37. As-Saaffaat

1Pels llocs en fila

2que arruixen violentament

3i reciten una amonestació

4En veritat, el vostre Déu és U

5Senyor dels cels, de la terra i del que entre ells està, Senyor dels Orients

6Hem engalanat el cel més baix amb estrelles

7com protecció contra tot dimoni rebel

8Així, els dimonis no poden escoltar al Consell Suprem, perquè pertot arreu es veuen fustigats

9repel·lits. Tindran un càstig perpetu

10Tret que algun s'assabenti d'alguna cosa per casualitat: a aquest tal li perseguirà una flama de penetrant llum

11Pregunta'ls si crear-los a ells ha resultat més difícil per a Nosaltres que crear als altres. Els hem creat d'argila apegalosa

12Però no! Et sorprens i ells es mofen

13Si se'ls recorda alguna cosa, no s'acorden

14I, si veuen un signe, ho posen en ridícul

15i diuen: «Això no és sinó manifesta màgia

16Quan morim i siguem terra i ossos, se'ns ressuscitarà per ventura

17I també als nostres avantpassats?»

18Digues: «Sí, i vosaltres us humiliareu!»

19Un sol Crit, gens més, i veuran

20Diran: «Ai de nosaltres! Aquest és el dia del Judici!»

21«Aquest és el dia del Veredicte, que vosaltres desmentíeu»

22«Congregueu als impius, als seus consocis i el que ells servien

23en lloc de servir a Al·là, i conduïu-los a la via del Jaheem

24Detingueu-los, que se'ls va a demanar comptes!»

25«Per què no us auxilieu ara mútuament?»

26Però no! Aquest dia voldran fer acte de submissió

27I es tornaran uns a altres per a preguntar-se

28Diran: «Vau vindre a nosaltres per la dreta»

29Diran: «No, no éreu creients

30I no teníem cap poder sobre vosaltres. No! Éreu un poble rebel

31La sentència del nostre Senyor s'ha complert contra nosaltres. Anem, sí, a agradar

32Us esgarriem. Nosaltres mateixos estàvem esgarriats!»

33Aquest dia compartiran el càstig

34Així farem amb els pecadors

35Quan se'ls deia: «No hi ha més déu que Al·là!» es mostraven altius

36i deien: «Anem a deixar als nostres déus per un poeta possés?»

37Però no! Ell ha portat la Veritat i ha confirmat als Missatgers

38Aneu, sí, a agradar el càstig dolorós

39No se us retribuirà, emperò, sinó per les obres que van fer

40En canvi, els serfs escollits d'Al·là

41tindran un sustento conegut

42fruita. I seran honrats

43en els Jardins de la Delícia

44en jaços, uns enfront d'uns altres

45fent-se circular entre ells una copa d'aigua viva

46clara, delícia pels bevedors

47que no atordirà ni s'esgotarà

48I amb ells,tindran a les de pudorosa mirada, de grans ulls

49com ous bé guardats

50I es tornaran uns a altres per a preguntar-se

51Uneixo d'ells dirà: «Jo tenia un company

52que deia: 'Per ventura ets dels quals confirmen

53Quan morim i siguem terra i ossos, se'ns jutjarà per ventura?'»

54Dirà: «Veieu una mica des d'aquí dalt?»

55Mirarà baix i li veurà enmig de la Jahenam

56I dirà: «Per Al·là, que gairebé em perds

57Si no arriba a ésser per la gràcia del meu Senyor, hauria figurat jo entre els rèprobes

58Doncs que! No hem mort

59només una vegada primera sense haver sofert càstig

60Sí, aquest és l'èxit grandiós!»

61Val la pena treballar per aconseguir quelcom semblant

62És això millor com allotjament o l'arbre de Zaqqum

63Hem fet d'aquest temptació per als impius

64És un arbre que creix en el fons de la Jahenam

65de fruits semblats a caps de dimonis

66D'ell menjaran i ompliran el ventre

67Després, haurien de, a més, una barreja d'aigua molt calenta

68i tornaran, després, al Jaheem

69Van trobar als seus pares extraviats

70i van córrer després de les seves petjades

71Ja es van extraviar la majoria dels antics

72encara que els havíem enviat qui advertissin

73I mira com van acabar aquells que havien estat advertits

74No, en canvi, els serfs escollits d'Al·là

75Noé Ens havia invocat. Quins bons Vam ser escoltant-li

76Els salvem, a ell i a la seva família, del greu compromís

77Vam fer que les seves descendents sobrevisquessin

78i perpetuem el seu record en la posteritat

79Pau sobri Noé, entre totes les creatures

80Així retribuïm a qui fan el bé

81És un dels nostres serfs creients

82Després, neguem als altres

83Abraham era, sí, dels seus

84Quan va venir al seu Senyor amb cor sa

85Quan va dir al seu pare i al seu poble: «Què serviu

86Voleu, mentiderament, déus en lloc d'Al·là

87Què opineu, doncs, del Senyor de l'univers?»

88Va dirigir una mirada als astres

89i va dir: «Vaig a trobar-me indisposat»

90i van donar mitja volta, apartant-se d'ell

91Llavors, es va tornar cap als seus déus i va dir: «No mengeu

92Per què no parleu?»

