63. Al-Munaafiqoon

1Quan els hipòcrites vénen a tu, diuen: «Testifiquem que tu ets, en veritat, El Missatger d'Al·là». Al·là sap que tu ets El Missatger. Però Al·là és testimoni que els hipòcrites menteixen

2S'han escudat en els seus juraments i han desviat a altres del camí d'Al·là. Què malament està el que han fet

3Perquè primer van creure i, després, han descregut. Els seus cors han estat segellats, així que no entenen

4Quan se'ls veu, s'admira la seva presència. Si diuen alguna cosa, s'escolta el que diuen. Són com fustes recolzades. Creuen que tot crit va dirigit contra ells. Són ells l'enemic. Tingues, doncs, cuidat amb ells! Que Al·là els maleeixi! Com poden ser tan desviats

5Quan se'ls diu: «Veniu, que El Missatger d'Al·là demanarà perdó per vosaltres!», tornen el cap i se'ls veu retirar-se altivament

6Dóna el mateix que demanis o no que se'ls perdoni. Al·là no els perdonarà. Al·là no dirigeix a la gent perversa

7Són ells els quals diuen: «No gasteu gens en favor dels quals estan amb El Missatger d'Al·là; així, s'escaparan d'ell». Els tresors dels cels i de la terra pertanyen a Al·là, però els hipòcrites no comprenen

8Diuen: «Si tornem a la ciutat, els més poderosos, sens dubte, expulsaran d'ella als més febles». Però el poder pertany a Al·là, al seu Missatger i als creients. Els hipòcrites, emperò, no saben

9Creients! Que ni la vostra hisenda ni els vostres fills us distreguin del record d'Al·là. Qui això fan, són els que perden

10Gasteu del que us hem proveït, abans que li arribe la mort a un de vosaltres i aquest digui: «Senyor! Per què no em dónes quelcom més de temps, perquè doni almoina i sigui dels justs?»

11Quan li venç a un el seu termini, Al·là no li concedeix pròrroga. Al·là està bé informat del que feu