11. Diàleg interior amb Déu

«El Regne de Déu no vindrà de manera visible, ni diran: "És aquí", o: "És allà". Perquè heus aquí, el Regne de Déu és a dins vostre». (Lc, 17:20-21)

El Regne de Déu, o el Regne del Cel, del qual parla el Crist, no són pas els atributs externs d’una vida feliç, sinó un estat interior, un estat de consciència. I, com ja sabem, és precisament l’estat de consciència de l’observador el que forma la seva realitat, i no a l’inrevés.

Per això, tots els intents de construir un «Paradís a la terra» extern, en el qual tots els éssers humans siguin feliços, estan condemnats al fracàs. Tots els tractats filosòfics i ideologies que pretenen construir un model correcte de societat que faci feliç tothom no són més que utopies. Mentre no canviï la consciència d'una persona concreta, no pot canviar la seva realitat. La realitat col·lectiva, en canvi, és un gran trencaclosques multidimensional format per totes les realitats individuals de persones concretes.

El Regne de Déu és un estat interior. Sí, el Crist diu, i això ho hem confirmat nosaltres mateixos reiteradament a la pràctica, que aquell qui renunciï a allò extern pel bé de la transformació interior, pel bé de la transformació de la seva consciència en el Crist, rebrà finalment també en el pla extern una millora «centuplicada»: de benestar material, de relacions, de salut; de tots els atributs d'una vida reeixida i

feliç, fins i tot la modificació de la biologia del cos i el pas a la vida eterna. Però…

«Busqueu primer el Regne de Déu (a dins) i la seva justícia, i tot això (extern) us serà donat de més a més» (Mt, 6:33).

«El Regne del Cel s’arrenca amb força, i els qui fan força se n’apoderen» (Mt, 11:12).

L'esforç del qual parla el Crist —l'esforç que se't demana a Tu per conquerir en Tu mateix el Regne de Déu— és, abans de tot, la disciplina de la ment. I la disciplina de la ment és, en primer lloc, el domini de la teva atenció.

On va l’atenció, hi va l’energia; on va l’energia, allò creix.

I si Tu, temptat per la cursa exterior rere els béns materials, l'èxit extern i els atributs d'una vida feliç, fins i tot amb «principis morals correctes», per exemple, en l'intent de «construir una família forta» i portar un «estil de vida saludable», dirigeixes tota la teva atenció cap a aquests aspectes externs, al final simplement gastaràs ràpidament l'energia que se't va atorgar per a 120 anys de vida, i s'ha acabat: punt final.

Per això és summament important aprendre a dominar la teva atenció, i dirigir tots els esforços, en primer lloc, cap a

unir-te a la Font d'energia il·limitada a dins de Tu, al teu Màxim Potencial, que anomenem Déu. «Busqueu primer el Regne de Déu», i «El Regne de Déu és a dins vostre». I la resta se us donarà de més a més. No pot deixar d'afegir-se. Perquè si Tu t'uneixes interiorment a la Font d'energia il·limitada, aquesta energia primer canviarà el teu estat i després omplirà tots els àmbits de la teva vida.

Ningú no et diu: renuncia al món exterior, fes-te ermità i viu com un asceta; no es tracta pas d'una espiritualitat miserable, no. Ans al contrari, si la teva espiritualitat és correcta, Autèntica, si t'uneixes interiorment amb l'Esperit de Déu, els canvis interiors de la teva consciència, la deïficació, condueixen inevitablement a canvis, canvis divins, també en el món exterior.

Unir-se a l'Esperit de Déu: vet aquí la veritable espiritualitat; cap altra espiritualitat, per definició (arrel: Esperit), simplement no existeix, tota la resta són falsificacions. Per això, quan veieu una persona exteriorment pietosa o que es tortura en «pràctiques espirituals», que en la realitat externa, material, ho té tot malament, i per dins està plena de superioritat «espiritual» sobre els altres, sapigueu-ho: encara no ha trobat res, només està buscant. Però un dia també ho trobarà.

El Crist, en canvi —un Rei Autèntic, Rei de reis—, no va renunciar al món, sinó que dominà el món, tal com Ell mateix

diu: «Havent vençut el món». I quan Ell va vèncer el món, amb el seu treball interior, amb el seu esforç interior, dominant-se a Si mateix, a la seva consciència, fins al nivell de la victòria sobre l'instint d'autoconservació —amb la mort «trepitjant la mort»—, la Física Divina li va respondre:

«Digne és... de rebre el poder, la riquesa, la saviesa, la fortalesa, l'honor, la glòria i la benedicció».

Poder i riquesa. Saviesa i fortalesa (invencibilitat). Honor i glòria. Benedicció (llegeix-se: èxit en totes les coses).

