60. Al-Mumtahana

1Creients! No prengueu com aliats als enemics Meus i vostres, donant-los mostres d'afecte, sent així que no creuen en la Veritat vinguda a vosaltres! Expulsen al Missatger i us expulsen a vosaltres perquè creeu en Al·là el vostre Senyor. Si sortiu per a lluitar per La meva causa i per desig d'agradar-me, els tindreu un afecte secret? Jo sé bé el que oculteu i el que manifesteu. Qui de vosaltres obra així, s'extravia del camí recte

2Si donen amb vosaltres, són per a vosaltres enemics i us maltracten d'obra i de paraula. Voldrien que no creguéssiu

3No us aprofitaran ni la vostre Consanguinitat ni els vostres fills. El dia de la Resurrecció, Ell jutjarà entre vosaltres. Al·là veu bé el que feu

4Teniu un bell model en Abraham i en els que amb ell estaven. Quan van dir al seu poble: «No som responsables de vosaltres ni del que serviu en lloc de servir a Al·là. Reneguem de vosaltres! Ha aparegut, entre nosaltres i vosaltres, hostilitat i odi per a sempre mentre no creeu en Al·là Solament!» No obstant això, Abraham va dir al seu pare: «He de demanar perdó per a tu, encara que no pugui fer gens per tu contra Al·là. Senyor! Confiem en Tu i a Tu ens tornem penedits. Ets Tu la fi de tot

5Senyor! No facis de nosaltres instrument de temptació per als infidels! Perdona'ns, Senyor! Ets Tu el Poderós, el Savi»

6Teniu en ells un bell model per a qui compte amb Al·là i amb l'últim Dia. Però qui torna l'esquena,... Al·là és Qui Es basta a Si mateix, el Digne de Lloança

7Potser estableixi Al·là afecte entre vosaltres i els quals d'ells teniu per enemics. Al·là és Capaç, Al·là és Indulgent, Misericordiós

8Al·là no us prohibeix que sigueu bons i equitatius amb qui no han combatut contra vosaltres per causa de la religió, ni us han expulsat de les vostres llars. Al·là estima als quals són equitatius

9El que sí us prohibeix Al·là és que prengueu com aliats als quals han combatut contra vosaltres per causa de la religió i us han expulsat de les vostres llars o han contribuït a la vostra expulsió. Qui els prenguin com aliats, aquests són els impius

10Creients! Quan vinguen a vosaltres dones creients que hagin emigrat, examineu-les! Al·là coneix bé la seva fe. Si comproveu que de debò són creients, no les retorneu als infidels: ni elles són lícites per a ells ni ells ho són per a elles. Reemborseu-los el que hagin gastat! No teniu gens que retreure- us si us caseu amb elles, amb la condició que els lliureu el seu dot. Però no retingueu a les infidels. Demaneu el que hàgiu gastat, i que ells també demanin el que hagin gastat. Aquesta és la decisió d'Al·là. Ell decideix entre vosaltres. Al·là és omniscient, savi

11Si alguna de les vostres esposes es passa als infidels i, després, us toca a vosaltres vèncer, doneu a aquells les esposes dels quals hagin fugit altre tant del que havien gastat. Temeu a Al·là, en Qui creieu

12Profeta! Quan les creients vinguen a tu a prestar-te jurament de fidelitat, que no associaran gens a Al·là, que no robaran, que no fornicaran, que no mataran als seus fills, que no diran calúmnia forjada entre les seves mans i peus, que no et desobeiran en el que es jutgi raonable, accepta el seu jurament i demana a Al·là que els perdoni. Al·là és indulgent, misericordiós

13Creients! No prengueu com aliats a gent que ha incorregut en la ira d'Al·là. Desesperen de l'altra vida, com els infidels desesperen dels sepultats