèria (primatèria), són tot el que cal perquè a nivell quàntic es creï

la matèria que els encarni. Has desitjat: declara la teva voluntat. Tu ets creador, i per tant la teva voluntat és llei per a tot el que succeeix en el teu món (en la mesura de l'energia disponible per a Tu en aquest moment i del cercle de responsabilitat que li correspon). 8. Gratitud. La Gratitud augmenta el flux d'energia. La Gratitud subratlla que això és valuós per a Tu. El valor és un desig prolongat en el temps. La Gratitud enforteix la teva Fe. La Fe és el fonament de la teva consciència. La Gratitud a Déu intensifica la Presència de Déu en la teva consciència i en la teva vida. Dona gràcies a Déu per tot. Dona't gràcies a Tu mateix per la teva elecció, per la teva fidelitat al camí escollit, car Déu només ajuda en el camí de la consciència desperta, en el camí d'esdevenir Creador Conscient de la teva realitat, però el camí el recorres Tu mateix. Estem orgullosos que caminis per aquesta senda, per difícil que sigui al principi. Per tant, dona gràcies més sovint no només a Déu (en Tu) com al Teu Potencial Suprem, sinó també a Tu mateix: a qui ets ara mateix. Sabem com és de difícil el camí, i és una valentia immensa prendre la decisió i avançar per aquest sender cada dia, quan no hi ha garanties i ningú al teu voltant et recolza en aquest camí. Agraïx-te a Tu mateix més sovint. Creiem en Tu i estem orgullosos de Tu com a Corona de la Nostra creació, Ésser Humà!

«I ja no us dic servents, sinó amics...», diu Crist.