6. Al-An'aam

1Lloat sigui Al·là, Que va crear els cels i la terra i va instituir les tenebres i la llum! Tanmateix, els que no creuen equiparen a uns altres al seu Senyor

2És Ell Qui us va crear d'argila i va decretar a cadascun un termini. Ha estat fixat un termini al costat d'Ell. I encara dubteu

3Ell és Al·là en els cels i en la terra. Sap el que oculteu i el que manifesteu. Sap el que mereixeu

4Sempre que ve a ells un dels signes del seu Senyor, s'aparten d'ell

5Han desmentit la Veritat quan ha vingut a ells, però rebran notícies d'allò que es burlaven

6És que no veuen a quantes generacions precedents hem fet perir? Els havíem donat predominança en la terra com no us hem donat a vosaltres. Els enviem del cel una pluja abundant. Vam fer que fluïssin rierols als seus peus. Amb tot, els destruïm pels seus pecats i suscitem altres generacions després d'ells

7Si haguéssim fet baixar sobre tu una Escriptura escrita en pergamí i l'haguessin palpat amb les seves mans, tanmateix, els que no creuen haurien dit: «Això no és sinó manifesta màgia»

8Diuen: «Per què no s'ha fet descendir a un àngel sobre ell?» Si haguéssim fet descendir a un àngel, ja s'hauria decidit la cosa i no els hauria estat donat esperar

9Si haguéssim fet d'ell un àngel, li hauríem donat aparença humana i, amb això, hauríem contribuït a la seva confusió

10Es van burlar dels Missatgers que et van precedir, però els quals es burlaven es van veure voltats per allò que es burlaven

11Digues: «Aneu per la terra i mireu com van acabar els desmentidors!»

12Digues: «A qui pertany el que està en els cels i en la terra?» Digues: «A Al·là!», Ell mateix S'ha prescrit la misericòrdia. Ell us reunirà, certament, per al dia indubitable de la Resurrecció. Qui s'hagin perdut, no creuran

13A Ell pertany el que succeïx de nit i de dia. Ell és Qui tot ho escolta, tot ho sap

14Digues: «Prendré com amo a altre distint d'Al·là, creador dels cels i de la terra, Que alimenta sense ser alimentat?» Digues: «He rebut l'ordre de ser el primer en sotmetre's a Al·là i no ser dels associadors»

15Digues: «Temo, si desobeeixo al meu Senyor, el càstig d'un dia terrible»

16Ell s'haurà apiadado d'aquell a qui aquest dia se li hagi allunyat. Aquest és l'èxit manifest

17Si Al·là t'afligeix amb una desgràcia, ningú més que Ell podrà retirar-la. Si t'afavoreix amb un bé... Ell és omnipotent

18Ell és Qui domina als seus serfs. Ell és el Savi, el Bé Informat

19Digues: «Quin és el testimoniatge de més pes?» Digues: «Al·là és testimoni entre jo i vosaltres. Aquest Alcorà m'ha estat revelat perquè, per ell, us adverteixi a vosaltres i a aquells a qui abast. Testificaríeu, de debò, que hi ha altres déus juntament amb Al·là?» Digues: «No, no ho faria». Digues: «Ell és només un Déu U i sóc innocent del que vosaltres Li associeu»

20Aquells a qui hem donat l'Escriptura la coneixen com coneixen als seus propis fills. Qui s'hagin perdut, no creuran

21Hi ha algú que sigui més impiu que qui inventa una mentida contra Al·là o desmenteix Els seus signes? Els impius no prosperaran

22El dia que els congreguem a tots, direm als quals hagin associat: «On estan els vostres pretesos associats?»

23En la seva confusió, no sabran dir més que: «Per Al·là, Senyor nostre, que no érem associadors!»

