5. Al-Maaida

1Creients! Respecteu els vostres compromisos! La bèstia dels ramats us està permesa, excepte el que se us recita. La caça no us està permesa mentre estigueu sacralitzats. Al·là decideix el que Ell vol

2Creients! No profaneu les coses sagrades d'Al·là, ni el mes sagrat, ni la Oblació, ni les garlandes, ni als que es dirigeixen a la Casa Sagrada, buscant favor del seu Senyor i satisfer-li. Podeu caçar quan deixeu d'estar sacralitzats. Que l'odi que teniu a gent que fa poc us apartava de la Mesquita Sagrada no us inciti a violar la llei. Ajudeu-vos uns a uns altres a practicar la pietat i el temor d'Al·là, no el pecat i la violació de la llei. I temeu a Al·là! Al·là castiga severament

3Us està vedada la carn somorta, la sang, la carn de porc, la d'animal sobre el que s'hagi invocat un nom diferent del d'Al·là, la d'animal asfixiat o mort a bastonades, d'una caiguda, d'una cornada, la del devorat parcialment per les feres -excepte si encara ho sacrifiqueu vosaltres-, la de l'immolat sobre altars. Consultar la sort valent-se de fletxes és una perversitat. Avui qui no creuen han desesperat de la vostra religió. No els tingueu, doncs, por a ells, sinó a Mi! Avui us he perfeccionat la vostra religió, he completat La meva gràcia en vosaltres i Em satisfà que sigui l'islam la vostra religió. Si algú es veu compel·lit durant una fam, sense intenció de pecar,...Al·là és indulgent, misericordiós

4Et pregunten què els està permès. Digues: «Us estan permeses les coses bones. Podeu menjar del que us agafin els animals de presa que heu ensinistrat per a la caça, tal com Al·là us ha ensenyat. I esmenteu el nom d'Al·là sobre això! I temeu a Al·là». Al·là és ràpid a ajustar comptes

5Avui se us permeten les coses bones. Se us permet l'aliment de qui han rebut l'Escriptura, així com també se'ls permet a ells el vostre aliment. I les dones creients honestes i les honestes del poble que, abans que vosaltres, havia rebut l'Escriptura, si els doneu el dot prenent-les en matrimoni, no com fornicadors o com amants. Vanes seran les obres de qui rebutgi la fe i en l'altra vida serà dels que perdin

6Creients! Quan us disposeu a fer la azalá, renteu-vos el rostre i els braços fins al colze, passeu les mans pel cap i renteu- vos els peus fins al turmell. Si esteu en estat d'impuresa legal, purifiqueu-vos. I si esteu malalts o de viatge, si ve un de vosaltres de fer les seves necessitats, o heu tingut contacte amb dones i no trobeu aigua, recorreu a sorra neta i passeu-la pel rostre i per les mans. Al·là no vol imposar-vos cap càrrega, sinó purificar-vos i completar La seva gràcia en vosaltres. Potser, aixi sigueu agraïts

7Recordeu la gràcia que Al·là us va dispensar i el pacte que va concloure amb vosaltres quan vau dir: «Escoltem i obeïm». Temeu a Al·là! Al·là sap bé el que tanquen els pits

8Creients! Sigueu íntegres davant Al·là quan deposeu amb equitat! Que l'odi a una gent no us inciti a obrar injustament! Sigueu justs! Això és el més pròxim al temor d'Al·là. I temeu a Al·là! Al·là està bé informat del que feu

9Al·là ha promès a qui creen i obrin bé perdó i una magnífica recompensa

10Qui no creen i desmenteixin Els nostres signes habitaran en el Jaheem

11Creients! Recordeu la gràcia que Al·là us va dispensar quan una gent hauria preferit posar-vos les mans damunt i Ell l'hi va impedir. I temeu a Al·là! Que els creients confiïn en Al·là

12Al·là va concertar un pacte amb els Fills d'Israel. Suscitem d'entre ells a dotze caps. I Al·là va dir: «Jo estic amb vosaltres. Si feu la azalá, doneu el azaque, creieu en Els meus Missatgers i els auxilieu, si feu un préstec generós a Al·là, he d'esborrar les vostres dolentes obres i introduir-vos en jardins pels baixos dels quals fluïxen rierols. Qui de vosaltres, després d'això, no crea s'haurà extraviat del camí recte»

