8. Al-Anfaal

1Et pregunten pel botí. Digues: «El botí pertany a Al·là i al Missatger». Temeu, doncs, a Al·là! Mantingueu-vos en pau! Obeïu a Al·là i al Seu Missatger si sou creients

2Són creients només aquells els cors dels quals tremolen a l'esment d'Al·là, que, quan se'ls reciten Els seus versicles, aquestes augmenten la seva fe, que confien en el seu Senyor

3que fan la azalá i donen almoina del que els hem proveït

4Aquests són els creients de debò. Gaudiran d'elevada categoria al costat del seu Senyor, de perdó i generós sosteniment

5Igual que alguns creients s'oposaven quan el teu Senyor et treia amb raó de la teva casa

6així ara disputen amb tu sobre la Veritat, després d'haver-se aquesta mostrat clarament, com si fossin arrossegats a la mort, conscients d'això

7I quan Al·là us va prometre que un dels dos grups cauria en el vostre poder i vau desitjar que anés el inerme, quan el que Al·là volia era fer triomfar la Veritat amb Les seves paraules i extirpar als infidels

8per a fer triomfar la Veritat i aniquilar la falsedat, a despit dels pecadors

9Quan vau demanar auxili al vostre Senyor i Ell us va escoltar: «Us reforçaré amb mil àngels uns darrere d'altres»

10Al·là no ho va fer sinó com bona nova i perquè es tranquil·litzessin els vostres cors amb això. La victòria no ve sinó d'Al·là. Al·là és poderós, savi

11Quan va fer que us entrés somni, per a donar-vos sensació de seguretat vinguda d'Ell, i va fer que baixés del cel aigualeix per a purificar-vos amb ella i allunyar la taca del Dimoni, per a reanimar-vos i afirmar així els vostres passos

12Quan el vostre Senyor va inspirar als àngels: «Jo estic amb vosaltres. Confirmeu, doncs, als que creuen! Infondré el terror en els cors de quiens no creen. Talleu-los del coll, pegueu-los en tots els dits!»

13És que s'havien separat d'Al·là i del seu Missatger... I qui se separa d'Al·là i del seu Missatger... Al·là castiga severament

14Aquí teniu! Agradeu-ho! I que els infidels tindran el càstig del Foc

15Creients! Quan us trobeu amb els infidels marxant, no els torneu l'esquena

16Qui aquest dia els torni l'esquena -tret que sigui que es destaqui per a acudir a altre combat o per a incorporar-se a altra tropa- incorrerà en la ira d'Al·là i tindrà la Jahenam per estatge. Quin mala fi

17No éreu vosaltres qui els mataven, era Al·là Qui els matava. Quan llençaves, no eres tu qui llençava, era Al·là Qui llençava, per a fer experimentar als creients un favor vingut d'Ell. Al·là tot ho escolta, tot ho sap

18Aquí teniu! I que Al·là farà fracassar l'ardit dels infidels

19«Si busqueu una victòria, aquí ho teniu. Més us valdria renunciar a la vostra hostilitat. I, si repreneu la lluita, Nosaltres també la reprendrem i les vostres hosts no us serviran de res, per nombroses que siguin. Al·là està amb els creients!»

20«Creients! Obeïu a Al·là i al seu Missatger! No li torneu l'esquena mentre escolteu...!»

21No feu com els que diuen: «Ja hem escoltat!», sense haver escoltat

22Els éssers pitjors, per a Al·là, són els sordmuts, que no raonen

23Si Al·là hagués reconegut en ells bé, els hauria concedit la facultat d'escoltar Però, tanmateix, haurien tornat l'esquena i s'haurien apartat

24Creients! Escolteu a Al·là i al Missatger quan aquest us crida a alguna cosa que us dóna la vida! Sapigueu que Al·là s'interposa entre l'home i el seu cor i que sereu congregats cap a Ell

25Guardeu-vos d'una temptació que no arribarà exclusivament a aquells de vosaltres que siguin impius! Sapigueu que Al·là castiga severament

26I recordeu quan éreu pocs, oprimits en el país, temerosos que la gent us capturés! Llavors, us va procurar refugi, us va enfortir amb El seu auxili i us va proveir de coses bones. Potser, així, fóssiu agraïts

27Creients! No traïu a Al·là i al Missatger! No traïu, a gratcient, la confiança posada en vosaltres