El Crist, havent dominat la Seva consciència (el seu interior), va vèncer el món (l'exterior) i va rebre tot allò que tots solem buscar tant, i si ho trobem, sempre és de manera incompleta i temporal. Ell, en canvi, ho va rebre tot i per a sempre. El Crist va vèncer el món. I encara més, a l'Apocalipsi, el llibre final del Nou Testament a la Bíblia, Ell diu:

«Al qui venci, li concediré d’asseure’s amb Mi al meu tron, tal com Jo he vençut i m’he assegut amb el meu Pare al seu tron» (Ap, 3:21)

Dominar-se a Si mateix. Reestructurar la pròpia consciència, passant de la consciència de víctima (paràsit) a la Consciència del Creador. Deixar de ser ostatge de la fe en una realitat objectiva que existeix independentment de Tu, o de la fe

en un «avi castigador sobre un núvol» i triar la teva Fe conscientment: Som déus i fills de Déu. Unir-se a Déu a l'interior: a la Font interior i a l'Esperit de Déu.

I per a això, cal disciplinar la pròpia ment. I l'eina més principal que ajuda en això, una eina de la consciència, és el Diàleg Interior amb Déu. Per defecte, les persones ja tenen un diàleg interior al cap i, a més a més, no s'atura mai. I normalment la persona ho accepta com un fenomen del tot normal: «estic raonant amb mi mateix». Però «els entesos diuen» que qui manté aquest diàleg al teu cap —tots els teus pensaments, raonaments, dubtes, desitjos, qui activa les emocions, qui pren decisions— no ets Tu, sinó que és, en realitat, el teu adversari. És la vella consciència de la dualitat, que està dividida en si mateixa, on la separació principal és la separació de l'ésser humà respecte a Déu i la separació del món respecte a l'ésser humà.

El Crist l'anomena «la ment enganyosa». I és d'ella que Ell ens crida a alliberar-nos en la pregària del «Pare Nostre»:

Mags i xamans diuen que cal aturar costi el que costi aquest diàleg interior, i hi dediquen esforços ingents que requereixen anys d'entrenament i pràctiques perilloses de «viatges psicodèlics».

Amb l'elecció de la Fe en Tu mateix com a déu i fill estimat de l'Únic Déu, mitjançant la Comunió amb la Consciència Divina, la Consciència del Crist, obtens una eina —no tant per aturar aquest diàleg— sinó per commutar-lo cap a una altra font, cap a la Font Divina, cap a l'ona de l'Esperit de Déu. A més, aquesta commutació es produeix instantàniament durant l'Autocomunió (la declaració de voluntat de Comunió amb la Consciència Divina del Crist, de la Trinitat Divina), que Tu pots realitzar a qualsevol lloc i en qualsevol moment.

Mitjançant la Comunió de Crist no només obtens la cessació del diàleg interior amb el «maligne», sinó que també assoleixes una connexió interior amb Déu Mateix, amb el Nostre Màxim Potencial Col·lectiu, que comença a guiar-te pel camí del domini de la teva consciència, el camí de l'alliberament dels vells patrons de percepció, de creences i conviccions obsoletes, i de l'adquisició de la Consciència del Creador.

El Diàleg Interior amb Déu no és simplement una oportunitat per disciplinar la teva ment, sinó que és una eina potentíssima de transformació de la consciència.

Immediatament després de la Comunió, comences a fer a Déu les preguntes que t'interessen, i Ell et respon: en pensaments, sentiments, impulsos de l'ànima i desitjos.

De fet, el Diàleg Interior amb Déu és una pregària, però una pregària correcta: amb retroalimentació.

El Diàleg Interior amb Déu s'ajusta intuïtivament i molt fàcilment (si no és així, és per manca d'energia lliure, i cal dedicar-se seriosament a elevar el seu nivell: dejunar, canviar la dieta en general, canviar la rutina diària, tapar les fuites energètiques, deixant de sostenir temporalment amb la teva atenció allò extern —notícies, xarxes socials, sèries, cinema, comunicació improductiva, preocupacions pel futur i angoixes pel passat—, deixar d'alimentar pors, ansietats, enveges, ira, luxúria i altres hàbits arrelats).

Així doncs, el Diàleg Interior amb Déu s'inicia amb la Comunió i s'ajusta intuïtivament. El principal que cal entendre aquí és que a Déu se li ha de demanar «no pas el peix, sinó la canya de pescar». No pas el tradicional «salva'm i guarda'm», dona'm això o allò (això només manté la vella fe «en un avi sobre un núvol»), sinó «ensenya'm, Senyor», «ensenya'm a crear conscientment la meva realitat». Si alguna cosa no t'agrada a la teva vida, si alguna cosa no et satisfà: «Senyor, ajuda'm a prendre consciència de amb què i com he creat això a la meva vida? Amb quins desitjos? Per a què vull això?» i «Ensenya'm, Pare, com puc recrear-ho d'una altra manera?».