13Per haver violat el seu pacte els hem maleït i hem endurit els seus cors. Alteren el sentit de les paraules; obliden part del que se'ls va recordar. Sempre descobriràs en ells alguna traïció, exceptuant a uns pocs. Esborra les seves faltes, perdona'ls! Al·là estima a qui fan el bé

14Concertem un pacte amb qui deien: «Som cristians». Però van oblidar part del que se'ls va recordar i, per això, provoquem entre ells enemistat i odi fins al dia de la Resurrecció. Però ja els informarà Al·là del que feien

15Gent de l'Escriptura ! El nostre Missatger ha vingut a vosaltres, aclarint-vos molt del que de l'Escriptura havíeu ocultat i revocant molt també. Us ha vingut d'Al·là una Llum, una Escriptura clara

16per mitjà de la qual Al·là dirigeix a qui busquen satisfer-li per camins de pau i els treu, amb El seu permís, de les tenebres a la llum, i els dirigeix a una via recta

17No creuen, en realitat, qui diuen: «Al·là és el Ungit, fill de María». Digues: «Qui podria impedir a Al·là que, si Ell volgués, fes morir al Ungit, fill de María, a la seva mare i a tots els de la terra?» D'Al·là és el domini dels cels, de la terra i del que entre ells està. Crea el que Ell vol. Al·là és omnipotent

18Els jueus i els cristians diuen: «Som els fills d'Al·là i Els seus predilectes». Digues: «Per què, doncs, us castiga pels vostres pecats? No, sinó que sou mortals, de Les seves creatures. Perdona a qui Ell vol i castiga a qui Ell vol». D'Al·là és el domini dels cels i de la terra i del que entre ells està. És Ell la fi de tot

19Gent de l'Escriptura ! El nostre Missatger ha vingut a vosaltres per a instruir-vos, després d'una interrupció de Missatgers, no sigui que diguéssiu: «No ha vingut a nosaltres cap nunci de bones noves, ni monitor algun». Així, doncs, sí que ha vingut a vosaltres un nunci de bones noves i un monitor. Al·là és omnipotent

20I quan Moisés va dir al seu poble: «Poble! Recordeu la gràcia que Al·là us va dispensar quan va suscitar d'entre vosaltres a profetes i va fer de vosaltres reis, donant-vos el que no s'havia donat a cap en el món

21Poble! Entreu en la Terra Santa que Al·là us va destinar i no torneu sobre els vostres passos; si no, regressareu havent perdut!»

22Van dir: «Moisés! Hi ha en ella un poble d'homes forts i no entrarem mentre no surtin d'ella. Si surten d'ella, llavors, si que entrarem»

23Dos dels seus homes, temerosos d'Al·là, a qui Al·là havia agraciat, van dir: «Entreu contra ells per la porta. Una vegada franquejada, la victòria serà vostra. Si sou creients, confieu en Al·là!»

24Van dir: «Moisés! No entrarem mai en ella mentre ells estiguin dintre. Veu, doncs, tu amb el teu Senyor, i combateu, que nosaltres ens vam quedar aquí!»

25Va dir: «Senyor! Jo no puc més que amb mi i amb el meu germà. Feix distinció, doncs, entre nosaltres i aquest poble pervers»

26Va dir: «Els estarà prohibida durant quaranta anys, temps en el qual vagaran per la terra. No et preocupis per aquest poble pervers!»