24Mira com menteixen contra si mateixos i com s'han esfumat les seves invencions

25Hi ha entre ells qui t'escolten, però hem vetllat els seus cors i endurit les seves oïdes perquè no ho entenguin. Encara que veiessin tota classe de signes, no creurien en ells. Fins al punt que, quan vénen a disputar amb tu, diuen els que no creuen: «Aquestes no són sinó faules dels antics»

26L'hi impedeixen a uns altres i ells mateixos es mantenen a distància. Però només s'arruïnen a si mateixos, sense adonar-se

27Si poguessis veure quan, posats dempeus davant el Foc, diguin: «Tant de bo se'ns retornés! No desmentiríem els signes del nostre Senyor, sinó que seríem dels creients»

28Però no! Se'ls mostrarà clarament el que abans ocultaven. Si se'ls retornés, tornarien al que se'ls va prohibir. Menteixen, certament

29Diuen: «No hi ha més vida que la d'aquí i no serem ressuscitats»

30Si poguessis veure quan, posats dempeus davant el seu Senyor... Dirà: «No és això la Veritat?» Diran: «Clar què sí, pel nostre Senyor!» Dirà: «Agradeu, doncs, el càstig per no haver cregut!»

31Perdran qui hagin desmentit la trobada d'Al·là. Quan, per fi, de cop i volta , els venga l'Hora, diran: «Ai de nosaltres, que ens descurem!» I duran la seva càrrega a l'esquena. No és càrrega dolenta la que duen

32La vida d'aquí no és sinó joc i distracció. Sí, el Domicili Últim és millor per a qui temen a Al·là. És que no raoneu

33Ja sabem que el que diuen t'entristeix. No és a tu a qui desmenteixen, sinó que, més aviat, el que els impius rebutgen són els signes d'Al·là

34També van ser desmentits abans de tu altres Missatgers, però van tindre paciència per haver estat desmentit i vexat fins que els va arribar El nostre auxili. No hi ha qui pugui canviar les paraules d'Al·là. Tu mateix has escoltat alguna cosa sobre els Missatgers

35I si et resulta dur que s'allunyin, malgrat de que poguessis trobar un forat en la terra o una escala en el cel per a portar-los un signe,... Al·là, si hagués volgut, els hauria congregat a tots per a dirigir-los. No siguis, doncs, dels ignorants

36Només escolten qui escolten. Quant als morts, Al·là els ressuscitarà i seran retornats a Ell

37Diuen: «Per què no se li ha revelat un signe que procedeix del seu Senyor?» Digues: «Al·là és capaç de revelar un signe». Però la majoria no saben

38No hi ha cap animal en la terra, ni au que voli amb les seves ales, que no constitueixin comunitats com vosaltres. No hem descurat gens en l'Escriptura. Després, seran congregats cap al seu Senyor

39Qui desmenteixen Els nostres signes són sords, muts, vaguen entre tenebres. Al·là extravia a qui Ell vol, i a qui Ell vol li posa en una via recta

40Digues: «Què creus que anava a ésser de vosaltres si us vingués el càstig d'Al·là o us vingués l'Hora? Invocaríeu a altres diferents d'Al·là? Sincerament...»

41No!, sinó que, li invocaríeu a Ell i llevaria, si Ell volgués, l'objecte de la vostra invocació. I oblidaríeu el que ara Li associeu

42Abans de tu, hem manat Missatgers a comunitats i hem causat a aquestes misèria i desgràcia. Potser, així, s'humiliessin

43Si s'haguessin humiliat quan El nostre rigor els va arribar... Però els seus cors es van endurir i el Dimoni va engalanar el que feien

44I quan van haver oblidat el que se'ls havia recordat, els obrim les portes de tot. Quan van haver gaudit del que se'ls havia concedit, Ens apoderem d'ells de cop i volta i van ser presa de la desesperació

45Així va ser extirpat el poble que va obrar impíament. Lloat sigui Al·là, Senyor de l'univers

46Digues: «Què us sembla? Si Al·là us privés de l'oïda i de la vista i segellés els vostres cors, quin déu altre que Al·là podria retornar-vos-els?» Mira com exposem les signes! Tanmateix, ells s'aparten

47Digues: «Què creus que anava a ésser de vosaltres si us sorprengués el càstig d'Al·là sobtada o visiblement? Qui anava a ser destruït sinó el poble impiu?»

