7. Al-A'raaf

1Alif Laam Miim Ssaad

2Aquesta és una Escriptura que se't ha revelat -no t'estgotis per ella!-, perquè adverteixis per ella, i com amonestació per als creients

3Seguiu el que el vostre Senyor us ha revelat i no seguiu a altres amos en lloc de seguir-li a Ell! Què poc us deixeu amonestar

4Quantes ciutats hem destruït! Els va arribar El nostre rigor de nit o durant la migdiada

5Quan els va arribar El nostre rigor, no van cridar més que: «Vam ser impius!»

6Demanarem, certament, responsabilitats a aquells a qui manem Missatgers, com també als Missatgers

7Els contarem, certament, amb coneixement. No estàvem absents

8La pesa aquest dia serà la Veritat. Aquells les obres dels quals pesin molt seran els que prosperin

9mentre que aquells les obres dels quals pesin poc perdran, perquè van obrar impíament amb Els nostres signes

10Us hem donat predominança en la terra i us hem posat en ella mitjans de subsistència. Què poc agraïts sou

11I us creguem. Després, us formem. Després vam dir als àngels: «Prosterneu-vos davant Adán!» Es prosternaren, excepte Iblis. No va anar dels que es prosternaren

12Va dir: «Què és el que t'ha impedit prosternar-te quan Jo t'ho he ordenat?» Va dir: «És que sóc millor que ell. A mi em vas crear de foc, mentre que a ell li vas crear d'argila»

13Va dir: «Descendeix, doncs, d'aquí! No s´et va permetre sent dels altius en aquest lloc...! Sal, doncs, ets dels menyspreables!»

14Va dir: «Deixa'm esperar fins al dia de la Resurreció!»

15Va dir: «Conta't entre aquells a qui és donat esperar!»

16Va dir: «Com m'has esgarriat, he d'aguaitar-los en La teva via recta

17He d'atacar-los per davant i per darrere, per la dreta i per l'esquerra. I veuràs que la majoria no són agraïts»

18Va dir: «Sal d'aquí, detestable, vil! He d'omplir la Jahenam de les teves sequaços. De tots vosaltres!»

19«Adán! Habita amb la teva esposa en el Paradís i mengeu del que vulgueu, però no us acosteu a aquest arbre! Si no, sereu dels impius»

20Però el Dimoni els va insinuar el mal, mostrant-los la seva amagada nuesa, i va dir: «El vostre Senyor no us ha prohibit acostar-vos a aquest arbre sinó per temor que us convertiu en àngels o us feu immortals»

21I els va jurar: «De bo de bo, us aconsello bé!»

22Els va fer, doncs, caure dolosament. I quan van haver agradat ambdós de l'arbre, se'ls va revelar la seva nuesa i van començar a cobrir-se amb fulles del Paradís. El seu Senyor els va cridar: «No us havia prohibit aquest arbre i dita que el Dimoni era per a vosaltres un enemic declarat?»

23Van dir: «Senyor! Hem estat injusts amb nosostros mateixos. Si no ens perdones i Et apiades de nosaltres, serem, certament, dels que perden»

24Va dir: «Descendiu! Sereu enemics uns d'uns altres. La terra serà per algun temps el vostre estatge i lloc de gaudi»

25Va dir: «En ella viureu, en ella morireu i d'ella se us traurà»

26Fills d'Adán! Hem fet baixar per a vosaltres una vestidura per a cobrir la vostra nuesa i per a ornament. Però la vestidura del temor d'Al·là, aquesta és millor. Aquest és un dels signes d'Al·là. Potser, així, es deixin amonestar

27Fills d'Adán! Que el Dimoni no us tempti, com quan va treure als vostres pares del Paradís, despullant-los de la seva vestidura per a mostrar-los la seva nuesa. Ell i la seva host us veuen des d'on vosaltres no els veieu. Als que no creuen els hem donat els dimonis com amos

28Quan cometen una deshonestidad, diuen: «Trobem als nostres pares fent el mateix i Al·là ens ho ha ordenat». Digues: «Certament, Al·là no ordena la deshonestedat. Dieu contra Al·là el que no sabeu?»

