28. Al-Qasas

1Ttaa Siin Miim

2aquestes són els versicles de l'Escriptura clara

3Et recitem la història de Moisés i de Faraó, conforme a la veritat, per a gent que creu

4Faraó es va conduir altivament en el país i va dividir als seus habitants en clans. Afeblia a un grup d'ells, degollant als seus fills i deixant amb vida a les seves dones. Era dels corruptors

5Vam Voler agraciar als que havien estat humiliats en el país i fer d'ells caps, fer d'ells hereus

6donar-los poder en el país i servir-nos d'ells per a fer que Faraó, Hamán i els seus exèrcits experimentessin el que ja recelaven

7Inspirem a la mare de Moisés: «Dóna-li de mamar i, en cas de perill, posa'l en el riu! No temes per ell, no estiguis trist! T'ho retornarem i farem d'ell un Missatger»

8Ho va recollir la família de Faraó, per a acabar sent per a ells enemic i causa de tristesa. Faraó, Hamán i els seus exèrcits eren pecadors

9La dona de Faraó va dir: «La meva alegria i la teva. No li mateu! Potser ens sigui útil o li adoptem com fill». No pressentien

10La mare de Moisés va quedar desolat i va estar a punt de revelar l'ocorregut, si no arriba a ser perquè vam enfortir el seu cor perquè tingués fe

11Va dir a la seva germana: «Segueix-li!» I li observava des de lluny, d'amagatotis

12Abans, li havíem vedat els pits. Va dir ella: «Voleu que us indiqui una família que us ho cuidi i eduqui?»

13Així, ho vam retornar a la seva mare, perquè s'alegrara i no estiguera trista, i sabera que el que Al·là promet és veritat. Però la majoria no saben

14Quan va arribar la maduresa i va completar el seu creixement, li vam donar judici i ciència: així retribuïm a qui fan el bé

15Sense que s'assabentessin els seus habitants, va entrar en la ciutat i va trobar a dos homes que barallaven, un del seu propi clan i altre del clan advers. El del seu clan li va demanar auxili contra el de l'altre. Moisés va donar a aquest una punyada i li va matar. Va dir: «Això és obra del Dimoni, que és un enemic, extraviador declarat»

16Va dir: «Senyor! He estat injust amb mi mateix. Perdona'm!» I li va perdonar. Ell és l'Indulgent, El Misericordiós

17Va dir: «Senyor! Per les gràcies que m'has dispensat, no protegiré als pecadors»

18Al matí següent es trobava en la ciutat, temerós, cauto, i heus aquí que el que la vespra havia sol·licitat el seu auxili li va cridar a crits. Moisés li va dir: «Estàs evidentment esgarriat!»

19Havent volgut, no obstant això, posar les mans en l'enemic d'ambdós, aquest li va dir: «Moisés! És que vols matar- me a mi com vas matar ahir a aquell? Tu no vols sinó tiranitzar el país, no reformar-ho»

20Llavors, dels ravals, va venir corrent un home. Va dir: «Moisés!» els dignataris estan deliberant sobre tu per a matar-te. Sal! T'aconsello bé»

21I va sortir d'ella, temerós, cauto. «Senyor!», va dir: «Salva'm del poble impiu!»

22I, dirigint-se cap a Madián, va dir: «Potser el meu Senyor em condueixi pel camí recte»

23Quan va arribar a l'aigualida de Madián, va trobar allí a un grup de gent que abreurava els seus ramats. Va trobar, a més, a dues dones que mantenien allunyat el d'elles. Va dir: «Què us passa?» Van dir elles: «No podem abeurar el ramat mentre aquests pastors no es duguin els seus. I el nostre pare és molt ancià»

24I va abeurar el seu ramat. Després, es va retirar a l'ombra. I va dir: «Senyor! Em fa molta falta qualsevol bé que vulguis fer- me»

25Una de les dos vi a ell amb pas tímid i va dir: «El meu pare et crida per a retribuir-te per haver-nos abeurat el ramat». Quan va arribar davant ell i li va contar el que li havia ocorregut, va dir: «No temes! Estàs a salvo del poble impiu»

26Una d'elles va dir: «Pare! Dóna-li una ocupació! No podràs emprar a ningú millor que aquest home, fort, de confiança»

27Va dir: «Volgués casar-te amb una d'aquestes dues filles meves, però a condició que treballis per a mi durant vuit anys. Si completes deu, és ja cosa teva. No vull coaccionar-te. Trobaràs, si Al·là vol, que sóc dels justs»

28Va dir: «Tracte fet! I qualsevol que sigui el termini que jo decideixi, no seré objecte d'hostilitat. Al·là respon de les nostres paraules»