48No manem als Missatgers sinó com nuncis de bones noves i per a advertir. Qui creen i s'esmenin, no han de témer i no estaran tristes

49A qui desmenteixin Els nostres signes, els arribarà el càstig per haver estat perversos

50Digues: «Jo no pretenc posseir els tresors d'Al·là, ni conec l'ocult, ni pretenc ser un àngel. No faig sinó seguir el que se m'ha revelat». Digues: «Són iguals el cec i el vident? És que no reflexioneu?»

51Adverteix pel seu mitjà a qui temin ser congregats cap al seu Senyor que no tindran, fora d'Ell, amo ni intercesor. Potser, així, temin a Al·là

52No rebutgis a qui invoquen al seu Senyor matí i tarda per desig d'agradar-li. No tens tu que demanar-los comptes de res, ni ells a tu. I, si els rebutges, seràs dels impius

53Així hem provat a uns per uns altres perquè diguin: «És a aquests a qui Al·là ha agraciat d'entre nosaltres?» No coneix Al·là millor que ningú als agraïts

54Quan venguen a tu els que creuen en Els nostres signes, digues: «Pau sobre vosaltres!» El vostre Senyor S'ha prescrit la misericòrdia, de manera que si un de vosaltres obra mal per ignorància, però després es penedeix i esmena... Ell és indulgent, misericordiós

55Així és com exposem els signes, perquè aparegui clar el camí dels pecadors

56Digues: «Se m'ha prohibit servir a aquells que invoqueu en lloc d'invocar a Al·là». Digues: «No seguiré les vostres passions; si no, m'extraviaria i no seria dels bé dirigits»

57Digues: «Em baso en una prova clara vinguda del meu Senyor i vosaltres ho desmentiu. Jo no tinc el que demaneu amb tant constrenyiment. La decisió pertany només a Al·là: Ell conta la veritat i Ell és el Millor a jutjar»

58Digues: «Si jo tingués el que demaneu amb tant constrenyiment, ja s'hauria decidit la cosa entre jo i vosaltres». Al·là coneix millor que ningú als impius

59Ell posseïx les claus de l'ocult, només Ell les coneix. Ell sap el que hi ha en la terra i en el mar. No cau ni una fulla sense que Ell ho sàpiga, no hi ha gra en les tenebres de la terra, no hi ha gens verda, gens sec, que no estigui en una Escriptura clara

60Ell és qui us crida de nit i sap el que heu fet durant el dia. Després, us desperta en ell. Això és així perquè es compleixi un termini fix. Després, tornareu a Ell i us informarà del que fèieu

61Ell és Qui domina als seus serfs. Envia sobre vosaltres a custodis. Quan, per fi, ve la mort a un de vosaltres, Els nostres Missatgers li criden, no es descuren

62Després, són retornats a Al·là, el seu veritable Amo. No és a Ell a qui toca decidir? Ell és el més ràpid a ajustar comptes

63Digues: «Qui us lliurarà de les tenebres de la terra i del mar?» Li invoqueu humilment i en secret: «Si ens lliura d'aquesta, serem, certament, dels agraïts»

64Digues: «Al·là us lliura d'aquesta i de tota desgràcia, però vosaltres de nou Li associeu»

65Digues: «Ell és el Capaç d'enviar-vos un càstig de dalt o de baix, o de desconcertar-vos amb partits diferents i fer-vos agradar la vostra mútua violència». Mira com exposem els signes! Potser, així comprenguin millor

66Però el teu poble ho ha desmentit, que és la Veritat. Digues: «Jo no sóc el vostre protector

67Tot anunci té el seu temps oportú i aviat ho sabreu»

68Quan vegis als que parlotejen dels nostres signes, deixa'ls fins que canviïn de conversa. I, si el Dimoni fa que t'oblidis, llavors, després de l'amonestació, no segueixis amb els impius

69Qui temen a Al·là no han de demanar-los comptes de res, sinó tan sols amonestar-los. Potser, així, temin a Al·là

70Deixa a qui prenen la seva religió a joc i distracció i a qui ha enganyat la vida d'aquí! Amonesta'ls pel seu mitjà, no sigui que algú es perdi per raó de les seves obres! No tindrà, fora d'Al·là, amo ni intercesor i, encara que ofereixi tota classe de compensacions, no se li acceptaran. Aquests són els que s'han perdut per raó de les seves obres. Se'ls donarà a beure aigua molt calenta i tindran un càstig dolorós per no haver cregut