29Digues: «El meu Senyor ordena l'equitat. Dirigiu-vos a Ell sempre que oreu i invoqueu-li rendint-li culte sincer. Així com us ha creat, tornareu»

30Ha dirigit a uns, però uns altres han merescut extraviar-se. Aquests han pres com amos als dimonis, en lloc de prendre a Al·là, i creuen ser ben dirigits

31Fills d'Adán! Ateneu al vostre abillament sempre que oreu! Mengeu i beveu, però no cometeu excessos, que Ell no estima als immoderats

32Digues: «Qui ha prohibit els adorns que Al·là ha produït per als seus serfs i les coses bones que us ha proveït?» Digues: «Això és per als creients mentre visquin la vida d'aquí, però, en particular, per al dia de la Resurrecció». Així és com expliquem amb detall els versicles a gent que sap

33Digues: «El meu Senyor prohibeix només les deshonestedats, tant les públiques com les ocultes, el pecat, l'opressió injusta, que associeu a Al·là alguna cosa al que Ell no ha conferit autoritat i que digueu contra Al·là el que no sabeu»

34Cada comunitat té un termini. I quan venç el seu termini, no poden retardar-lo ni avançar-lo una hora

35Fills d'Adán! Si vénen a vosaltres Missatgers sortits de vosaltres contant-vos Els meus signes, qui temen a Al·là i s'esmenen no han de témer i no estaran trists

36Però qui hagin desmentit Els nostres signes i s'hagin apartat altivament d'ells, aquests habitaran en el Foc eternament

37Hi ha algú que sigui més impiu que qui inventa una mentida contra Al·là o nega Els seus signes? Aquests tindran la sort que han estat destinats. Quan, per fi , Els nostres Missatgers venguen a ells per a cridar-los, diran: «On està el que invocàveu en lloc d'invocar a Al·là?» Ells diran: «Ens han abandonat!» Llavors, testificaran contra si mateixos la seva incredulitat

38Dirà «Entreu en el Foc a reunir-vos amb les comunitats de genis i homes que us han precedit!» Sempre que una comunitat entra, maleïx a la seva germana. Quan, per fi, es trobin allí totes, l'última a arribar dirà de la primera: «Senyor! Aquests són qui ens van extraviar. Doblega'ls, doncs, el càstig del Foc». Dirà: «Tots reben el doble. Però vosaltres no sabeu»

39La primera d'elles dirà a l'última: «No gaudiu de cap privilegi sobre nosaltres. Agradeu, doncs, el càstig que heu merescut»

40A qui hagin desmentit Els nostres signes i s'hagin apartat altivament d'ells, no se'ls obriran les portes del cel ni entraran en el Paradís fins que entre un camell en l'ull d'una agulla. Així retribuirem als pecadors

41Tindran la Jahenam per jaç i, per damunt, cobertors. Així retribuirem als impius

42Qui van creure i van obrar bé- a ningú demanem sinó segons les seves possibilitats-. aquests habitaran en el Paradís eternament

43Extirparem el rancor que quedi en els seus pits. Fluiran rierols als seus peus. Diran: «Lloat sigui Al·là, Que ens ha dirigit aquí! No hauríem estat ben dirigits si no ens hagués dirigit Al·là. Els Missatgers del nostre Senyor bé que van portar la Veritat». I se'ls cridarà: «Aquest és el Paradís. Ho heu heretat en premi a les vostres obres»

44Els habitants del Paradís cridaran als habitants del Foc: «Hem trobat que era veritat el que el nostre Senyor ens havia promès. I vosaltres, heu trobat si era veritat el que el vostre Senyor us havia promès?» «Si!», diran. Llavors, un nunci pregonarà entre ells: «Que la maledicció d'Al·là caigui sobre els impius

45que desvien a altres del camí d'Al·là, desitjant que sigui tortuós, i no creuen en l'altra vida!»

46Hi ha entre els dos un vel. En els llocs elevats haurà homes que reconeixeran a tots pels seus trets distintius i que cridaran als habitants del Paradís: «Pau sobre vosaltres!» No entraran en ell, per molt que ho desitgin

47Quan les seves mirades es tornin cap als habitants del Foc, diran: «Senyor! No ens posis amb el poble impiu»

48I els habitants dels llocs elevats cridaran a homes que reconeguin pels seus trets distintius. Diran: «El que heu acumulat i la vostra altivesa no us han servit de res

49Són aquests aquells de qui juràveu que Al·là no anava a apiadarse d'ells » «Entreu en el Paradís! No heu de témer i no estareu trists»

50Els habitants del Foc cridaran als habitants del Paradís: «Vesseu sobre nosaltres poca aigua o quelcom del que Al·là us ha proveït!» Diran: «Al·là ha prohibit ambdues coses als infidels

51que van prendre la seva religió a distracció i joc, a qui la vida d'aquí va enganyar». Avui els oblidarem, com ells van oblidar que els arribaria aquest dia i van negar Els nostres signes

52Els vam portar una Escriptura, que vam explicar detalladament, amb ple coneixement, com guia i misericòrdia per a gent que creu

