54. Al-Qamar

1S'acosta l'Hora, s´esberla la lluna

2Si veuen un signe, s'aparten i diuen: «És una màgia contínua!»

3Desmenteixen i segueixen les seves passions. Però tot està decretat

4Ja han rebut notícies disuasivas

5consumat saviesa. Però els advertiments no serveixen

6Aparta't, doncs, d'ells! El dia que el Pregoner els convoqui per a quelcom horrible

7abatuda la mirada, sortiran de les sepultures com si fossin llagostes espargides

8corrent amb el coll estès cap al Pregoner. Diran els infidels: «Aquest és un dia difícil!»

9Abans d'això, ja el poble de Noé havia desmentit. Van desmentir al nostre serf i van dir: «Un possès!», i va ser rebutjat

10Llavors, va invocar al seu Senyor. «Estic vençut! Defensa't!»

11Obrim les portes del cel a una pluja torrencial

12i en la terra vam fer brollar fonts. I l'aigua es va trobar segons una ordre decretada

13Li embarquem en allò de planxes i de claus

14que va navegar sota La nostra mirada com retribució d'aquell que havia estat negat

15La deixem com signe. Però hi ha algú que es deixi amonestar

16I quins no van ser El meu càstig i Els meus advertiments

17Hem facilitat l'Alcorà perquè pugui servir d'amonestació. Però hi ha algú que es deixi amonestar

18Els Adites van desmentir i quins no van ser El meu càstig i Els meus advertiments

19En un dia nefast i interminable enviem contra ells un vent glacial

20que arrencava als homes com si haguessin estat troncs de palmeres arrabassades

21I quins no van ser El meu càstig i Els meus advertiments

22Hem facilitat l'Alcorà perquè pugui servir d'amonestació. Però hi ha algú que es deixi amonestar

23Els Tamudís van desmentir els advertiments

24i van dir: «Anem a seguir a un sol mortal, sortit de nosaltres? Estaríem extraviats i deliraríem

25A ell, entre nosaltres, se li anava a confiar l'Amonestació? No, sinó que és un mentider, un insolent!»

26Demà veuran qui és el mentider, el insolent

27Anem a enviar-los la camella per a temptar-los. Observa'ls i tingues paciència

28Informa'ls que l'aigua ha de repartir-se entre ells i que beuran per torn

29Van cridar al seu paisà, que es va fer càrrec i la va degollar

30I quins no van ser El meu càstig i Els meus advertiments

31Els llancem un sol Crit i van anar com herba seca que s'empra per a aixecar una prop

32Hem facilitat l'Alcorà perquè pugui servir d'amonestació. Però hi ha algú que es deixi amonestar

33El poble de Lot va desmentir els advertiments

34Enviem contra ells una tempestat de sorra. Exceptuem a la família de Lot, a la qual vam salvar al rompent de l'alba

35en virtut d'una gràcia vinguda de Nosaltres. Així retribuïm a l'agraït

36Els havia previngut contra El nostre rigor, però van posar en dubte els advertiments

37Li van exigir als seus hostes i els apaguem els ulls. «Agradeu El meu càstig i Els meus advertiments!»

38Al matí següent, d'hora, els va sorprendre un càstig durador

39«Agradeu El meu càstig i Els meus advertiments!»

40Hem facilitat l'Alcorà perquè pugui servir d'amonestació. Però hi ha algú que es deixi amonestar

41I, certament, la gent de Faraó va ser advertida

42Van desmentir tots Els nostres signes i els vam sorprendre com sorprèn Un poderós, podíssim

43Són els vostres infidels millors que aquells? O hi ha en les Escriptures un quelcom que us immunitzi

44O diuen: «Som un conjunt capaç de defensar-se»

45Tots seran derrotats i fugiran

46Però l'Hora és el temps que se'ls ha fixat i l'Hora és cruelíssima, amarguísima

47Els pecadors estan extraviats i deliren

48El dia que siguin arrossegats de cap per avall al Foc: «Agradeu el contacte del Saqar !»

49Tot ho hem creat amb mesura

50La nostra ordre no consisteix sinó en una sola paraula, com un obrir i tancar d'ulls

51Hem fet perir als vostres semblants. Però hi ha algú que es deixi amonestar

52Tot el que han fet consta en les Escriptures

53Tot, gran o petit, està amb signat

54Els temerosos d'Al·là estaran entre jardins i rierols

55en una seu bona, al costat d'un potíssim Monarca