71Digues: «Invocarem, en lloc d'invocar a Al·là, el que no pot aprofitar-nos ni danyar-nos? Tornarem sobre els nostres passos després d'haver-nos dirigit Al·là?» Com aquell a qui els dimonis han seduït i va desorientat per la terra... Els seus companys li criden, convidant-li a La Senda Recta: «Veuen a nosaltres!» Digues: « La Senda Recta d'Al·là és La Guia. Hem rebut l'ordre de sotmetre'ns al Senyor de l'univers

72Feu la azalá! Temeu-li! És Ell cap a Qui sereu congregats»

73És Ell Qui ha creat amb una fi els cels i la terra. El dia que diu: «Sé!», és. La seva paraula és la Veritat. Seu serà el domini el dia que es toqui la trompeta. El Coneixedor de l'ocult i del palès. Ell és el Savi, el Bé Informat

74I quan Abraham va dir al seu pare Atzar: «Preses als ídols com déus? Sí, veig que tu i el teu poble esteu evidentment extraviats»

75I així vam mostrar a Abraham el regne dels cels i de la terra, perquè fora dels convençuts

76Quan va tancar la nit sobre ell, va veure una estrella i va dir: «Aquest és el meu Senyor!». Però, quan es va posar, va dir: «No amo als que es posen»

77Quan va veure la lluna que sortia, va dir: «Aquest és el meu Senyor». Però, quan es va posar, va dir: «Si no em dirigeix el meu Senyor, vaig a ser, certament, dels extraviats»

78Quan va veure el sol que sortia, va dir: «Aquest és el meu Senyor! Aquest és major!». Però, quan es va posar, va dir: «Poble! Sóc innocent del que Li associeu

79Torno el meu rostre, com hanif, cap a Qui ha creat els cels i la terra. I no sóc dels associadors»

80El seu poble va disputar amb ell. Va dir: «Disputeu amb mi sobre Al·là, a pesar d'haver-me Ell dirigit? No temo el que Li associeu, tret que el meu Senyor vulgui quelcom. El meu Senyor ho abasta tot en La seva ciència. És que no us deixareu amonestar

81Com vaig a témer el que Li heu associat si vosaltres no temeu associar a Al·là alguna cosa per al que Ell no us ha conferit autoritat? Quin, doncs, de les dues parts té més dret a seguretat? Si és que ho sabeu...»

82Qui creuen i no revesteixen la seva fe de impietat, aquests són els que estan en seguretat, els que estan dirigits

83Aquest és l'argument Nostre que vam donar a Abraham contra el seu poble. Ascendim la categoria de qui volem. El teu Senyor és savi, omniscient

84Li regalem a Isaac i a Jacob. Dirigim als dos. A Noé ja li havíem dirigit abans i, dels seus descendents, a David, a Salomón, a Job, a José, a Moisés i a Aarón. Així retribuïm a qui fan el bé

85I a Zacarías, a Juan, a Jesús i a Elías, tots ells dels justs

86I a Ismael, a Eliseo, a Jonás i a Lot. A cadascun d'ells li distingim entre tots els homes

87així com a alguns dels seus avantpassats, descendents i germans. Els triem i vam dirigir a una via recta

88Aquesta és La Guia d'Al·là, per la qual dirigeix a qui Ell vol dels seus serfs. Si haguessin estat associadors, totes les seves obres haurien estat vanes

89Va anar a aquests a qui vam donar l'Escriptura, el judici i el profetisme. I, si aquests no creuen en això, ho hem confiat a altre poble, que si que creu

90A aquests ha dirigit Al·là. Segueix, doncs, la seva Senda! Digues: «No us demano salari a canvi. No és més que una Amonestació dirigida a tot el món»

91No han valorat a Al·là degudament quan han dit: «Al·là no ha revelat gens a un mortal». Digues: «I qui ha revelat L´Escriptura que Moisés va portar, Llum i Guia per als homes? la poseu en pergamins, que ensenyeu, però oculteu una gran part. Se us va ensenyar el que no sabíeu, ni vosaltres ni els vostres pares». Digues: «Va ser Al·là!». I deixa'ls que passin l'estona en la seva xarrameca