53Esperen altra cosa que el seu compliment? El dia que es compleixi, els que abans la van oblidar diran: «Els Missatgers del nostre Senyor bé que van portar la Veritat. Tenim ara intercesors que intercedeixin per nosaltres o se'ns podria retornar i obraríem de manera diferent al que obrem?» S'han perdut a si mateixos i s'han esfumat les seves invencions

54El vostre Senyor és Al·là, Que ha creat els cels i la terra en sis dies. Després, s'ha instal·lat en el Tron. Cobreix el dia amb la nit, que li segueix ràpidament. I el sol, la lluna i les estrelles, subjectes pel Seu ordre. No són Seves la creació i l'ordre? Beneït sigui Al·là, Senyor de l'univers

55Invoqueu al vostre Senyor humil i secretament! Ell no estima a qui violen la llei

56No corrompeu en la terra després de reformada! Invoqueu- li amb temor i anhel! La misericòrdia d'Al·là està prop de qui fan el bé

57És Ell qui envia els vents com nuncis que precedeixen a La seva misericòrdia. Quan estan carregats de núvols pesats, les empenyem a un país mort i fem que plogui en ell i que surtin, gràcies a l'aigua, fruits de totes classes. Així farem sortir als morts. Potser així, us deixeu amonestar

58La vegetació d'un país bo surt amb l'ajuda del seu Senyor, mentre que d'un país dolent surt però escassa. Així expliquem els signes a gent que agraïx

59Vam enviar Noé al seu poble. Va dir: «Poble! Serviu a Al·là! No teniu a cap altre déu que a Ell. Temo per vosaltres el càstig d'un dia terrible»

60Els dignataris del seu poble van dir: «Sí, veiem que estàs evidentment extraviat»

61Va dir: «Pobla! No estic extraviat, sinó que he estat enviat pel senyor de l'univers

62Us comunico els missatges del meu Senyor i us aconsello bé. I sé per Al·là el que vosaltres no sabeu

63Us sorpreneu que us hagi arribat una amonestació del vostre Senyor, per mitjà d'un home sortit de vosaltres, per a advertir-vos i perquè temeu a Al·là i, potser, així, se us tingui pietat?»

64Però li van desmentir. Així, doncs, els salvem, a ell i a qui estaven amb ell en la nau, i neguem a qui havien desmentit Els nostres signes. Eren, en veritat, un poble cec

65I als Adites el seu germà Hud. Va dir: «Poble! Serviu a Al·là! No teniu a cap altre déu que a Ell. No aneu a témer-li?»

66Els dignataris del seu poble, que no creien, van dir: «Veiem que estàs ximple i, sí, creiem que ets dels que menteixen»

67Va dir: «Poble! No estic ximple. Sinó que, he estat enviat pel senyor de l'univers

68Us comunico els missatges del meu Senyor i us aconsello fidelment

69Us sorpreneu que us hagi arribat una amonestació del vostre Senyor per mitjà d'un home sortit de vosaltres per a advertir-vos? I recordeu quan us va fer successors després del poble de Noé i us va fer corpulents. Recordeu, doncs, els beneficis d'Al·là! Potser, així, prospereu»

70Van dir: «Has vingut a nosaltres perquè servim a Al·là Sol i renunciem a aquells que els nostres pares servien? Porta'ns, doncs, allò amb que ens amenaces, si és veritat el que dius»

71Va dir: «Que la indignació i la ira del vostre Senyor caiguin sobre vosaltres! Disputareu amb mi sobre els noms que heu posat, vosaltres i els vostres pares? Al·là no els ha conferit cap autoritat. I espereu! Jo també sóc dels que esperen»

72Així, doncs, vam salvar a ell i als que amb ell estaven per una misericòrdia vinguda de Nosaltres. I vam extirpar a qui havien desmentit Els nostres signes i no eren creients

73I als Tamudís el seu germà Salih. Va dir: «Poble! Serviu a Al·là! No teniu a cap altre déu que a Ell. Us ha vingut del vostre Senyor una prova: és la camella d'Al·là, que serà signe per a vosaltres, Deixeu-la que pasture en la terra d'Al·là i no li feu malament! Si no, us arribarà a un càstig dolorós

74Recordeu quan us va fer successors, després dels Adites i us va establir en la terra. Vau edificar palaus en les planes i vau excavar cases en les muntanyes. Recordeu els beneficis d'Al·là i no obreu malament en la terra corrompent»

75Els dignataris del seu poble, altius, van dir als febles que havien cregut: «Sabeu si Salih ha estat enviat pel seu Senyor?». Van dir: «Creiem en el missatge que se li ha confiat»

76Els altius van dir: «Doncs nosaltres no creiem en el que vosaltres creieu»

77I degollaren la camella i van infringir l'ordre del seu Senyor, dient: «Salih! Porta'ns allò amb que ens amenaces, si de debò ets dels Missatgers!»