28Sapigueu que la vostra hisenda i els vostres fills constituïxen una temptació, però també que Al·là té al costat de Si una magnífica recompensa

29Creients! Si temeu a Al·là, Ell us concedirà un Criteri, esborrarà les vostres dolentes obres i us perdonarà. Al·là és l'Amo del favor immens

30I quan els infidels intrigaven contra tu per a capturar-te, matar-te o expulsar-te. Intrigaven ells i intrigava Al·là, però Al·là és el Millor dels qui intriguen

31I quan se'ls recitaven els nostres versicles, deien: «Ja hem escoltat! Si volguéssim, diríem quelcom semblant. Aquestes no són sinó faules dels antics»

32I quan deien: «Al·là! Si és això la Veritat que de Tu procedeix, feix que ens lluevan pedres del cel o infligeix-nos un càstig dolorós»

33Però Al·là no els anava a castigar estant tu enmig d'ells. Al·là no els anava a castigar mentre ells demanaven perdó

34I per què no va Al·là a castigar-los, si aparten de la Mesquita Sagrada? Ni tampoc són protegits d'Ell. Només són protegits Seus, els que Li temen, però la majoria no saben

35El seu azalá en la Casa no consisteix més que en xiulades i palmelladas. «Agradeu, doncs, el càstig merescut per no haver cregut!»

36Els infidels gasten la seva hisenda a desviar a altres del camí d'Al·là. La gastaran i, després, es lamentaran. Després, seran vençuts. I els infidels seran congregats cap a la Jahenam

37perquè Al·là distingeixi al dolent del bo, col·loqui als dolents uns damunt d'uns altres, els amuntoni a tots i els tiri a la Jahenam. Aquests seran els que perdin

38Digues als infidels que, si cessen, se'ls perdonarà el passat; però que, si reincideixen, seguiran la sort dels antics

39Combateu contra ells fins que deixin d'induir-vos a apostatar i es rendeixi tot el culte a Al·là. Si cessen, Al·là veu bé el que fan

40I, si tornen l'esquena, sapigueu que Al·là és el vostre Protector. És un protector excel·lent, un auxiliar excel·lent

41Sapigueu que, si obteniu algun botí un cinquè correspon a Al·là, al Missatger i als seus parents, als orfes, als pobres i al viatger, si creeu en Al·là i en el que hem revelat al nostre serf el dia del Criteri, el dia que es van trobar els dos exèrcits. Al·là és omnipotent

42Quan estàveu en el vessant més pròxim i ells en la més llunyà, mentre que la caravana estava més baixa que vosaltres. Si haguéssiu intentat donar-vos cita, no us hauríeu posat d'acord sobre ella, però perquè Al·là decidís quelcom que havia de fer-se. Perquè, davant una prova clara, perís qui havia de perir i, davant una prova clara, sobrevisqués qui havia de sobreviure. Al·là tot ho escolta, tot ho sap

43Quan, en el teu somni, Al·là te'ls va mostrar poc nombrosos; que, si te'ls hagués mostrat nombrosos, us hauríeu desanimat i hauríeu discutit sobre el particular, però Al·là us va preservar. Ell sap bé el que tanquen els pits

44I quan Al·là, a l'iniciar-se la trobada, us els va mostrar poc nombrosos als vostres ulls, igual que us va empetitir als seus ulls, perquè Al·là decidís quelcom que havia de fer-se. I tot serà retornat a Al·là

45Creients! Quan trobeu a una tropa mantingueu-vos fermes i recordeu molt a Al·là! Potser, així, aconseguiu la victòria

46I obeïu a Al·là i a al seu Missatger! No discutiu! Si no, us desanimareu i es refredarà el vostre ardor. Tingueu paciència, que Al·là està amb els pacients

47No sigueu com els que van sortir de les seves cases amb pompa i ostentació, desviant a altres del camí d'Al·là. Al·là abasta el que fan

48I quan el Dimoni va engalanar les seves obres i va dir: «Ningú podrà vèncer-vos avui, jo us protegeixo!» Però, quan les dues tropes es van albirar, va donar mitja volta i va dir: «Jo no sóc responsable de vosaltres. Veig el que vosaltres no veieu. Temo a Al·là. Al·là castiga severament»

49Quan els hipòcrites i els malalts de cor van dir: «A aquests els ha enganyat la seva religió». Però qui confia en Al·là... Al·là és poderós, savi

50Si poguessis veure quan els àngels cridin als que no han cregut, copejant-los en el rostre i en l'esquena. I: «Agradeu el càstig del foc crematori

51per les obres que heu comès, que Al·là no és injust amb Els seus serfs!»