92És aquesta una Escriptura beneïda que hem revelat, que confirma la revelació anterior, perquè adverteixis a la metròpoli i als quals viuen en els seus voltants. Qui creuen en l'altra vida, creuen també en ella i observen la seva azalá

93Hi ha algú que sigui més impiu que qui inventa una mentida contra Al·là, o qui diu: «He rebut una revelació», sent així que no se li ha revelat gens, o qui diu: «Jo puc revelar altre tant del que Al·là ha revelat»? Si poguessis veure quan estiguin els impius en la seva agonia i els àngels estenguin les mans: «Lliureu les vostres ànimes! Avui se us va a retribuir amb un càstig degradant, per haver dit falsedats contra Al·là i per haver-vos desviat altivament dels seus signes»

94«Heu vingut un a un a Nosaltres, com us creguem per vegada primera, i heu deixat a les vostres esquenes el que us havíem atorgat. No veiem que us acompanyin els vostres intercesors, que preteníeu eren els vostres associats. S'han trencat ja els llaços que amb ells us unien, s'han esfumat les vostres pretensions»

95Al·là fa que germinin el gra i l'os del dátil, saca al viu del mort i al mort del viu. Aquest és Al·là! Com podeu, doncs, ser tan desviats

96Qui fa que l'alba apunt, Qui va fer de la nit descans i del sol i de la lluna còmput. Això és el que ha decretat el Poderós, el Omniscient

97I Ell és Qui ha fet, per a vosaltres, les estrelles, a fi de que pugueu dirigir-vos per elles entre les tenebres de la terra i del mar. Hem exposat així els signes a gent que sap

98I Ell és Qui us ha creat d'una sola persona. Receptacle i dipòsit. Hem exposat així els signes a gent que entén

99I Ell és Qui ha fet baixar aigua del cel. Mitjançant ella hem tret tota classe de plantes i fullatge, del que traiem grans arraïmats. I de les beines de la palmera, penjolls de dátils a l'abast. I horts plantats de vinyes, i les oliveres i els granats, semblants i diferents. Quan fructifiquen, mireu el fruit que donen i com madura! Certament, hi ha en això signes per a gent que creu

100Han fet dels genis associats d'Al·là, sent així que Ell és Qui els ha creat. I Li han atribuït, sense coneixement, fills i filles. Glòria a Ell! Està per sobre del que Li atribuïxen

101Creador dels cels i de la terra. Com anava a tenir un fill si no té companya, si ho ha creat tot i ho sap tot

102Aquest és Al·là, el vostre Senyor. No hi ha més déu que Ell. Creador de tot. Serviu-li, doncs! Ell vetlla per tot

103La vista no Li arriba, però Ell si que arriba a la vista. És el Subtil, el Bé Informat

104«Heu rebut intuïcions del vostre Senyor. Qui veu clar, veu en benefici propi. Qui està cec, ho està en detriment propi. Jo no sóc vostre custodi.»

105Així exposem els versicles perquè diguin: «Tu has estudiat» i per a explicar-lo Nosaltres a gent que sap

106Segueix el que se't ha revelat, procedent del teu Senyor. No hi ha més déu que Ell. I aparta't dels associadors

107Si Al·là hagués volgut, no haurien estat associadors. No t'hem nomenat custodi d'ells, ni ets el seu protector

108No insulteu als que ells invoquen en lloc d'invocar a Al·là, no sigui que, per hostilitat, insultin a Al·là sense coneixement. Així, hem engalanat les obres de cada comunitat. Després, tornaran al seu Senyor i ja els informarà Ell del que feien

109Han jurat solemnement per Al·là que si els ve un signe creuran, certament, en ell. Digues: «Només Al·là disposa dels signes». I què és el que us fa preveure que, si ocorre, vagin a creure

110Desviarem els seus cors i els seus ulls, com quan no van creure per primera vegada, i els deixarem que errin cecs en la seva rebel·lia

111Encara que haguéssim fet que els àngels descendissin a ells, encara que els haguessin parlat els morts, encara que haguéssim ajuntat davant ells totes les coses no haurien cregut, tret que Al·là hagués volgut. Però la majoria són ignorants

