40. Ghafir

1Haa-Miim

2La revelació de l'Escriptura procedeix d'Al·là, el Poderós, el Omniscient

3Que perdona el pecat, accepta el penediment, és sever a castigar i ple de poder. No hi ha més déu que Ell. Ell és la fi de tot

4No discuteixen sobre els signes d'Al·là sinó els infidels. Que les seves anades i vingudes pel país no et torbin

5Abans d'ells, ja el poble de Noé havia desmentit. Després, també els coalicionistes. Els membres de cada comunitat havien planejat apoderar-se del Missatger que se'ls havia manat. I van discutir amb argúcies per a, així, derrocar la Veritat. Llavors, Jo me'ls vaig dur i ;quin no va ser El meu càstig

6Així es va complir la sentència del teu Senyor contra els infidels: que serien els habitants del Foc

7Els quals duen el Tron i els quals estan al seu voltant celebren les lloances del seu Senyor, creuen en Ell i Li demanen que perdoni als creients: «Senyor! Tu ho abastes tot en La teva misericòrdia i en La teva ciència. Perdona, doncs, als que es penedeixen i segueixen El teu camí! Lliura'ls del càstig del Jaheem

8Senyor! Introdueix-los en els jardins del edén que els vas prometre, juntament amb aquells dels seus pares, esposes i descendents que van ser bons! Tu ets el Poderós, el Savi

9Lliura'ls del mal! Aquest dia, aquell a qui hagis lliurat del mal serà objecte de La teva misericòrdia. Aquest és l'èxit grandiós!»

10Als que no hagin cregut se'ls cridarà: «L’aversió que Al·là us té és major que l’aversió que us teniu a vosaltres mateixos, puix que, convidats a creure, no van creure»

11Diran: «Senyor! Ens has fet morir dues vegades i viure altres dues. Confessem, doncs, els nostres pecats. Hi ha manera de sortir?»

12Això us passa perquè, quan s'invocava a Al·là Solament, no crèieu, mentre que, si se Li associaven altres déus, crèieu. La decisió, doncs, pertany a Al·là, l'Altíssim, el Gran

13Ell és Qui us mostra Els seus signes, Qui us fa baixar del cel sosteniment. Però no es deixa amonestar sinó qui torna a Ell penedit

14Invoqueu, doncs, a Al·là, rendint-li culte sincer, a despit dels infidels

15D'Elevada Dignitat i Senyor del Tron, tira l'Esperit que procedeix del seu ordre sobre qui Ell vol dels seus serfs, perquè previngui contra el dia de la Trobada

16Aquest dia sorgiran, sense que gens d'ells pugui ocultar- se a Al·là. Aquest dia, de qui serà el domini? D'Al·là, l'U, l'Invicte

17Aquest dia cadascun serà retribuït segons els seus mèrits. Gens d'injustícies aquest dia! Al·là és ràpid a ajustar comptes

18Preveníeu les contra el dia de La Imminent, quan, angoixats, se'ls faci un nus en la gola. No tindran els impius cap amo fervent ni intercessor que sigui escoltat

19Coneix la perfídia dels ulls i el que oculten els pits

20Al·là decideix segons justícia. En canvi, els altres que ells invoquen en lloc d'invocar-li a Ell no poden decidir gens. Al·là és Qui tot ho escolta, Qui tot ho veu

21Doncs, què! No han anat per la terra i mirat com van acabar els seus antecessors? Eren més poderosos i van deixar més petjades en la terra. Llavors, Al·là els va sorprendre pels seus pecats i no va haver qui pogués protegir-los contra Al·là

22És que quan els Missatgers van venir a ells amb les proves clares, no van creure i Al·là els va sorprendre. És Fort i castiga severament

23Vam enviar Moisés amb Els nostres signes i amb una autoritat manifesta

24a Faraó, a Hamán i a Coré. Ells van dir: «Un mag mentider»

25Quan els va portar la veritat de Nosaltres, van dir: «Mateu als fills dels que creuen com ell i deixeu amb vida a les seves dones!» Però l'ardit dels infidels va ser inútil

26Faraó va dir: «Deixeu-me que mati a Moisés, i que invoqui ell al seu Senyor! Temo que canviï la vostra religió, o que faci aparèixer la corrupció en el país»

27Moisés va dir: «Em refugio en el meu Senyor i Senyor vostre contra tot altiu que no creu en el dia del Compte»

