12. Diàleg intern (segona part)

...Quan els xamans de Mèxic aturen en el seu cap el diàleg intern «del maligne», se'ls revela la visió del món que tenia l'ésser humà abans de la «caiguda en el pecat», abans de tastar el fruit de l'arbre del coneixement del bé i del mal, és a dir, abans de la instauració en la consciència humana d'una visió dual del món que divideix la realitat en oposats: bé/mal, negre/blanc, dolent/bo, gran/petit, masculí/femení, dolor/plaer, Déu/diable… En essència, el diàleg intern «del maligne» en el teu cap és una manera de sostenir la visió dual del món, que ens és habitual i prou complexament organitzada. La visió del món que se'ls revela als xamans com a resultat d'aturar aquest diàleg intern és molt simple: l'ésser humà veu les energies primigènies i ho percep tot amb la mirada innocent d'un infant: tot simplement és i prou; no hi ha res de dolent ni de bo, no hi ha bé ni mal, tot simplement és: quelcom es pot menjar i sadollar-se, quelcom es mou i atrau l'atenció, amb això es pot jugar i explorar. Res més no existeix en el món. Així vivia Adam al paradís. Així, per cert, encara viu la tribu pirahã a l'Amazònia. Havent tastat la visió dual del món de l'arbre del coneixement del bé i del mal, Adam separa en la seva percepció a Si Mateix de Déu. Ara, en la consciència humana, Déu és una Grandesa en constant augment, i l'ésser humà és una criatura cada vegada més conscient de la seva insignificança (davant de Déu i de les dimensions de l'univers). I aquesta percepció condueix inevitablement a pors, vergonya, dolor i sofriment, d'una

banda, i a diverses maneres de protegir-se'n, de l'altra. Així es produeix l'evolució de la consciència, s'eixampla la visió lingüística del món: augmenta el vocabulari, i això vol dir que s'amplia també la riquesa dels fenòmens que l'ésser humà és capaç de percebre i de viure'ls profundament, formant (separant) de la sopa quàntica de la realitat original no sols una realitat material que s'eixampla en la seva diversitat, sinó també el ric món sensorial de la seva ànima, així com una realitat espiritual de múltiples nivells. Com a resultat, l'ésser humà que pensa descobreix per a si la naturalesa del sofriment, del dolor, i comença a cercar maneres de vèncer aquest dolor, de transcendir els seus límits per augmentar el plaer, el gaudi. Així neixen el xamanisme, la màgia, la religió, la ciència. Els xamans malden per deslliurar-se de la visió dual del món en el cap humà, retornant-lo a la simplicitat i a la unió amb la natura; els mags, per pactar amb aquestes forces naturals; la ciència, per sotmetre-les, sense renunciar a la dualitat, sinó, al contrari, desenvolupant i aprofitant al màxim els assoliments de la ment dual; la religió ens estén ponts de Fe per unir-nos a aquella Grandesa de la qual la ment dual ens va separar, anomenant-la Força Suprema, Déu. Renunciar a la visió dual del món, tornant a la infantesa innocent original de la humanitat, o continuar utilitzant la ment dual per protegir-se de les pors creades per ella mateixa, o enfortir la teva Fe en una Força Suprema separada, existent a l'altre extrem de la consciència: és decisió teva, Amic Meu. Nosaltres, en canvi, proposem una opció per sortir de la dualitat cap a la trialitat, cap a la Consciència

Única del Creador, on els pols de la consciència dual —del negre i del blanc, de la foscor i de la llum, de la insignificança i de la Grandesa— s'uneixen en Tu en un Arc de Sant Martí Únic del món, i Tu et reconeixes com el seu Creador, el seu Creador Col·lectiu. Arc de Sant Martí Únic del Món. RadoMir.

Radomir és consciència. La Consciència Única del Creador.