41. Fussilat

1Haa-Miim

2Revelació procedent del Compassiu, del Misericordiós

3Escriptura els versicles de la qual han estat explicades detalladament com Alcorà àrab per a gent que sap

4com nunci de bones noves i com monitor. La majoria, emperò, es desvien i, així, no escolten

5I diuen: «Un embolcall ocult als nostres cors allò que ens crides, les nostres oïdes pateixen sordera, un vel ens separa de tu. Feix, doncs, el que jutgis oportú, que nosaltres farem també el que jutgem oportú!»

6Digues: «Jo sóc només un mortal com vosaltres, a qui s'ha revelat que el vostre Déu és un Déu U. Aneu, doncs, drets a Ell i demaneu-li perdó! Ai dels associadors

7que no donen el azaque i neguen l'altra vida

8Qui creen i obrin bé, rebran una recompensa ininterrompuda»

9Digues: «No aneu a creure en Qui ha creat la terra en dos dies i Li atribuís iguals? Tal és el Senyor de l'univers!»

10En quatre dies iguals: ha posat en ella, damunt, muntanyes fermes. L'ha beneït i ha determinat els seus aliments per als que inquieren

11Després, es va dirigir al cel, que era fum, i va dir a aquest i a la terra: «Veniu, vulgueu o no!» Van dir: «Venim de bon grat!»

12«Va decretar que fossin set cels, en dos dies, i va inspirar a cada cel la seva comesa. Hem engalanat el cel més baix amb lluminers, com a protecció. Tal és la decisió del Poderós, del Omniscient»

13Si es desvien, digues: «Us previnc contra un llamp com el dels Adites i els Tamudís»

14Quan van venir a ells els Missatgers abans i després. «No serviu sinó a Al·là!» Van dir: «Si el nostre Senyor hagués volgut, hauria enviat de l'alt a àngels. No creiem en el vostre missatge»

15Quant als Adites, sense raó, es van conduir en el país altivament i van dir: «Hi ha algú més fort que nosaltres?» No veien que Al·là, Que els havia creat, era més fort que ells? Però van negar Els nostres signes

16Enviem contra ells un vent, glacial en dies nefasts, per a fer-los agradar el càstig de la ignomínia en la vida d'aquí. Però el càstig de l'altra vida és encara més ignominiós i no seran auxiliats

17I quant als Tamudís, els dirigim, però van preferir la ceguesa a La Guia i el Llamp del càstig degradant els va sorprendre pel que havien comès

18I vam salvar als quals creien i temien a Al·là

19El dia que els enemics d'Al·là siguin congregats cap al Foc, seran dividits en grups

20Fins que, arribats a ell, les seves oïdes, els seus ulls i la seva pell testificaran contra ells de les seves obres

21Diran a la seva pell: «Per què has testificat contra nosaltres?» I ella dirà: «Al·là, Que ha concedit a tots la facultat de parlar, ens l'ha concedit a nosaltres. Us ha creat una vegada primera i a Ell sereu retornats

22No podíeu amagar-vos tan bé que no poguessin després testificar contra vosaltres les vostres oïdes, els vostres ulls i la vostra pell. Crèieu que Al·là no sabia molt del que fèieu

23El que vosaltres pensàveu del vostre Senyor us ha arruïnat i ara sou dels que han perdut»

24Encara que tinguin paciència, el Foc serà el seu estatge. I, encara que demanin gràcia, no se'ls concedirà

25Els hem assignat companys, que han engalanat el seu estat actual i el seu estat futur. S'ha complert en ells la sentència que també va arribar a altres comunitats de genis i de mortals que els van precedir. Han perdut

26Els infidels diuen: «No feu cas d'aquest Alcorà ! Parlotegeu quan ho llegeixin. Potser, així, us sortiu amb la vostra!»

27Als infidels els farem agradar, sí, un sever càstig i els retribuirem, sí, conformement a les seves pitjors obres

28aquesta és la retribució dels enemics d'Al·là: el Foc, en el qual tindran l'Estatge de l'Eternitat, com retribució d'haver negat Els nostres signes

29Els infidels diran: «Senyor! Mostra'ns als genis i als mortals que ens han extraviat i els posarem sota els nostres peus perquè estiguin en el més profund!»