27I conta'ls la història autèntica dels dos fills d'Adán, quan van oferir una oblació i se li va acceptar a un, però a l'altre no! Va dir: «He de matar-te!». Va dir: «Al·là només accepta dels que Li temen

28I si tu poses la mà en mi per a matar-me, jo no vaig a posar-la en tu per a matar-te, perquè temo a Al·là, Senyor de l'univers

29Vull que carreguis amb el teu pecat contra mi i altres pecats i siguis així dels habitants del Foc. Aquesta és la retribució dels impius»

30Llavors, la seva ànima li va instigar que matés al seu germà i li va matar, passant a ésser dels perdedors

31Al·là va enviar un corb, que va furgar la terra per a mostrar- li com amagar el cadàver del seu germà. Va dir: «Ai de mi! És que no sóc capaç d'imitar a aquest corb i amagar el cadàver del meu germà?». I va passar a ésser dels penedits

32Per aquesta raó, vam prescriure als Fills d'Israel que qui matés a una persona que no hagués matat a ningú ni corromput en la terra, fora com si hagués matat a tota la Humanitat. I que, qui salvés una vida, fora com si hagués salvat les vides de tota la Humanitat. Els nostres Missatgers van venir a ells amb les proves clares, però, a pesar d'elles, molts van cometre excessos en la terra

33Retribució de qui fan la guerra a Al·là i a al seu Missatger i es donen a corrompre en la terra: seran morts sense pietat, o crucificats, o amputats de mans i peus oposats, o bandejats del país. Sofriran ignomínia en la vida d'aquí i terrible càstig en l'altra

34Queden exceptuats qui es penedeixin abans de caure en les vostres mans. Sapigueu, en efecte, que Al·là és indulgent, misericordiós

35Creients! Temeu a Al·là i busqueu el mitjà d'acostar-vos a Ell! Combateu per La seva causa! Potser, així, prospereu

36Si posseïssin els infiles tot quant hi ha en la terra i altre tant, i ho oferissin com rescat per a lliurar-se del càstig del dia de la Resurrecció, no se'ls acceptaria. Tindran un càstig dolorós

37Voldran sortir del Foc, però no podran. Tindran un càstig permanent

38Al lladre i a la lladre, talleu-los les mans com retribució del que han comès, com càstig exemplar d'Al·là. Al·là és poderós, savi

39Si un es penedeix, després d'haver obrat impíament i s'esmena, Al·là es tornarà a ell. Al·là és indulgent, misericordiós

40No saps que és d'Al·là el domini dels cels i de la terra? Castiga a qui Ell vol i perdona a qui Ell vol. Al·là és omnipotent

41Missatger! Que no t'entristeixin qui es precipiten en la incredulitat. Són dels que diuen amb la boca: «Creiem», però no creuen de cor, i dels jueus. Donen escoltats a la mentida, donen escoltats a altra gent que no ha vingut a tu. Alteren el sentit de les paraules i diuen: «Si se us ha donat això, preneu-ho!; però, si no és això el que se us ha donat, guardeu-vos!». Si Al·là vol que algú sigui temptat, tu no pots fer gens per ell contra Al·là. Aquests tals són aquells els cors dels quals Al·là no ha volgut purificar. Sofriran ignomínia en la vida d'aquí i terrible càstig en l'altra

42Donen escoltat a la mentida i devoren el suborn. Si vénen a tu, decideix entre ells o retira't. Si et retires, no podran fer-te cap dany. Si decideixes, fes-ho amb equitat. Al·là estima als qui observen l'equitat

43Però com van a fer-te jutge tenint com tenen la Tora, en la qual es conté la decisió d'Al·là? I, després d'això, es retiren. Aquests tals no són creients

44Hem revelat la Tora, que conté Guia I Luz. Els profetes que s'havien sotmès administraven justícia als jueus segons ella, com feien els mestres i doctors, segons el que de l'Escriptura d'Al·là se'ls havia confiat i de la qual eren testimonis. No tingueu, doncs, por als homes, sinó a Mi! I no malvengueu Els meus signes! Qui no decideixin segons el que Al·là ha revelat, aquests són els infidels

45Els hem prescrit en ella: «Vida per vida, ull per ull, nas per nas, orella per orella, dent per dent i la llei del talió per les ferides». I si un renúncia a això, li servirà de expiació. Qui no decideixin segons el que Al·là ha revelat, aquests són els impius

46Vam fer que els succeís Jesús, fill de María, en confirmació del que ja havia de la Tora. Li vam donar l'Evangeli, que conté Guia I Luz, en confirmació del que ja havia de la Tora i com Guia I Exhortació para els temerosos d'Al·là