112Així hem assignat a cada profeta un enemic: homes endimoniats o genis endimoniats, que s'inspiren mútuament pomposas paraules per a enganyar-se. Si el teu Senyor hagués volgut, no ho haurien fet. Deixa'ls amb les seves invencions

113Que els cors dels que no creuen en l'altra vida es vegin atrets a això! Que els plagui! Que duguin el seu merescut

114«Buscaré, doncs, a altre diferent d'Al·là com jutge, sent Ell Qui us ha revelat l'Escriptura explicada detalladament?» Aquells a qui Nosaltres hem donat l'Escriptura saben bé que ha estat revelada pel teu Senyor amb la Veritat. No sigueu, doncs, dels que dubten

115La Paraula del teu Senyor s'ha complert en veritat i en justícia. Ningú pot canviar Les seves paraules. Ell és Qui tot ho escolta, tot ho sap

116Si obeïssis a la majoria dels que estan en la terra, t'extraviarien del camí d'Al·là. No segueixen sinó conjectures, no formulen sinó hipòtesis

117Certament, el teu Senyor coneix millor que ningú qui s'extravia del seu camí i qui són els bé dirigits

118Mengeu, doncs, d'allò sobre el que s'ha esmentat el nom d'Al·là si creeu en Els seus signes

119Quina raó teniu per a no menjar d'allò sobre el que s'ha esmentat el nom d'Al·là, havent-vos Ell detallat l'il·lícit -salvo en cas d'extrema necessitat-? Molts sense coneixement extravien a uns altres amb les seves passions. El teu Senyor coneix millor que ningú a qui violen la llei

120Eviteu el pecat, públic o privat. Els quals cometin pecat seran retribuïts conforme al seu merescut

121No mengeu d'allò sobre el que no hàgiu esmentat el nom d'Al·là, doncs seria una perversitat. Sí, els dimonis inspiren als seus aliats que discuteixin amb vosaltres. Si els obeïu, sou associadors

122El que estava mort i que després hem ressuscitat donant- li una llum amb la qual camina entre la gent, és igual que el que està entre tenebres sense poder sortir? D'aquesta manera han estat engalanades les obres dels infidels

123Així, hem posat en cada ciutat als més pecadors d'ella perquè intriguin. Però, a l'intrigar, no ho fan sinó contra si mateixos, sense adonar-se

124Quan els ve un signe diuen: «No creurem fins que se'ns doni tant quant s'ha donat als Missatgers d'Al·là». Però Al·là sap bé a qui confiar El seu missatge. La humiliació davant Al·là i un càstig sever arribaran als pecadors per haver intrigat

125Al·là obre a l'islam el pit d'aquell a qui Ell vol dirigir. I estreta i oprimeix el pit d'aquell a qui Ell vol extraviar, com si s'elevés en l'aire. Així mostra Al·là la indignació contra qui no creuen

126Aquesta és la via del teu Senyor, recta. Hem exposat els versicles a gent que es deixa amonestar

127L'Estatge de la Pau al costat del seu Senyor és per a ells - Ell és el seu Amo-, com premi a les seves obres

128El dia que Ell els congregui a tots: «Assemblea de genis! Heu abusat dels homes!» i els homes que van ser aliats dels genis diran: «Senyor! Uns hem tret profit d'uns altres i hem arribat ja al terme que Tu ens havies assenyalat». Dirà: «Tindreu el Foc per estatge, en el qual estareu eternament, tret que Al·là disposi altra cosa». El teu Senyor és savi, omniscient

129Així conferim a alguns impius autoritat sobre uns altres pel que han comès

130«Assemblea de genis i d'homes! No van venir a vosaltres Missatgers, sortits de vosaltres, per a contar-vos Els meus signes i prevenir-vos contra la trobada d'aquest dia vostre?» Diran: «Testifiquem contra nosaltres mateixos». Però la vida d'aquí els va enganyar i testificaran contra si mateixos la seva incredulitat

131Perquè el teu Senyor no va a destruir injustament ciutats sense haver abans advertit als seus habitants

132Per a tots haurà categories segons les seves obres. El teu Senyor està atent al que fan