28Un home creient de la família de Faraó, que ocultava la seva fe, va dir: «Aneu a matar a un home pel mer fet de dir 'El meu Senyor és Al·là' sent així que us ha portat les proves clares del vostre Senyor? Si menteix, la seva mentida recaurà sobre ell. Però, si diu veritat, us arribarà quelcom d'allò amb que us amenaça. Al·là no dirigeix al immoderat, al mentider

29Poble! Havent vençut en la terra, vostre és el domini avui. Però, quan ens arribi el rigor d'Al·là, qui ens lliurarà d'ell?» Faraó va dir: «Jo no us faig veure sinó el que jo veig i no us dirigeixo sinó pel camí recte»

30El que creia va dir: «Poble! Temo per vosaltres un dia com el dels coalicionistes

31com va ocórrer al poble de Noé, als Adites, als Tamudís i als que van venir després d'ells. Al·là no vol la injustícia per als seus serfs

32Poble! Temo que visqueu el dia de la Cridada Mútua

33dia que tornareu l'esquena i no tindreu a ningú que us protegeixi d'Al·là. Aquell a qui Al·là extravia no tindrà qui li dirigeixi

34Ja abans havia vingut José a vosaltres amb les proves clares i sempre van dubtar del que us va portar. Fins que, quan va perir van dir: 'Al·là no manarà a cap Missatger després d'ell'. Així extravia Al·là a l’immoderat escèptic»

35Qui discuteixen sobre els signes d'Al·là sense haver rebut autoritat... És d’una aversió grandíssima per a Al·là i per als creients. Així segella Al·là el cor de tot altiu, de tot tirà

36Faraó va dir: «Hamán! Construeix-me una torre! Potser, així, arribi a les vies

37Les vies que conduïxen al cel, i pugi al Déu de Moisés. Sí, creo que aquest menteix». Així es va engalanar a Faraó la maldat del seu acte i va ser apartat del Camí. Però es van malmetre els seus ardits

38El qual creia va dir: «Poble! Seguiu-me! Us dirigiré pel camí recte

39Poble! Aquesta vida d'aquí no és sinó breu gaudi, mentre que l'altra vida és l'Estatge de l'Estabilitat

40Qui obri malament no serà retribuït sinó amb una pena similar. En canvi, els creients, barons o femelles, que obrin bé entraran en el Paradís i seran proveïts en ell sense mesura

41Poble! Com és que jo us crido a la salvació, mentre que vosaltres em crideu al Foc

42Em crideu que sigui infidel a Al·là i que Li associï quelcom del que no tinc coneixement, mentre que jo us crido al Poderós, a l'Indulgent

43En veritat, allò al que em crideu no mereix ser invocat, ni en la vida d'aquí ni en l'altra! Sí, tornarem a Al·là i els immoderats seran els habitants del Foc

44Llavors, us acordareu del que us dic. Quant a mi, em poso en mans d'Al·là. Al·là veu bé als seus serfs»

45Al·là li va preservar dels mals que havien tramat i sobre la gent de Faraó es va abatre el mal càstig

46el Foc, al que es veuran exposats matí i tarda. El dia que arribi l'Hora «Feu que la gent de Faraó rebi el càstig més sever!»

47Quan discuteixin, ja en el Foc, els que van ser febles diran als que van ser altius: «Us hem seguit. Aneu a lliurar-nos de part del Foc?»

48Els altius diran: «Estem tots en ell. Al·là ha decidit entre Els seus serfs»

49Els que estiguin en el Foc diran als guardians de la Jahenam: «Pregueu al vostre Senyor que ens abreugi un dia del càstig!»

50Diran: «Com! No van venir a vosaltres els vostres Missatgers amb les proves clares?» Diran: «Clar que si!» Diran: «Llavors, invoqueu vosaltres!» Però la invocació dels infidels serà inútil

51Sí, als nostres Missatgers i als quals creen els auxiliarem en la vida d'aquí i el dia que deposin els testimonis

52el dia que ja no serveixin de res als impius les seves excuses, sinó que siguin maleïts i tinguin l'Estatge Dolent

53Vam donar La Guia a Moisés i Vam donar en herència l'Escriptura als Fills d'Israel

54com guia i amonestació per als dotats d'intel·lecte

55Tingues paciència! El que Al·là promet és veritat! Demana perdó pel teu pecat i celebra al vespre i a l'alba les lloances del teu Senyor