47Que la gent de l'Evangeli decideixi segons el que Al·là ha revelat en ell. Qui no decideixin segons el que Al·là ha revelat, aquests són els perversos

48T'hem revelat l'Escriptura amb la Veritat, en confirmació i com custòdia del que ja havia de l'Escriptura. Decideix, doncs, entre ells segons el que Al·là ha revelat i no segueixis les seves passions, que t'aparten de la Veritat que has rebut. A cadascun us hem donat una norma i una via. Al·là, si hagués volgut, hauria fet de vosaltres una sola comunitat, però volia provar-vos en el que us va donar. Rivalitzeu en bones obres! Tots tornareu a Al·là. Ja us informarà Ell d'allò en que discrepàveu

49Has de decidir entre ells segons el que Al·là ha revelat. No segueixis les seves passions. Guarda't d'ells, no sigui que et sedueixin, desviant-te de part del que Al·là t'ha revelat! I, si s'aparten, sap que Al·là desitja afligir-los per alguns dels seus pecats. Molts homes són, certament, perversos

50És una decisió a la pagana el que desitgen? I qui pot decidir millor que Al·là per a gent que està convençuda

51Creients! No prengueu com amics als jueus i als cristians! Són amics uns d'uns altres. Qui de vosaltres travi amistat amb ells, es fa un d'ells. Al·là no guia al poble impiu

52Veus als malalts de cor precipitar-se a ells, dient: «Tenim por d'un revés de fortuna». Però pot ser que Al·là porti l'èxit o altra cosa d'Ell i, llavors, es doldran del que havien pensat en secret

53Els creients diran «Són aquests els que juraven solemnement per Al·là que si, que estaven amb vosaltres? Les seves obres seran vanes i sortiran perdent»

54Creients! Si un de vosaltres apostata de la seva fe... Al·là suscitarà una gent a la qual Ell estimarà i de la qual serà estimat, humil amb els creients, altiu amb els infidels. Que lluitarà en el nom d´Al·là i que no temerà la censura de ningú. Aquest és el favor d'Al·là. Ho dispensa a qui Ell vol. Al·là és immens, omniscient

55Només és el vostre Amo Al·là, El seu Missatger i els creients, que fan la azalá, donen el azaque i s'inclinen

56Qui prengui com company a Al·là, al seu Missatger i als creients... Els partidaris d'Al·là seran els que vencin

57Creients! No prengueu com aliats a qui, havent rebut l'Escriptura abans que vosaltres, prenen la vostra religió a burla i a joc, ni tampoc als infidels. I temeu a Al·là, si és que sou creients

58Quan crideu a la azalá, la prenen a burla i a joc, perquè són gent que no raona

59Digues: «Gent de la Escriptura ! És que no teniu més motiu per a censurar-nos que el que creguem en Al·là i en la Revelació feta a nosaltres i als quals ens van precedir i que la majoria sigueu uns perversos?»

60Digues: «No sé si informar-vos d'alguna cosa pitjor encara que això respecte a una retribució al costat d'Al·là. Els que Al·là ha maleït, els que han incorregut en La seva ira, els que Ell ha convertit en micos i porcs, els que han servit als Taguts, aquests són els que es troben en la situació pitjor i els més extraviats del camí recte»

61Quan vénen a Tu, diuen: «Creiem!». Però entren sense creure i sense creure salin. Al·là sap bé el que oculten

62Veus a molts d'ells precipitar-se al pecat i a la violació de la llei i a devorar el suborn. Què malament està el que fan

63Per quin els mestres i els doctors no els prohibeixen les seves expressions pecaminoses i que devorin el suborn? Què malament està el que fan

64Els jueus diuen: «La mà d'Al·là està tancada». Que les seves pròpies mans estiguin tancades i siguin maleïts pel que diuen! Al contrari, Les seves mans estan obertes i Ell distribuïx Els seus dons com vol. Però la Revelació que tu has rebut del teu Senyor acreixerà en molts d'ells la seva rebel·lió i incredulitat. Hem suscitat entre ells hostilitat i odi fins al dia de la Resurrecció. Sempre que encenen el foc de la guerra, Al·là l'hi apaga. Es donen a corrompre en la terra i Al·là no estima als corruptors