133El teu Senyor és Qui Es basta a Si mateix, l'Amo de la misericòrdia. Si volgués, us retiraria i us substituiria per qui Ell volgués, igual que us ha suscitat a vosaltres de la descendència d'altra gent

134Certament, allò amb que se us ha amenaçat vindrà! I no podreu escapar

135Digues: «Poble! Obreu segons la vostra situació! Jo també obraré... Aviat sabreu per a qui serà el Domicili Últim. Els impius no prosperaran»

136Reserven a Al·là una part de la collita i dels ramats que Ell ha fet créixer. I diuen: «Això és per a Al·là» -això pretenen- «i això per als nostres associats». Però el que és per a qui ells associen no arriba a Al·là i el que és per a Al·là arriba a qui ells associen. Què malament jutgen

137Així, els que ells associen han fet creure a molts associadors que estava bé que matessin als seus fills. Això era per a perdre'ls a ells mateixos i enfosquir-los la seva religió. Si Al·là hagués volgut, no ho haurien fet. Deixa'ls, doncs, amb les seves invencions

138I diuen: «Heus aquí uns ramats i una collita que estan consagrats. Ningú s'alimentarà d'ells sinó en la mesura que nosaltres vulguem». Això pretenen. Hi ha bèsties de dors prohibit i bèsties sobre les quals no esmenten el nom d'Al·là. Tot això és una invenció contra Ell. Ell els retribuirà per les seves invencions

139I diuen: «El que hi ha en el ventre d'aquestes bèsties està reservat per a nostres barons i vedat a les nostres esposes». Però, si estigués morta, participarien d'ella. Ell els retribuirà pel que conten. Ell és savi, omniscient

140Sortiran perdent qui, sense coneixement, matin als seus fills per ximpleria i que, inventant contra Al·là, prohibeixin allò que Al·là els ha proveït. Estan extraviats, no estan bé dirigits

141Ell és Qui ha creat horts, uns amb emparrats i altres sense ells, les palmeres, els cereals d'aliment vari, les oliveres, els granats, semblants i diferents. Mengeu del seu fruit, si ho tenen, però doneu el degut el dia de la collita! I no cometeu excessos, que Al·là no estima als immoderats

142De les bèsties, unes serveixen de càrrega i altres amb fins tèxtils. Mengeu del que Al·là us ha proveït i no seguiu els passos del Dimoni! És per a vosaltres un enemic declarat

143Quatre parelles de caps de bestiar: una de bestiar oví i altra de bestiar caprí -digues: «Ha prohit els dos mascles, o les dues femelles, o el que tanquen els úters de les dues femelles? Informeu-me amb coneixement, si sou sincers!»

144una de bestiar camélid i altra de bestiar boví -digues: «Ha prohibit els dos mascles o les dues femelles o el que tanquen els úters de les dues femelles? Vau ser, per ventura, testimonis quan Al·là us va ordenar això? Hi ha algú més impiu que aquell que inventa una mentida contra Al·là per a, sense coneixement, extraviar als homes?»-. Certament, Al·là no dirigeix al poble impiu

145Digues: «En el que se m'ha revelat no trobo gens que es prohibeixi menjar, excepte carn somorta, sang vessada o carn de porc -que és una brutícia-, o allò sobre el que, per perversitat, s'hagi invocat un nom diferent del d'Al·là. Però, si algú es veu compel·lit per la necessitat -no per desig ni per afany de contravenir-... El teu Senyor és indulgent, misericordiós»

146Als jueus els prohibim tota bèstia ungulat i el greix de bestiar boví i de bestiar menut, excepte la que tinguin en els lloms o en les entranyes o la barrejat amb els ossos. Així els retribuïm per la seva rebel·lia. Diem, sí, la veritat

147Si et desmenteixen, digues: «El vostre Senyor és l'Amo d'una immensa misericòrdia, però no s'allunyarà El seu rigor del poble pecador»

148Els associadors diran: «Si Al·là hagués volgut, no hauríem estat associadors, ni tampoc els nostres pares, ni hauríem declarat gens il·lícit». Així van desmentir els seus antecessors, fins que van agradar El nostre rigor. Digues: «Teniu alguna ciència que pugueu mostrar-nos?» No seguiu sinó conjectures, no formuleu sinó hipòtesis