29I, quan Moisés va complir el temps convingut i es va anar amb la seva família, va distingir un foc al costat de La Muntanya i va dir a la seva família: «Quedeu-vos aquí! Distingeixo un foc. Potser pugui informar-vos de quin es tracta o us porti un tió. Potser, aixi pugueu escalfar-vos»

30Arribat a ell, li van cridar des del vessant dret de la vall, des del lloc beneït, des de l'arbre: «Moisés! Sóc Al·là, Senyor de l'univers

31Llença la teva vara!» I quan va veure que es movia com si anés un dimoni, va donar mitja volta per a escapar, sense tornar- se. «Moisés! Avança i no temes! Que ets dels protegits

32Introduïx la mà per la escotadura de la teva túnica i sortirà blanca, sana. Enfront de la por, mantín-te serè! Heus aquí dues proves del teu Senyor, destinades a Faraó i als seus dignataris, que són gent perversa»

33Va dir: «Senyor! He matat a un dels seus i temo que em matin

34El meu germà Aarón és més eloqüent que jo. Envia-li amb mi com ajudant, perquè confirmi el que jo digui. Temo que em desmenteixin»

35Va dir: «Enfortirem el teu braç amb el teu germà i us donarem autoritat. Així no s'arribaran a vosaltres. Gràcies als nostres signes, vosaltres dos i qui us segueixin guanyareu»

36Quan Moisés els va portar Els nostres signes com proves clares, van dir: «Això no és sinó màgia inventada! No hem escoltat que ocorregués tal cosa en temps dels nostres avantpassats»

37Moisés va dir: «El meu Senyor sap bé qui ha portat la Guia d'Ell i qui tindrà com a recompensa El Domicili Ùltim. Els impius no prosperaran»

38Faraó va dir: «Dignataris! Jo no sé que tingueu a cap altre déu que a mi. Hamán! Cou-me uns maons i fes-me una torre! Potser, així, pugui arribar-me al déu de Moisés. Sí, creo que menteix»

39I es van conduir, ell i les seves tropes, en el país altivament sense raó. Creien que no serien retornats a Nosaltres

40Llavors, els vam sorprendre, a ell i a les seves tropes, i els precipitem en el mar. I mira com van acabar els impius

41Vam fer d'ells caps que criden al Foc. I el dia de la Resurrecció no seran auxiliats

42Hem fet que siguin perseguits per una maledicció en la vida d'aquí. I el dia de la Resurrecció seran vilipendiats

43Després d'haver fet perir a les generacions precedents, vam donar a Moisés l'Escriptura com argument evident per als homes, com guia i misericòrdia. Potser, així, es deixessin amonestar

44Quan vam decidir l'ordre respecte a Moisés, tu no estaves en el vessant occidental de La Muntanya, ni estaves entre els testimonis

45Però suscitem generacions que van viure una vida llarga. Tu no residies entre els madianits per a recitar-los Els Nostres versicles. Però vam enviar Missatgers

46Ni estaves en el vessant de La Muntanya Toor quan vam cridar. Empero, per una misericòrdia vinguda del teu Senyor, perquè adverteixis a un poble al que no ha vingut monitor algun abans de tu. Potser, així, es deixin amonestar

47Si com càstig a les seves obres, els afligís una desgràcia, dirien: «Senyor! Per què no ens has manat un Missatger? Hauríem seguit Els teus signes i cregut»

48Però, ara que la Veritat ha vingut a ells de part Nostra, diuen: «Per què no se li ha donat el mateix que es va donar a Moisés?» Però no es van mostrar també incréduls davant el que s'havia donat abans a Moisés? Diuen: «Són dos casos de màgia que es protegeixen mútuament». I diuen: «No creiem en cap»

49Digues: «Llavors, si és veritat el que dieu porteu una Escriptura d'Al·là que dirigeixi als homes millor que aquestes dues i la seguiré!»

50I, si no t'escolten, sap que no fan sinó seguir les seves passions. I hi ha algú més extraviat que qui segueix les seves passions, sense cap guia vinguda d'Al·là? Al·là no dirigeix al poble impiu

51Els hem fet arribar la Paraula. Potser, així es deixin amonestar

52Aquells a qui hem donat l'Escriptura abans d'ell, creuen en ella

53I, quan se'ls recita aquesta, diuen: «Creiem en ella! És la Veritat que ve del nostre Senyor. Abans d'ella ens havíem sotmès»

54Rebran doble remuneració per haver tingut paciència. Repel·leixen el mal amb el bé i donen almoina del que els hem proveït

55Quan escolten xarrameca, es desvien i diuen: «Nosaltres respondrem dels nostres actes i vosaltres dels vostres. Pau sobre vosaltres! No desitgem tractar amb els ignorants!»