65Si la gent de l'Escriptura cregués i temés a Al·là, els esborraríem les seves dolentes obres i els introduiríem en els jardins de la Delícia

66Si obsevaran la Tora, l'Evangeli i la Revelació que han rebut del seu Senyor, gaudirien dels béns del cel i de la terra. Hi ha entre ells una comunitat que es manté moderada, però què malament fan molts altres d'ells

67Missatger! Comunica la Revelació que has rebut del teu Senyor, que, si no ho fas, no comuniques El seu missatge! Al·là et protegirà dels homes. Al·là no dirigeix al poble infidel

68Digues: «Gent de l'Escriptura ! No feu gens de fonament mentre no observeu la Tora, l'Evangeli i la Revelació que heu rebut del vostre Senyor». Però la Revelació que tu has rebut del teu Senyor acreixerà en molts d'ells la seva rebel·lió i incredulitat. No t'afligeixis, doncs, pel poble infidel

69Els creients, els jueus, els sabeans i els cristians -qui creuen en Al·là i en l'últim Dia i obren bé- no han de témer i no estaran trists

70Concertem un pacte amb els Fills d'Israel i els manem Missatgers. Sempre que un Missatger venia a ells amb alguna cosa que no era del seu gust, desmentien a uns o maten a uns altres

71Creien que no anaven a ser provats i es van portar com cecs i sords. Al·là es va tornar a ells, però molts d'ells heu van fer portant-se com cecs i sords. Al·là veu bé el que fan

72No creuen, en realitat, qui diuen: «Al·là és el Ungit, fill de María», sent així que el mateix Ungit ha dit: «Fills d'Israel, serviu a Al·là, el meu Senyor i Senyor vostre!». Al·là veda el Paradís a qui associa a Al·là. El seu estatge serà el Foc. Els impius no tindran qui els auxiliï

73No creuen, en realitat, qui diuen: «Al·là és el tercer de tres». No hi ha cap altre déu que Déu U i, si no paren de dir això, un càstig dolorós arribarà a qui d'ells no creen

74No es tornaran a Al·là demanant-li, perdó? Al·là és indulgent, misericordiós

75El Ungit, fill de María, no és sinó un Missatger, abans del com han passat altres Missatgers, i la seva mare, veraça. Ambdós prenien aliments. Mira com els expliquem els signes! I mira com són desviats

76Digues: «Aneu a servir, en lloc de servir a Al·là, el que no pot danyar-vos ni aprofitar-vos?» Al·là és Qui tot ho escolta, Qui tot ho sap

77Digues: «Gent de l'Escriptura ! No exagereu en la vostra religió professant quelcom diferent de la Veritat i no seguiu les passions d'una gent que ja abans es va extraviar, va extraviar a molts i es va apartar del recte camí»

78Els Fills d'Israel que no van creure van ser maleïts per boca de David i de Jesús, fill de María, per haver desobeït i violat la llei

79No es prohibien mútuament les accions reprovables que cometien. Què malament feien

80Veus a molts d'ells que traven amistat amb els que no creuen. El que han fet abans està tan malament que Al·là està irritat amb ells i tindran un càstig etern

81Si haguessin cregut en Al·là, en el Profeta i en la Revelació que aquest va rebre, no els haurien pres com amics. però molts d'ells són perversos

82Veuràs que els més hostils als creients són els jueus i els associadors, i que els més amics dels creients són els quals diuen: «Som cristians». És que hi ha entre ells sacerdots i monjos i no són altius

83Quan escolten el que s'ha revelat al Missatger, veus que els seus ulls s'inunden de llàgrimes de reconeixement de la Veritat. Diuen: «Senyor! Creiem! Apunta'ns, doncs. com testimonis

84Com no anem a creure en Al·là i en la Veritat vinguda a nosaltres si vam anhelar que el nostre Senyor ens introdueixi amb els justs?»