56Qui discuteixen dels signes d'Al·là sense haver rebut autoritat, no pensen sinó en grandeses, que no aconseguiran, doncs, refugi en Al·là! Ell és Qui tot ho escolta, Qui tot ho veu

57Crear els cels i la terra és més gran encara que crear als homes. Però la majoria dels homes no saben

58No són iguals el cec i el vident. Ni els que han cregut i obrat bé i els quals han obrat malament. Què poc us deixeu amonestar

59Sí, l'Hora arriba, no hi ha dubte d'ella, però la majoria dels homes no creuen

60El vostre Senyor ha dit: «Invoqueu-me i us escoltaré! Certament aquells que desdenyen que se'm rendix culte entraran, humiliats, en la Jahenam»

61Al·là és qui ha disposat per a vosaltres la nit perquè descanseu en ella, i el dia perquè pugueu veure clar. Sí, Al·là dispensa El seu favor als homes, però la majoria dels homes no agraïxen

62aquest és Al·là, el vostre Senyor, creador de tot. No hi ha més déu que El! Com podeu, doncs, ser tan desviats

63De la mateixa manera van ser desviats qui van rebutjar els signes d'Al·là

64Al·là és Qui us ha estabilitzat la terra i fet del cel un edifici, us ha format harmoniosament i us ha proveït de coses bones. aquest és Al·là, el vostre Senyor. Beneït sigui, doncs, Al·là, Senyor de l'univers

65Ell és el Viu. No hi ha més déu que El. Invoqueu-li rendint- li culte sincer! Lloat sigui Al·là, Senyor de l'univers

66Digues: «Quan he rebut del meu Senyor les proves clares, se m'ha prohibit que serveixi a aquells que invoqueu en lloc d'invocar a Al·là. He rebut l'ordre de sotmetre'm al Senyor de l'univers»

67Ell és Qui us ha creat de terra; després, d'una gota; després, d'un coàgul de sang. Després, us fa sortir com criatures per a arribar a, més tard, la maduresa, després la vellesa -encara que alguns de vosaltres moren prematurament- i arribar a un terme fix. Potser, així, raoneu

68Ell és Qui dóna la vida i dóna la mort. I quan decideix alguna cosa, li diu tan sols : «Sé!» i és

69No has vist a qui discuteixen dels signes d'Al·là? Com poden ser tan desviats

70Que han desmentit l'Escriptura i el missatge confiat als nostres Missatgers. Van a veure

71quan, argolla al coll i encadenats, siguin arrossegats

72a l'aigua molt calenta i, després, siguin atiats en el Foc

73Després, se'ls dirà: «On està el que associàveu

74en lloc d'Al·là?» Diran: «Ens han abandonat! Millor dit, abans no invocàvem gens». Així extravia Al·là als infidels

75«Això és per haver-vos alegrat en la terra sense raó i per haver-vos conduït insolentement

76Entreu per les portes de la Jahenam, per a estar en ella eternament! Quina mala és l'estatge dels altius!»

77Tingues, doncs, paciència! El que Al·là promet és veritat! El mateix si et fem veure quelcom d'allò amb que els amenacem, que si et cridem, seran retornats a Nosaltres

78Ja manem a altres Missatgers abans de tu. D'alguns d'ells ja t'hem contat, d'uns altres no. Cap Missatger va poder portar signe algun, sinó amb permís d'Al·là. Quan arribi l'ordre d'Al·là, es decidirà segons justícia i, llavors, els falsarios estaran perduts

79Al·là és Qui ha posat per a vosaltres els ramats, perquè munteu en uns i d'uns altres us alimenteu

80teniu en ells profit-, i perquè, per ells, aconseguiu els vostres propòsits. Ells i les naus us serveixen de mitjans de transport

81Ell us fa veure Els seus signes. Quin, doncs, dels signes d'Al·là negareu

82No han anat per la terra i mirat com van acabar els seus antecessors? Van ser més nombrosos que ells, més poderosos, van deixar més petjades en la terra, però les seves possessions no els van servir de res

83Quan les seves Missatgers van venir a ells amb les proves clares, es van alegrar de la ciència que posseïen, però es van veure voltats per allò que es burlaven

84I, quan van veure El nostre rigor, van dir: «Creiem en Al·là Sol i vam renegar del que Li associàvem!»

85Però, llavors, la seva fe no els va servir de res, després d'haver vist El nostre rigor. Tal és la pràctica d'Al·là, que ja s'havia aplicat als seus serfs. I llavors van sortir perdent els infidels