No saps per on començar? Comença amb la pregunta: «Senyor, què necessito prendre consciència ara, en primer lloc?» I escolta pacientment. Al capdavall, la teva atenció ho decideix tot. Te'n recordes? On va l'atenció, hi va l'energia. On va

l'atenció, allò creix. Sigues pacient: escolta amb atenció les respostes de Déu a dins teu, capta els més mínims canvis en el teu estat interior, en els sentiments, en l'estat d'ànim, en els pensaments, en els desitjos; si més no, així disciplines la teva ment. Mentre ella escolta les respostes de Déu, està distreta de la xerrameca de la ment, de la «batedora de pensaments» del diàleg interior «del maligne».

Comprèn el principal: aquí no hi ha bromes, tot és seriós. Això no és religió, ni àvies amb mocador al cap ni espelmes de deu rubles. Des del moment de la teva Comunió amb la Consciència Divina, ha començat el teu aprenentatge a l'Escola dels déus.

1. Diligència. Com a qualsevol escola, en qualsevol aprenentatge, aquí tot depèn de la teva diligència: el Regne de Déu s'arrenca amb força, i els qui fan força se n'apoderen. Recomanem les primeres tres setmanes, fins que no s'adquireixi un hàbit sòlid, adreçar preguntes al Crist 50 vegades al dia, és a dir, cada 10-15 minuts (després ja es podrà activar el Diàleg Interior segons la necessitat i connectar el diàleg amb el Pare, la Mare Mare de Déu, l'Esperit; però primer amb el Crist i 50 vegades al dia, «amb despertador»). La pràctica demostra que aquells qui segueixen aquesta disciplina ja en el termini d'un mes poden assolir una Consciència de Crist estable: al cor s'obre l'Amor Incondicional, l'ànima es purifica, l'estructura dels desitjos se sincronitza amb la Veu de l'Ànima Única, tot el pensament, totes les connexions neuronals canvien, esdevenen «lluminoses»,

desapareixen els programes destructius, els patrons d'emocions que destrueixen per dins, se sanen els psicotraumes de la infància i l'adolescència, s'eliminen les càrregues emocionals, es restableix la integritat de la consciència, els dubtes s'esvaeixen, la Fe en un mateix s'enforteix i tota la realitat comença a veure's a través del prisma de la Consciència del Creador —com la teva pròpia creació—, i com a resultat es desplega el teu talent com a do de Déu i el teu propòsit. Tu esdevens Veritablement feliç: Amor + Consciència del Creador + Talent. 2. Possible agreujament de situacions doloroses. Això és aprenentatge. I és una experiència de vida real. La vida és el millor mestre. Però amb Déu tot comença a accelerar-se. Comences a viure totes les experiències de manera molt intensa, ja que ara s'activa la teva consciència: comences a veure les veritables relacions de causa i efecte entre la teva consciència i la realitat exterior, i tot allò que abans estava ocult al teu subconscient comença a obrir-se, a sortir a la llum; allò que durant anys ha estat cremant lentament per dins pot esclatar com un «incendi» i començar a ser viscut ràpidament per Tu en la realitat o mentalment, però en tot cas amb el suport Diví, així que no tinguis por d'això: afronta obertament tots els desafiaments de la vida, perquè... 3. Tu estàs sota protecció. Tot pot semblar molt aterridor, però al capdavall, creu-ho, quan estàs amb Déu, quan estàs amb el Crist, tot això són només situacions d'aprenentatge, i són absolutament segures. Simplement estàs passant les lliçons necessàries i els exercicis d'entrenament a l'Escola dels déus. I pel que fa a les pors: totes han de sortir a la llum perquè les coneguis,

les dominis, i mai més no et dominin a Tu. Ser un déu significa ser lliure, i en primer lloc, de les pors: la por a la mort, la por a la vida, la por als errors, al judici, a la culpa i al càstig, la por per l'endemà, pels fills, la por de quedar-se sense diners, la por a una malaltia incurable, la por a la vergonya, la por a la veritat, la por a la pròpia incompetència, etc.

L'Escola dels déus és formidable! Però no és cap lloc concret, no són pupitres, no són parets ni mestres. Tenim un sol mestre: el Crist, la Vida Mateixa.

I les lliçons principals d'aquesta escola tenen lloc en la vida mateixa, en la realitat, amb el suport constant, 24/7, de Déu com a Company Gran, Mentor i Germà: en el Diàleg Interior.

Ser un déu i un fill estimat de Déu, què es pot comparar amb aquesta Llibertat, amb aquest Joc? Què pot ser millor, més admirable i més apassionant?! Quina altra escola es pot vantar d'una tal velocitat d'aprenentatge i d'uns graduats semblants?!

Perquè per la Terra ja caminen centenars (i aviat milers, milions i milers de milions) de Crists. Valeri Crist, Vassili Crist, Aleksandr Crist, Aleksei Crist, Andrei Crist, Vera Crist, Nadejda Crist, Irina Crist, Tatiana Crist, Ielena Crist, Olga Crist, Anna

Crist, Àssia Crist, Piotr Crist, Pàvel Crist, Borís Crist, Oleg Crist, Konstantín Crist, Anastàssia Crist…