85Al·là els recompensarà pel que han dit amb jardins pels baixos dels quals fluïxen rierols, en els quals estaran eternament. Aquesta és la retribució de qui fan el bé

86Però qui no creen i desmenteixin Els nostres signes habitaran en el Jaheem

87Creients! No prohibiu les coses bones que Al·là us ha permès! I no violeu la llei, que Al·là no estima als que la violen

88Mengeu del lícit i bo que Al·là us ha proveït! I temeu a Al·là, en Qui creieu

89Al·là no us tindrà en compte la vanitat dels vostres juraments, però si el que hàgiu jurat deliberadament. Com expiació, alimentareu a deu pobres com soleu alimentar a la vostra família, o els vestireu, o manumetreu a un esclau. Qui no pugui, que dejuni tres dies. Quan jureu, aquesta serà la expiació pels vostres juraments. Sigueu fidels al que jureu! Així us explica Al·là els seus versicles. Potser, així, sigueu agraïts

90Creients! El vi, el Maysir, Els altars i les fletxes no són sinó abominació i obra del Dimoni. Eviteu-lo, doncs! Potser, així, prospereu

91El Dimoni vol només crear hostilitat i odi entre vosaltres valent-se del vi i del maysir, i impedir-vos que recordeu a Al·là i feu la azalá. Us abstindreu, doncs

92Obeïu a Al·là, obeïu al Missatger i guardeu-vos! Però, si torneu l'esquena sapigueu que al nostre Missatger li incumbeix només la transmissió clara

93Qui creuen i obren bé, no pequen en el seu menjar si temen a Al·là, creuen i obren bé, després temen a Al·là i creuen, després temen a Al·là i fan el bé. Al·là estima a qui fan el bé

94Creients! Al·là ha de provar-vos amb alguna caça obtinguda amb les vostres mans o amb les vostres llances, per a saber qui Li tem en secret. Qui, després d'això, violi la llei, tindrà un càstig dolorós

95Creients! No mateu la caça mentre estigueu sacralitzats. Si un de vosaltres la mata deliberadament, oferirà a la Caaba, en compensació, un cap de bestiar del seu ramat, equivalent a la caça que va matar -segons el parer de dues persones justes d'entre vosaltres-, o bé expiarà donant per a menjar als pobres o dejunant quelcom equivalent, perquè agradi la gravetat de la seva conducta. Al·là perdona el passat, però Al·là es venjarà del reincident. Al·là és Poderós, Venjador

96Us és lícita la pesca i alimentar-vos d'ella per a gaudi vostre i dels viatgers, però us està prohibida la caça mentre duri la vostra sacralització. I temeu a Al·là cap a Qui sereu congregats

97Al·là ha fet de la Caaba, la Casa Sagrada, estació per als homes, i ha instituït el mes sagrat, la compensació i les garlandes perquè sapigueu que Al·là coneix el que està en els cels i en la terra i que Al·là és omniscient

98Sapigueu que Al·là és sever a castigar, però també que Al·là és indulgent, misericordiós

99Al Missatger no li incumbeix sinó la transmissió. Al·là sap el que manifesteu i el que oculteu

100Digues: «No és el mateix el mal que el bé, encara que et plagui el molt dolent que hi ha. Temeu, doncs, a Al·là, homes d'intel·lecte! Potser, així, prospereu»

101Creients! No pregunteu per coses que, si se us donessin a conèixer, us danyarien. Si, amb tot, pregunteu per elles quan es revela l'Alcorà, se us donaran a conèixer i Al·là us perdonarà per això. Al·là és indulgent, benigne

102Gent que us va precedir van fer aquestes mateixes preguntes i, per elles, es va fer infidel

103Al·là no ha instituït ni Bahira, ni Saiba ni Wasila, ni Ham. Són els infidels qui han inventat la mentida contra Al·là. I la majoria no raonen

104I quan se'ls diu: «Veniu a la Revelació d'Al·là i al Missatger», diuen: «Ens basta allò que trobem als nostres pares». Com! I si els seus pares no sabien gens, ni estaven bé dirigits

105Creients! Preocupeu-vos de vosaltres mateixos! Qui s'extravia no pot danyar-vos, si esteu en la bona senda. Tots tornareu a Al·là. Ja us informarà Ell del que fèieu

