51. Adh-Dhaariyat

1Pels els que dispersen

2Per les que duen una càrrega

3Per les que es llisquen lleugeres

4Pels que distribuïxen una ordre

5Certament, allò amb que se us amenaça és veritat

6I el Judici, sí, tindrà lloc

7Pel cel solcat d'òrbites

8Esteu en desacord

9Alguns sou desviats d'ell

10Maleïts siguin els que sempre estan conjecturant

11que estan en un abisme, despreocupats

12que pregunten: «Quan arribarà el dia del Judici?»

13El dia que se'ls provi al foc

14«Agradeu la vostra prova! Això és el que estàveu impacients per conèixer»

15Els que temen a Al·là estaran entre jardins i fonts

16prenent el que el seu Senyor els doni. Van fer el bé en el passat

17de nit dormien poc

18al rompent de l'alba, demanaven perdó

19i part dels seus béns corresponia de dret al captaire i a l'indigent

20En la terra hi ha signes per als convençuts

21i en vosaltres mateixos també. És que no veieu

22I en el cel teniu vostre sosteniment i el que se us ha promès

23Pel senyor del cel i de la terra, que és tanta veritat com que parleu

24T'has assabentat de la història dels hostes honrats d'Abraham

25Quan van entrar en la seva casa. Van dir: «Pau!». Va dir: «Pau! Sou gent desconeguda»

26Es va anar discretament als seus i va portar un vedell encebat

27que els va oferir. Va dir: «És que no mengeu?»

28I va sentir temor d'ells. Van dir: «No temes!» I li van donar la bona nova d'un noi ple de ciència

29La seva dona, llavors, es va posar a cridar. Colpejant-se el rostre i va dir: «Però si sóc una vella estèril!»

30Van dir: «Així ha dit el teu Senyor. És Ell el Savi, el Omniscient»

31Va dir: «Què és el que us porta, Missatgers!?»

32Van dir: «Se'ns ha enviat a un poble pecador

33per a enviar contra ells pedres de fang cuit

34marcades junt amb el teu Senyor per als immoderats»

35I vam treure als creients que en ella havia

36però només trobem en ella una casa de gent sotmesa a Al·là

37I vam deixar en ella un signe per als que temen el càstig dolorós

38I en Moisés. Quan li enviem a Faraó amb una autoritat manifesta

39Però, segur del seu poder, es va tornar i va dir: «És un mag o un possès!»

40Llavors els vam sorprendre, a ell i a les seves tropes, i els llancem al mar. Havia incorregut en censura

41I en Els Adites. Quan vam enviar contra ells el vent desvastador

42que polvoritzava tot quant trobava al seu pas

43I en Els Tamudís. Quan se'ls va dir: «Gaudiu encara per algun temps!»

44Però van infringir l'ordre del seu Senyor i els va sorprendre el Llamp, veient-lo venir

45No van poder tenir-se en peus, ni defensar-se

46I al poble de Noé. Va ser un poble pervers

47I el cel, ho construïm amb força. I, certament, vam assignar un vast espai

48I la terra, la vam estendre. Què bé que la preparem

49Tot ho creguem per parelles. Potser, així, us deixeu amonestar

50«Refugieu-vos, doncs, en Al·là! Sóc per a vosaltres, de La seva part, un monitor que parla clar

51No poseu a altre déu juntament amb Al·là! Sóc per a vosaltres, de La seva part, un monitor que parla clar»

52Així mateix, no va venir als que van anar abans cap Missatger que no diguessin: «És un mag o un possès!»

53És que s'han llegat això uns a uns altres? No! Són gent rebel

54Aparta't d'ells i, així, no incorreràs en censura

55I amonesta, que l'amonestació aprofita als creients

56No he creat als genis i als homes sinó perquè Em serveixin

57No vull d'ells cap sosteniment, no vull que M'alimentin

58Al·là és El Proveïdor de tot, El Fort, El Ferm

59Els impius correran la mateixa sort que van córrer els seus semblants. Que no Em donin doncs, pressa

60Ai dels que no creuen, pel dia amb que se'ls amenaça