93I es va precipitar contra ells copejant-los amb la destra

94Van córrer cap a ell

95Va dir: «Serviu el que vosaltres mateixos heu esculpit

96mentre que Al·là us ha creat, a vosaltres i el que feu?»

97Van dir: «Feu-li un forn i llanceu-li al foc flamejant!»

98Van Voler emprar manyes contra ell, però Vam fer que fossin ells els humiliats

99Va dir: «Vaig al meu Senyor! Ell em dirigirà

100Senyor! Regala'm un fill just!»

101Llavors, li Vam donar la bona nova d'un noi benigne

102I, quan va tenir bastant edat com per a anar amb el seu pare, va dir: «Fillet! He somiat que t'immolava. Mira, doncs, què et sembla!» Va dir: «Pare! Fes el que se't ordena! Trobaràs, si Al·là vol, que sóc dels pacients»

103Quan ja s'havien sotmès els dos i li havia posat contra el sòl

104I li cridem: «Abraham

105Has cregut el somni. Així retribuïm a qui fan el bé»

106Si, aquesta era la prova manifesta

107Li rescatem mitjançant un esplèndid sacrifici

108i perpetuem el seu record en la posteritat

109Pau sobre Abraham

110Així retribuïm a qui fan el bé

111És un dels nostres serfs creients

112I li anunciem el naixement de Isaac, profeta, dels justs

113Els Vam beneir, a ell i a Isaac. I entre els seus descendents uns van fer el bé, però uns altres van ser clarament injusts amb si mateixos

114Ja agraciem a Moisés i a Aarón

115Els salvem, a ells i al seu poble, d'un greu desastre

116Els auxiliem i van ser ells els quals van guanyar

117Els Vam donar l'Escriptura clara

118Els dirigim per la via recta

119i perpetuem el seu record en la posteritat

120Pau sobre Moisés i Aarón

121Així retribuïm a qui fan el bé

122Van ser dos dels nostres serfs creients

123Elías va anar, certament, un dels Missatgers

124Quan va dir al seu poble: «És que no aneu a témer a Al·là

125Invocareu a Baal, deixant al Millor dels creadors

126a Al·là, Senyor vostre i Senyor dels vostres avantpassats?»

127Li van desmentir i se'ls farà, certament, comparèixer

128no, en canvi, als serfs escollits d'Al·là

129I perpetuem el seu record en la posteritat

130Pau sobre Elías

131Així retribuïm a qui fan el bé

132Va ser un dels nostres serfs creients

133Lot va ser, certament, un dels Missatgers

134Quan els salvem, a ell i a la seva família, a tots

135excepte a una vella entre els quals es va ressagar-se

136Després, Vam aniquilar als altres

137Passeu, sí, sobre ells, matí

138i tarda. És que no compreneu

139Jonás va ser, certament, un dels Missatgers

140Quan es va escapar a la nau abarrotat

141Va tirar sorts i va perdre

142El peix l'hi va empassar, havia incorregut en censura

143Si no hagués estat dels que glorifiquen

144hauria romàs en el seu ventre fins al dia de la Resurrecció

145Li llancem, indisposat, a una costa nua

146i Vam fer créixer sobre ell una carabassera

147I li enviem a cent mil o més

148Van creure i els permetem gaudir per algun temps

149Pregunta'ls, doncs, si el teu Senyor té filles com ells tenen fills

150si hem creat als àngels de sexe femení en la seva presència

151Menteixen tant que arriben a dir

152«Al·là ha engendrat». Menteixen, certament

153Anava Ell a preferir tenir filles a tenir fills

154Què us passa? Quina manera de jutjar és aquesta

155És que no us deixareu amonestar

156O és que teniu una autoritat clara

157Porteu, doncs, la vostra Escriptura, si és veritat el que dieu

158Han establert un parentiu entre Ell i els genis. Però saben els genis que se'ls farà comparèixer

159glòria a Al·là, que està per sobre del que Li atribuïxen

160no, en canvi, als serfs escollits d'Al·là

161Vosaltres i el que serviu

162no podreu seduir contra Ell

163sinó a qui vagi a cremar en el Jaheem

164«No hi ha ningú entre nosaltres que no tingui un lloc assenyalat

165Sí, som nosaltres els que estan formats

166Sí, som nosaltres els que glorifiquen»

167Sí, solien dir

168«Si tinguéssim una amonestació que vingués dels antics

169seríem serfs escollits d'Al·là»

170Però no creuen en ella. Van a veure

171Ha precedit ja La nostra paraula als nostres serfs, Els Missatgers

172són ells els que seran, certament, auxiliats

173i és El nostre exèrcit el qual, certament, vencerà

174Aparta't d'ells, per algun temps

175i observa'ls! Veuran

176Volen, llavors, avançar El nostre castic

177Quan descàrrega sobre ells, mal despertar tindran els que ja havien sigut advertits

178Aparta't d'ells, per algun temps

179i observa! Veuran

180Glòria al teu Senyor, Senyor del Poder, que està per sobre del que Li atribuïxen

181I pau sobre els Missatgers

182I lloat sigui Al·là, Senyor de l'univers