78Els va sorprendre el Tremolor i, al matí, es trobaren morts, de genolls, en les seves cases

79Es va allunyar d'ells, dient: «Poble! Us he comunicat el missatge del meu Senyor i us he aconsellat bé, però no estimeu als bons consellers»

80I a Lot. Quan va dir al seu poble: «Cometeu una deshonestedat que cap esser ha comès abans

81Certament, per concupiscencia, us dirigiu als homes en lloc de dirigir-vos a les dones. Sí, sou un poble immoderat!»

82L'única cosa que va respondre el seu poble va anar: «Expulseu-los de la ciutat! Són gent que les hi dóna de purs!»

83I els salvem, a ell i a la seva família, salvo a la seva dona, que va anar dels que es van ressagar

84I vam fer ploure sobre ells una pluja: I mira com van acabar els pecadors

85I als Madianits el seu germà Xuayb. Va dir: «Poble! Serviu a Al·là! No teniu a cap altre déu que a Ell. Us ha vingut, del vostre Senyor, una prova. Doneu la mesura i el pes justs, no defraudeu als homes en els seus béns! No corrompeu en la terra després de reformada! Això és millor per a vosaltres, si és que sou creients

86No aguaiteu en cada via a qui creuen en Ell, amenaçant-los i desviant-los del camí d'Al·là, desitjant que sigui tortuós. I recordeu, quan éreu pocs i Ell us va multiplicar. I mireu com van acabar els corruptors

87I si alguns de vosaltres creuen en el missatge que se m'ha confiat i uns altres no, tingueu paciència fins que Al·là decideixi entre nosaltres. Ell és el Millor a decidir»

88Els dignataris del poble, altius, van dir: «Hem d'expulsar-te de la nostra ciutat, Xuayb, i als que amb tu han cregut, tret que torneu a la nostra religió». (Xuayb) va dir: «inclús si no ens agrada

89Inventaríem una mentida contra Al·là si tornéssim a la vostra religió després d'haver-nos salvat Al·là d'ella. No podem tornar a ella, tret que Al·là el nostre Senyor ho vulgui. El nostre Senyor ho abasta tot en La seva ciència. Confiem en Al·là! Senyor, jutja segons Justícia entre nosaltres i el nostre poble! Tu ets Qui millor jutja»

90Els dignataris del seu poble, que no creien, van dir: «Si seguiu a Xuayb, esteu perduts...»

91Els va sorprendre el Tremolor i, al matí, es trobaren morts, de genolls, en les seves cases

92Va anar com si els que havien desmentit a Xuayb no haguessin habitat en elles. Els que havien desmentit a Xuayb van ser els que van perdre

93Es va allunyar d'ells, dient: «Poble! Us he comunicat els missatges del meu Senyor i us he aconsellat bé. Com vaig a sentir-ho ara per gent infidel?»

94No enviem a cap profeta a ciutat que no infligíssim a la seva població misèria i desgràcia -potser, així s'humiliessin

95i que no canviéssim, a continuació, el mal pel bé fins que oblidessin l'ocorregut i diguessin: «La desgràcia i aquesta van arribar també als nostres pares». Llavors, ens apoderàvem d'ells per sorpresa sense que s'advertissin

96Si els habitants de les ciutats haguessin cregut i temut a Al·là, hauríem vessat sobre ells benediccions del cel i de la terra, però van desmentir i ens apoderem d'ells pel que havien comès

97És que els habitants de les ciutats estan fora de perill que El nostre rigor els arribi de nit, mentre dormen

98O estan fora de perill els habitants de les ciutats que El nostre rigor els arribi de dia, mentre juguen

99És que estan a salvo de la intriga d'Al·là? Ningú està a salvo de la intriga d'Al·là, sinó els que perden

100No hem indicat als que han heretat la terra després dels seus anteriors ocupants que, si Nosaltres volguéssim, els afligiríem pels seus pecats, segellant els seus cors de manera que no poguessin escoltar

101Aquestes són les ciutats de les que t'hem contat algunes noticies. Van venir a elles les seves Missatgers amb les proves clares, però no estaven per a creure en el que abans havien desmentit. Així segella Al·là els cors dels infidels

102No hem trobat en la majoria d'ells fidelitat a una aliança, però si hem trobat que la majoria són uns perversos