52Com va ocórrer a la gent de Faraó i als que els van precedir: no van creure en els signes d'Al·là i Al·là els va castigar pels seus pecats. Al·là és fort, castiga severament

53Això és així perquè Al·là no modifica la gràcia que dispensa a un poble mentre aquest no canviï el que en si té. Al·là tot ho escolta, tot ho sap

54Com va ocórrer a la gent de Faraó i als que els van precedir: van desmentir els signes del seu Senyor i els vam fer perir pels seus pecats. neguem a la gent de Faraó: tots eren impius

55Els éssers pitjors, per a Al·là, són els que, havent estat infidels en el passat, s'obstinen en la seva incredulitat

56que, havent tu concertat una aliança amb ells, la violen a cada moment sense témer a Al·là

57Si, doncs, dónes amb ells en la guerra, que serveixi d'escarment als que els segueixen. Potser, així, es deixin amonestar

58Si tems una traïció per part d'una gent, denúncia, amb equitat, l'aliança amb ella. Al·là no estima als traïdors

59Que no creen els infidels que van a escapar! No podran

60Prepareu contra ells tota la força, tota la cavalleria que pugueu para acoquinar a l'enemic d'Al·là i vostre i a uns altres anés d'ells, que no coneixeu però que Al·là coneix! Qualsevol cosa que gasteu per la causa d'Al·là us serà retornada, sense que sigueu tractats injustament

61Si, al contrari, s'inclinen cap a la pau, inclina't tu també cap a ella! I confia en Al·là! Ell és Qui tot ho escolta, Qui tot ho sap

62Si volen enganyar-te, ha d'Al·là bastar-te. Ell és Qui t'ha enfortit amb El seu auxili i amb els creients

63els cors dels quals Ell ha reconciliat. Tu, encara que haguessis gastat tot quant hi ha en la terra, no hauries estat capaç de reconciliar els seus cors. Al·là, en canvi, els ha reconciliat. És poderós, savi

64Profeta! Que Al·là et basti! I als creients que t'han seguit

65Profeta! Anima als creients al combat! Si hi ha entre vosaltres vint homes tenaços, venceran a dos-cents. I si cent, venceran a mil infidels, doncs aquests són gent que no comprèn

66Ara, Al·là us ha alleujat. Sap que sou febles. Si hi ha entre vosaltres cent homes tenaços, venceran a doscents. I si mil, venceran a dos mil, amb permís d'Al·là. Al·là està amb els tenaços

67No està bé que un profeta tingui captius mentre no sotmeti en la terra. Vosaltres voleu el que la vida d'aquí oferix, mentre que Al·là vol l'altra vida. Al·là és poderós, savi

68Si no arriba a ésser per una prescripció prèvia d'Al·là, hauríeu sofert un càstig terrible per haver-vos apoderat d'allò

69Preneu del botí fet el lícit, el bo! I temeu a Al·là! Al·là és indulgent, misericordiós

70Profeta! Digues als captius que tingueu en el vostre poder: «Si Al·là troba bé en els vostres cors, us donarà quelcom millor del que se us ha llevat i us perdonarà. Al·là és indulgent, misericordiós»

71I si volen trair-te, ja abans van trair a Al·là. I Ell ha donat poder sobre ells. Al·là és omniscient, savi

72Els creients que van emigrar i van combatre amb la seva hisenda i les seves persones per la causa d'Al·là i els que els van donar refugi i auxili, aquests són aliats uns d'uns altres. Els creients que no van emigrar no seran gens aliats fins a tant que emigrin. Si us demanen que els auxilieu en nom de la religió, heu d'auxiliar-los tret que es tracti d'anar contra gent amb la qual us uneixi un pacte. Al·là veu bé el que feu

73Els infidels són aliats uns d'uns altres. Si no obreu així, haurà en la terra desordre i gran corrupció

74Els creients que van emigrar i van lluitar per Al·là, i qui els van donar refugi i auxili, aquests són els creients de debò. Tindran perdó i generós sosteniment

75Qui, després, van creure, van emigrar i van combatre amb vosaltres, aquests són dels vostres. Amb tot, i segons l'Escriptura d'Al·là, els units per llaços de consanguinitat estan més prop uns d'uns altres. Al·là és omniscient