106Creients! Quan, a punt de morir, feu testament, crideu com testimonis a dues persones justes dels vostres o bé a dos de fora si esteu de viatge i us sobrevé la mort. Retingueu-les després de la azalá. Si dubteu d'elles que jurin per Al·là: «No ens vendrem, encara que es tracti d'un parent, ni ocultarem el testimoniatge d'Al·là! Si no, seríem dels pecadors»

107Si es descobreix que van cometre un pecat, altres dos, els més pròxims, els substituiran, triats entre els perjudicats pel perjuri i juraran per Al·là: «El nostre testimoniatge és més autèntic que el dels altres dos. I no hem violat la llei. Si no, seríem dels impius»

108Així, serà més fàcil aconseguir que prestin testimoniatge com cal, o que temin veure rebutjats els seus juraments després de prestats. Temeu a Al·là i escolteu! Al·là no dirigeix al poble pervers

109El dia que Al·là congregui als Missatgers i digui: «Què se us ha respost?», diran: «No sabem. Tu ets Qui coneix a fons les coses ocultes»

110Quan va dir Al·là: «Jesús, fill de María!; Recorda La meva gràcia, que us vaig dispensar a tu i a la teva mare quan et vaig enfortir amb l'Esperit Sant i vas parlar a la gent en el bressol i d'adult, i quan li vaig ensenyar l'Escriptura, la Saviesa, la Tora i l'Evangeli. I quan vas crear d'argila a manera d'ocells amb El meu permís, vas bufar en ells i es van convertir en ocells amb El meu permís. I vas guarir al cec de naixença i al leprós amb El meu permís. I quan vas ressuscitar als morts amb El meu permís. I quan vaig allunyar de tu als Fills d'Israel quan vas venir a ells amb les proves clares i els, que d'ells no creien, van 'Això no és sinó manifesta màgia

111I quan vaig inspirar als apòstols: 'Creieu en Mi i en El meu Missatger!' Van dir: «Creiem! Sé testimoni de la nostra submissió!'»

112Quan van dir els apòstols: «Jesús, fill de María! Pugues el teu Senyor fer que ens baixi del cel una Taula Servida?». Va dir: «Temeu a Al·là, si sou creients!»

113Van dir: «Volem menjar d'ella. Així, els nostres cors es tranquil·litzaran, sabrem que ens has parlat veritat i podrem ser testimonis d'ella

114Va dir Jesús, fill de María: «Al·là, Senyor nostre! Feix que ens baixi del cel una Taula Servida, que sigui per a nosaltres, el primer com l'últim, motiu de gaubança i signe vingut de Tu. Proveeix-nos del sosteniment necessari, Tu, Que ets el Millor dels proveïdors!»

115Va dir Al·là: «Sí, vaig a fer que us baixi. Però, si un de vosaltres, després d'això, no creu, li castigaré com no he castigat a ningú en el món»

116I quan va dir Al·là: «Jesús, fill de María! Ets tu qui ha dit als homes: 'Preneu-nos a mi i a la meva mare com a déus, a més de prendre a Al·là!'?». Va dir: «Glòria a Tu! Com vaig a dir quelcom que no tinc per veritat? Si ho hagués dit, Tu ho hauries sabut. Tu saps el que hi ha en mi, però jo no sigues el que hi ha en Tu. Tu ets Qui coneix a fons les coses ocultes

117No els he dit més que el que Tu m'has ordenat: 'Serviu a Al·là, el meu Senyor i Senyor vostre!' Vaig ser testimoni d'ells mentre vaig estar entre ells, però, després de cridar-me a Tu, vas ser Tu Qui els va vigilar. Tu ets testimoni de tot

118Si els castigues, són Els teus serfs, Si els perdones, Tu ets el Poderós, el Savi

119Al·là diu: «Aquest és un dia que la seva sinceritat aprofitarà als sincers. Tindran jardins pels baixos dels quals fluïxen rierols, en els quals estaran eternament, per a sempre». Al·là està satisfet d'ells i ells ho estan d'Ell. Aquest és l'èxit grandiós

120D'Al·là és el domini dels cels i de la terra i del que en ells està. És omnipotent