103Després d'ells, vam enviar a Moisés amb Els nostres signes a Faraó i als seus dignataris, però van ser injusts amb ells. I mira com van acabar els corruptors

104Moisés va dir: «Faraó! He estat enviat pel senyor de l'univers

105No he de dir gens contra Al·là, sinó la veritat. Us he portat una prova clara del vostre Senyor. Deixa marxar amb mi als Fills d'Israel»

106Va dir: «Si has portat un signe, mostra'l, si és veritat el que dius»

107Va llençar la seva vara i es va convertir en autèntica serp

108Va treure la seva mà i heus aquí que va aparèixer blanca als ulls dels presents

109Els dignataris del poble de Faraó van dir: «Sí, aquest és un mag entès

110Vol expulsar-vos de la vostra terra. Què ordeneu?»

111Van dir: «Dóna'ls llargues, a ell i al seu germà, i envia a les ciutats a agents que convoquin

112que et portin a tot mag entès!»

113Els mags van venir a Faraó i van dir: «Ha d'haver una recompensa per a nosaltres si vencem»

114Va dir: «Sí, i sereu, certament, dels meus acostats»

115Van dir: «Moisés! , llençes tu o llencem nosaltres?»

116Va dir: «Llenceu vosaltres!» I, quan van llençar van fascinar els ulls de la gent i els aterrir. Van venir amb un encanteri poderós

117I vam inspirar a Moisés: «Llença la teva vara!» I heus aquí que aquesta engolí les seves mentides

118I es va complir la Veritat i va resultar inútil el que havien fet

119Van ser, així, vençuts i es van retirar humiliats

120Els mags van caure prosternats

121Van dir: «Creiem en el Senyor de l'univers

122el Senyor de Moisés i de Aarón»

123Faraó va dir: «Heu cregut en ell abans que jo us autoritzés! Aquesta és, certament, una intriga que heu ordit en la ciutat per a treure d'ella a la seva població, però aneu a veure

124He de fer-vos amputar les mans i els peus oposats. Després he de fer-vos crucificar a tots»

125Van dir: «Certament, tornarem al nostre Senyor

126Et venges de nosaltres només perquè hem cregut en els signes del nostre Senyor quan han vingut a nosaltres. Senyor! Infon en nosaltres paciència i feix que quan morim ho fem sotmesos a Tu»

127Els dignataris del poble de Faraó van dir: «Deixareu que Moisés i el seu poble corrompin en el país i us abandonin, a tu a i als teus déus?» Va dir: «Matarem sense pietat als seus fills i deixarem amb vida a les seves dones. Els sotmetrem al nostre poder»

128Moisés va dir al seu poble: «Imploreu l'ajuda d'Al·là i tingueu paciència! La terra és d'Al·là i la hi dóna en herència a qui Ell vol dels seus serfs. La fi és per als que temen a Al·là»

129Van dir: «Hem sofert abans que tu vinguessis a nosaltres i després d'haver vingut». Va dir: «Pot ser que el vostre Senyor destrueixi al vostre enemic i us faci succeir-los en la terra per a veure com actueu»

130Infligim al poble de Faraó de secà i escassetat de fruits. Potser així, es deixessin amonestar

131Quan els somreia la fortuna, deien: «Això és nostre!». Però, quan els succeïa un mal, ho atribuïen al mal averany de Moisés i de qui amb ell estaven. És que la seva sort no depenia només d'Al·là? Però la majoria no sabien

132Van dir: «Sigui el que sigui el signe que ens portis per a fetillar-nos amb ell, no et creurem»

133Enviem contra ells la inundació, les llagostes, els polls, les granotes i la sang, signes intel·ligibles. Però van ser altius, eren gent pecadora

134I, quan va caure el càstig sobre ells, van dir: «Moisés! Prega al teu Senyor per nosaltres en virtut de l'aliança que ha concertat amb tu. Si apartes el càstig de nosaltres, creurem, certament, en tu i deixarem que els Fills d'Israel parteixin amb tu»

135Però, quan vam retirar el càstig fins que es complís el termini que havien d'observar, heus aquí que van trencar la seva promesa

136Ens vinguem d'ells negant-los en el mar per haver desmentit Els nostres signes i per no haver fet cas d'ells

137I vam donar en herència al poble que havia estat humiliat les terres orientals i les occidentals, que Nosaltres hem beneït. I es va complir la bella promesa del teu Senyor als Fills d'Israel, per haver tingut paciència. I destruïm el que Faraó i el seu poble havien fet i el que havien construït

138I vam fer que els Fills d'Israel travessessin el mar i van arribar a una gent lliurada al culte dels seus ídols. Van dir: «Moisés! Fes-nos un déu, com ells tenen déus!» «Sou un poble ignorant!», va dir

139«Allò en que aquestes gents estan va a ser destruït i les seves obres seran vanes»

140Va dir: «Vaig a buscar-vos un déu diferent d'Al·là, sent així que Ell us ha distingit entre tots els pobles?»