30Als quals hagin dit: «El nostre Senyor és Al·là!» i s'hagin portat correctament, descendiran els àngels: «No temeu ni estigueu trists! Alegreu-os, més aviat, pel Paradís que se us havia promès

31Som els vostres aliats en la vida d'aquí i en l'altra. Tindreu allí tot quant les vostres ànimes desitgin, tot quant demaneu

32com allotjament vingut d'Un Que és Indulgent, Misericordiós»

33Quin es, doncs,al parlar,més millor que aquell que prega a Al·là, obra bé i diu: «Sóc dels quals se sotmeten a Al·là»

34No és igual obrar bé i obrar malament. Repel·leix amb el que sigui millor i heus aquí que aquell de qui et separi l'enemistat es convetirá en amic fervent

35Això només ho aconsegueixen els pacients, només ho aconsegueix el de sort extraordinària

36Si el Dimoni t'incita al mal, busca refugi en Al·là. Ell és Qui tot ho escolta, Qui tot ho sap

37Entre Els seus signes figuren la nit el dia, el sol i la lluna. No us prosterneu davant el sol ni davant la lluna! Prosterneu-os davant Al·là, Que els ha creat! Si és a Ell a Qui serviu

38Si es mostren altius, en canvi, els que estan al costat del teu Senyor Li glorifiquen, incansables, nit i dia

39Veus entre Els seus signes que la terra esteril es reanima i reverdece quan fem ploure sobre ella. En veritat, Qui la vivifica pot també, vivificar als morts. És omnipotent

40Els quals neguen Els nostres signes no poden ocultar-se a Nosaltres. Què és millor: ésser llançat al Foc o venir en seguretat: el dia de la Resurrecció? Feu el que vulgueu! Ell veu bé el que feu

41Els quals no creuen en l'Amonestació quan aquesta ve a ells... I això que és una Escriptura excel·lent

42completament inaccessible a la falsedat, revelació procedent d'un Que és savi, digne de lloança

43No se't diu sinó el que ja es va dir als Missatgers que et van precedir: que el teu Senyor està disposat a perdonar, però també a castigar dolorosament

44Si haguéssim fet d'ella un Alcorà no àrab, haurien dit: «Per què no s'han explicat detalladament els seus versicles? No àrab i àrab?» Digues: «És guia i curació per a qui creuen. Qui, en canvi, no creuen són durs d'oïda i, davant ell, pateixen ceguesa. És com si se'ls cridés des de lluny»

45Ja vam donar a Moisés l'Escriptura, i van discrepar sobre ella. I, si no arriba a ésser per una paraula prèvia del teu Senyor, s'hauria decidit entre ells. Dubten seriosament d'ella

46Qui obra bé, ho fa en el seu propi profit. I qui obra mal, ho fa en detriment propi. El teu Senyor no és injust amb Els seus serfs

47A Ell se li remet el coneixement de l'Hora. Cap fruit deixa la seva coberta, cap femella concep o pari sense que Ell ho sàpiga. Quan Ell els cridi: «On estan Els meus associats?». diran: «Et vam assegurar que cap de nosaltres els ha vist»

48El que abans invocaven els abandonarà. Creuran no tenir escapi

49No es cansa l'home de demanar el bé, però, si sofreix un mal, es desanima, es desespera

50Si li fem agradar una misericòrdia vinguda de Nosaltres, després d'haver sofert una desgràcia, dirà de segur: «Això és quelcom que se'm deu, i no crec que ocorri l'Hora. Però, si se'm retornés al meu Senyor, tindria al costat d'Ell el millor . Ja informarem als infidels, sí, del que feien i els farem agradar, sí, un dur càstig

51Quan vam agraciar a l'home, aquest es desvia i s'allunya. Però, si sofreix un mal, no para de invocar

52Digues: «Què us sembla? Si escau d'Al·là i vosaltres, després, no creieu en ell, hi ha algú que estigui més extraviat que qui s'oposa tan marcadament?»

53Els mostrarem Els nostres signes fora i dintre de si mateixos fins que vegin clarament que és la Veritat. És que no basta que el teu Senyor sigui testimoni de tot

54Doncs no dubten de la trobada del seu Senyor? Doncs no ho abasta Ell tot