149Digues: «És Al·là qui posseïx l'argument definitiu i, si hagués volgut, us hauria dirigit a tots»

150Digues: «Porteu als vostres testimonis i que testifiquin que Al·là ha prohibit això!» Si testifiquen, no testifiques amb ells. No segueixis les passions de qui han desmentit Els nostres signes, de qui no creuen en l'altra vida i equiparen a uns altres al seu Senyor

151Digues: «Veniu, que us recitaré el que el vostre Senyor us ha prohibit: que Li associeu gens! Sed bons amb els vostres pares, no mateu als vostres fills per por d'empobrir-vos -ja us proveirem Nosaltres, i a ells,- allunyeu-vos de les deshonestedats, públiques o secretes, no mateu a ningú que Al·là hagi prohibit, sinó amb just motiu. Això us ha ordenat Ell. Potser, així, raoneu»

152«No toqueu la hisenda de l'orfe, sinó de manera convenient, fins que arribi a la maduresa! Doneu amb equitat la mesura i el pes justs! No demanem a ningú sinó segons les seves possibilitats. Sigueu justs quan declareu, inclús si es tracta d'un parent! Sigueu fidels a l'aliança amb Al·là! Això us ha ordenat Ell. Potser, així us deixeu amonestar»

153I: «Aquesta és La meva via, recta. Seguiu-la, doncs, i no seguiu altres camins, que us desviarien del seu camí. Això us ha ordenat Ell. Potser, així temeu a Al·là»

154Vam donar, a més, l'Escriptura a Moisés com complement, pel bé que havia fet, com explicació detallada de tot, com guia i misericòrdia. Potser, així, creen en la trobada del seu Senyor

155És aquesta una Escriptura beneïda que hem revelat. Seguiu-la, doncs, i temeu a Al·là! Potser, així se us tingui pietat

156No sigui que diguéssiu: «Només s'ha revelat l'Escriptura a dues comunitats abans que a nosaltres i no ens preocupàvem del que ells estudiaven»

157O que diguéssiu: «Si se'ns hagués revelat l'Escriptura, hauríem estat millor dirigits que ells». Doncs ja ha vingut a vosaltres del vostre Senyor una prova clara, guia i misericòrdia. I hi ha algú més impiu que qui desmenteix els signes d'Al·là i s'aparta d'ells? Retribuirem amb un mal càstig a qui s'apartin dels nostres missatges, per haver-se apartat

158Què esperen sinó que venguen a ells els àngels, o que venga el teu Senyor, o que venguen alguns dels signes del teu Senyor? El dia que venguen alguns dels signes del teu Senyor, no aprofitarà la seva fe a ningú que abans no hagi cregut o que, en la seva fe, no hagi fet bé. Digues: «Espereu! Nosaltres esperem!»

159Quant als que han escindit la seva religió en sectes, és assumpte que no t'incumbeix. La seva sort està només en mans d'Al·là. Després, ja els informarà Ell del que feien

160Qui presenti una bona obra, rebrà deu vegades més. I qui presenti una dolenta obra, serà retribuït amb només una pena semblant. No seran tractats injustament

161Digues: «A mi, el meu Senyor m'ha dirigit a una via recta, una fe veritable, la religió d'Abraham, que va ser hanif i no associador»

162Digues: «La meva azalá, les meves pràctiques de pietat, la meva vida i la meva mort pertanyen a Al·là, Senyor de l'univers

163No té associat. Se m'ha ordenat això i sóc el primer en sotmetre's a Ell»

164Digues: «Buscaré a altre diferent d'Al·là com Senyor. Ell que és el Senyor de tot » Ningú comet mal sinó en detriment propi. Ningú carregarà amb la càrrega aliena. Després, tornareu al vostre Senyor i ja us informarà Ell d'allò que discrepàveu

165Ell és Qui us ha fet successors en la terra i Qui us ha distingit en categoria a uns sobre uns altres, per a provar-vos en el que us ha donat. El teu Senyor és ràpid a castigar, però també és indulgent, misericordiós