141I quan us salvem de les gents de Faraó, que us sotmetien a dur càstig, matant sense pietat als vostres fills i deixant amb vida a les vostres dones. Amb això us va provar el vostre Senyor durament

142I ens vam donar cita amb Moisés durant trenta nits, que completem amb altres deu. Així, la durada amb el seu Senyor va anar de quaranta nits. Moisés va dir al seu germà Aarón: «Feix les meves vegades en el meu poble, obra bé i no imitis als corruptors»

143Quan Moisés va acudir a La nostra trobada i el seu Senyor li va haver parlat, va dir: «Senyor! Mostra't a mi, que pugui mirar-te!» Va dir: «No Em veuràs! Mira, en canvi, la muntanya! Si continua ferma en el seu lloc, llavors Em veuràs». Però, quan el seu Senyor es va manifestar a la muntanya, la va polvoritzar i Moisés va caure al sòl fulminat. Quan va tornar en si va dir: «Glòria a Tu! Em penedeixo i sóc el primer dels que creuen»

144Va dir: «Moisés! Amb Els meus missatges i amb haver-te parlat, t'he escollit entre tots els homes. Agafa, doncs, el que et dono i sé dels agraïts!»

145I li escrivim en les Taules una exhortació sobretot i una explicació detallada de tot. «Agafa-les, doncs, amb força i ordena al teu poble que agafi el millor d'elles». Jo us faré veure l'estatge dels perversos

146Apartaré dels meus signes a qui s´altivessin sense raó en la terra. Sigui el que sigui el signe que veuen, no creuen en ell. Si veuen el camí de la bona senda, no ho prenen com camí, però si veuen el camí del descarrilament, si que ho prenen com camí. I això és així perquè han desmentit Els nostres signes i no han fet cas d'ells

147Vanes seran les obres de qui van desmentir Els nostres signes i l'existència de l'altra vida. Podran ser retribuïts per altra cosa que pel que van fer

148I el poble de Moisés, anat aquest, va fer un vedell dels seus guarniments, un cos que mugía. És que no van veure que no els parlava ni els dirigiria? Ho van agafar i van obrar impíament

149I, quan es van penedir i van veure que s'havien extraviat, van dir: «Si el nostre Senyor no es apiada de nosaltres i ens perdona, serem, certament, dels que perden»

150I, quan Moisés va regressar al seu poble, irat i dolgut, va dir: «Què malament us heu portat, després d'anar-me i deixar- vos! És que voleu avançar el judici del vostre Senyor?» I va llançar les Taules i, agafant del cap al seu germà, ho va arrossegar cap a si. Va dir: «Fill de la meva mare! La gent m'ha humiliat i gairebé em mata. No facis, doncs, que els enemics s'alegrin de la meva desgràcia! No em posis amb el poble impiu!»

151Va dir: «Senyor! Perdona'ns a mi i al meu germà, i introdueix-nos en La teva misericòrdia! Tu ets la Summa Misericòrdia»

152A qui van agafar el vedell els arribarà la ira del seu Senyor i la humiliació en la vida d'aquí. Així retribuirem als que inventen

153Amb qui, havent obrat malament, després es penedeixin i creen, el teu Senyor serà, sí, indulgent, misericordiós

154Quan es va calmar la ira de Moisés va agafar les Taules. El seu text conté guia i misericòrdia per a qui temen al seu Senyor

155Moisés va triar del seu poble a setanta homes per a assistir a La nostra trobada. Quan els va sorprendre el Tremolor va dir: «Senyor! Si haguessis volgut, els hauries fet perir abans i a mi també. Vas a fer-nos perir pel que han fet els ximples del nostre poble? Això no és més que una prova Teva, que Et serveix per a extraviar o dirigir a qui vols. Tu ets el nostre Protector! Perdona'ns, doncs, i apiádate de nosaltres! Ningú perdona tan bé com Tu

156Destina'ns bé en la vida d'aquí i en l'altra. Ens hem tornat a Tu». Va dir: «Infligeixo El meu càstig a qui vull, però La meva misericòrdia és omnímoda». Destinaré a ella a qui temin a Al·là i donin el azaque i a qui creen en Els nostres signes

157a qui segueixin al Missatger, el Profeta dels gentils, a qui veuen esmentat en els seus textos: en la Tora i en l'Evangeli, que els ordena el que està bé i els prohibeix el que està malament, els declara lícites les coses bones i il·lícites les impures, i els allibera de les seves càrregues i de les cadenes que sobre ells pesaven. Els que creen en ell, li sostinguin i auxiliïn, els que segueixin la Llum enviada baix amb ell, aquests prosperaran

158Digues: «Homes Jo sóc El Missatger d'Al·là a tots vosaltres, d'Aquell a Qui pertany el domini dels cels i de la terra. No hi ha més déu que Ell. Ell dóna la vida i dóna la mort. Creieu, doncs, en Al·là i en el seu Missatger, el Profeta dels gentils, que creu en Al·là i en Les seves paraules! I seguiu-li! Potser, així, sigueu bé dirigits»

159En el poble de Moisés hi ha una comunitat que es dirigiri segons la Veritat, i que, gràcies a ella, observava la justícia

160Els dividim en dotze tribus, com comunitats. Quan el poble va demanar aigua a Moisés, vam inspirar a aquest «Copeja la roca amb la teva vara!». I van brollar d'ella dotze deus. Tots sabien de quin havien de beure. Vam fer que se'ls ennuvolés i els enviem de l'alt el mannà i les guatles: «Mengeu de les coses bones que us hem proveït.» I no van ser injusts amb Nosaltres, sinó que ho van ser amb si mateixos

161I quan se'ls va dir: «Habiteu en aquesta ciutat i mengeu quant vulgueu del que en ella hagi. Digueu 'Perdó!' Entreu per la porta prosternant-vos! Us perdonarem els vostres pecats i donarem més als que facin el bé»

162Però els impius d'ells van canviar per unes altres les paraules que se'ls havien dit i els enviem un càstig del cel per haver obrat impíament

163I pregunta'ls per aquella ciutat, a la vora del mar, els habitants de la qual violaven el dissabte. Els dissabtes venien a ells els peixos a flor d'aigua i els altres dies no venien a ells. Els vam provar així per haver obrat perversament

164I quan uns van dir: «Per què exhorteu a un poble que Al·là va a fer perir o castigar severament?» Van dir: «Perquè el vostre Senyor ens disculpi. Potser, així temin a Al·là»

165I, quan van haver oblidat el que se'ls havia recordat, vam salvar a qui havien prohibit el mal i infligim un mal càstig als impius, per haver obrat perversament

166I, quan van desatendre les prohibicions, els vam dir: «Convertiu-vos en micos repugnants!»

167I quan el teu Senyor va anunciar que enviaria, certament, contra ells, fins al dia de la Resurrecció, a gent que els imposés un dur càstig. Certament, el teu Senyor és ràpid a castigar, però també és indulgent, misericordiós

168Els dividim en la terra en comunitats. D'ells, havia uns que eren justs i altres que no. Els vam provar amb benediccions i infortunis. Potser, així, es convertissin

169Els seus successors, havent heretat l'Escriptura, s'apoderen dels béns d'aquest món, dient: «Ja se'ns perdonarà». I si se'ls oferixen altres béns, semblants als primers, s'apoderen també d'ells. No es va concertar amb ells el pacte de l'Escriptura , segons el qual no dirien gens contra Al·là sinó la veritat? I això que han estudiat quant en ella hi ha... Però el Domicili Últim és millor per a qui temen a Al·là - és que no raoneu

170per als quals s'aferren a l'Escriptura i fan la azalá. No deixarem de remunerar a qui obrin bé

171I quan vam sacsejar la muntanya sobre ells com si hagués estat un pavelló i van creure que se'ls venia damunt: «Agafeu amb força el que us hem donat i recordeu bé el seu contingut! Potser, així, temeu a Al·là»

172I quan el teu Senyor va treure dels ronyons dels fills d'Adán a la seva descendència i els va fer testificar contra si mateixos: «No sóc jo el vostre Senyor?» Van dir: «Clar que si, donem fe!» No sigui que diguéssiu el dia de la Resurrecció: «No havíem reparat en això»

173O que diguéssiu: «Els nostres pares eren ja associadors i nosostros no som més que els seus descendents. Vas a fer-nos perir pel que els falsarios han fet?»

174Així expliquem els versicles. Potser així es converteixin

175Conta'ls el que va passar amb aquell a qui vam donar Els nostres signes i es va desfer d'ells. El Dimoni li va perseguir i va anar dels esgarriats

176Si haguéssim volgut, li hauríem aixecat amb ells. Però es va apegar a la terra i va seguir la seva passió. Va passar amb ell com passa amb el gos: panteixa el mateix si li ataques que si li deixes en pau. Així és la gent que desmenteix Els nostres signes. Conta'ls aquestes coses. Potser, així, reflexionin

177Quines mal exemple dóna la gent que desmenteix Els nostres signes i és injusta amb si mateixa

178Aquell a qui Al·là dirigeix està en el bon camí. Aquells, en canvi, a qui Ell extravia, són els que perden

179Hem creat per a la Jahenam a molts dels genis i dels homes. Tenen cors amb els quals no comprenen, ulls amb els quals no veuen, escoltats amb els quals no escolten. Són com ramats. No, encara més extraviats. Aquests tals són els que no es preocupen

180Al·là posseïx els Noms Més Bells. Empra'ls, doncs, per a invocar-li i aparta't de qui els profanin, que seran retribuïts conformement a les seves obres

181Entre les nostres creatures hi ha una comunitat que es dirigeix segons la Veritat i que, gràcies a ella, observa la justícia

182A qui desmenteixin Nuestos signes els conduirem pas a pas, sense que sàpiguen com

183I els concedeixo una pròrroga. La meva estratagema és segura

184No reflexionen? El seu paisà no és un possès. És només un monitor que parla clar

185No han considerat el regne dels cels i de la terra i tot el que Al·là ha creat? I que tal vegada s'acosti la seva fi? En quin anunci, després d'aquest, van a creure

186Aquell a qui Al·là extravia, no podrà trobar qui li dirigeixi. Ell els deixarà que errin cecs en la seva rebel·lia

187Et pregunten per l'Hora: «Quan arribarà?» Digues: «Només el meu Senyor té coneixement d'ella. Ningú sinó Ell la manifestarà al seu temps. Aclapara en els cels i en la terra. No vindrà a vosaltres sinó de cop i volta»,. Et pregunten a tu com si estiguessis bé assabentat. Digues: «Només Al·là té coneixement d'ella». Però la majoria dels homes no saben

188Digues: «Jo no disposo de res que pugui aprofitar-me o danyar-me sinó tant quant Al·là vulgui. Si jo conegués l'ocult, abundaria en béns i no em alçaria el mal. Però no sóc sinó un monitor, un nunci de bones noves per a gent que creu»

189Ell és Qui us ha creat d'una sola persona, de la qual ha tret al seu cònjuge perquè trobi quietud en ella. Quan va jeure amb ella, aquesta va dur una càrrega lleugera, amb la qual anava d'aquí cap enllà; però quan es va sentir pesada, van invocar ambdós a Al·là, el seu Senyor. «Si ens dónes un fill bo, serem, certament, dels agraïts

190Però, quan els va donar un bo, van posar a Al·là associats en el que Ell els havia donat. I Al·là està per sobre del que Li associen

191Li associen déus que no creen gens -sinó que, ells mateixos han estat creats

192i que no poden ni auxiliar-los a ells ni auxiliar-se a si mateixos

193Si els crideu a La Guia, no us segueixen. Els dóna el mateix que els crideu o no

194Aquells a qui invoqueu, en lloc d'invocar a Al·là, són serfs com vosaltres. Invoqueu-los, doncs, i que us escoltin, si és veritat el que dieu

195Tenen peus per a caminar, mans per a agafar, ulls per a veure, escoltats per a escoltar? Digues: «Invoqueu als vostres associats i urdid quelcom contra mi! No em feu esperar

196El meu amo és Al·là, Que ha revelat l'Escriptura i Que tria als justs protegint-los

197I els que vosaltres invoqueu, en lloc d'invocar-li a Ell, no poden auxiliar-vos a vosaltres ni auxiliar-se a si mateixos»

198Si els crideu a La Guia, no escolten. Els veus que et miren sense veure't

199Sé indulgent, prescriu el bé i aparta't dels ignorants

200Si el Dimoni t'incita al mal, busca refugi en Al·là. Ell tot ho escolta, tot ho sap

201Quan els que temen a Al·là sofrixen una aparició del Dimoni, es deixen amonestar i veuen clar

202Als seus germans, en canvi, persisteixen en mantenir-los esgarriats

203I si no els portes un signe, diuen: «Com! Per què no t'has escollit un?» Digues: «Jo no faig més que seguir el que el meu Senyor em revela». Aquestes són proves visibles del vostre Senyor, guia i misericòrdia per a gent que creu

204I, quan es reciti l'Alcorà, escolteu-lo en silenci! Potser així se us tingui pietat

205Invoca al teu Senyor en el teu interior, humil i temerosament, a mitjan veu, matí i tarda, i no siguis dels despreocupats

206Els que estan al costat del teu Senyor no tenen a menys servir-li. Li glorifiquen i es prosternan davant Ell