56Tu no pots dirigir a qui ames. Al·là és, més aviat, Qui dirigeix a qui ell vol. Ell sap millor que ningú qui són els quals segueixen la Bona Senda

57Diuen: «Si seguim La Bona Senda amb tu, se'ns despullarà de la nostra terra». Però és que no els hem donat poder sobre un territori sagrat i segur, al que es porten fruits de totes classes com sosteniment de part Nostra? Però la majoria no saben

58Quantes ciutats hem fet perir, que s´ufanejaven dels seus mitjans de subsistència! Aquí teniu els seus habitatges, gairebé del tot deshabitades després d'ells. Hem estat Nosaltres els Hereus

59El teu Senyor mai ha destruït ciutats sense haver abans manat a la seva metròpoli a un Missatger que els recités Els Nostres Versicles. Mai hem destruït ciutats, tret que els seus habitants fossin impius

60El que heu rebut no és més que breu gaudi de la vida d'aquí i ornament seu. En canvi, el que Al·là té és millor i més durador. És que no raoneu

61Un a qui hem promès quelcom bell, que veurà complir-se, és comparable a aquell altre a qui hem permès el breu gaudi de la vida d'aquí i a qui després, el dia de la Resurrecció, es farà comparèixer

62El dia que els cridi, dirà: «On estan aquells que preteníeu que eren Els meus associats?»

63Aquells contra qui es pronunciï la sentència diran: «Senyor! aquests són els que nosaltres esgarriem. Els esgarriem com nosaltres també estàvem esgarriats. Som innocents davant teu. No és a nosaltres a qui servien»

64Es dirà: «Invoqueu als vostres associats!» Els invocaran, però no els escoltaran i veuran el càstig. Si haguessin seguit la bona senda

65El dia que els cridi, dirà: «Què responguéreu als Missatgers?»

66Aquest dia, com es confondran, ni es preguntaran uns a uns altres

67Quant a qui es penedeixi, crea i obri bé, és possible que es conti entre els quals prosperin

68El teu Senyor crea i tria el que vol. El triar no els incumbeix. Glòria a Al·là! Està per sobre del que Li associen

69El teu Senyor coneix el que oculten els seus pits i el que manifesten

70És Al·là. No hi ha més déu que Ell! Lloat sigui en aquesta vida i en l'altra! Seva és la decisió ! I a Ell sereu retornats

71Digues: «Què us sembla si Al·là us imposés una nit perpètua fins al dia de la Resurrecció? Quina altre déu que Al·là podria portar-vos la claredat? És que no escolteu?»

72Digues: «Què us sembla si Al·là us imposés un dia perpetu fins al dia de la Resurrecció? Quina altre déu que Al·là podria portar-vos la nit per a reposar-vos? És que no veieu?»

73Com mostra de La seva misericòrdia, ha establert la nit per a vosaltres perquè descanseu i el dia perquè busqueu El seu favor. I potser així, sigueu agraïts

74El dia que els cridi, dirà: «On estan aquells que preteníeu que eren Els meus associats?»

75Farem comparèixer un testimoni de cada comunitat i direm: «Aporteu la vostra prova!» I sabran que la Veritat és d'Al·là. I s'esfumaran les seves invencions

76Coré formava part del poble de Moisés i es va insolentar amb ells. Li havíem donat tants tresors que un grup d'homes forçuts tot just podia carregar amb les claus. Quan el seu poble li va dir: «No t´alegres, que Al·là no estima als que s´alegren

77Busca en el que Al·là t'ha donat El Domicili Últim, però no oblidis la part que de la vida d'aquí et toca! Sé bo, com Al·là ho és amb tu! No busquis corrompre en la terra, que Al·là no estima als corruptors!»

78Va dir: «El que se m'ha donat ho dec només a una ciència que tinc». Però és que no sabia que Al·là havia fet perir abans d'ell a altres generacions més poderoses i opulentes que ell? Però als pecadors no se'ls interrogarà sobre els seus pecats

79Va aparèixer davant el seu poble, envoltat de pompa. Els que desitjaven la vida d'aquí van dir: «Tant de bo se'ns hagués donat altre tant del que s'ha donat a Coré! Té una sort extraordinària»

80Però els que havien rebut la Ciència, van dir: «Ai de vosaltres! La recompensa d'Al·là és millor per al que creu i obra bé. I no ho aconseguiran sinó els que tinguin paciència»

81Vam fer que la terra s'empassés a ell i el seu habitatge. No va haver cap grup que, fora d'Al·là, li auxiliés, ni va poder defensar-se a si mateix

82Al matí següent, els que la vespra havien envejat la seva posició van dir: «Ai ai! Al·là dispensa el sosteniment a qui Ell vol dels seus Serfs: a uns amb llarguesa, a uns altres amb mesura. Si Al·là no ens hagués agraciat, hauria fet que ens empassés. Ai ai! Els infidels no prosperaran!»

83Assignem aquest Domicili Ùltim a qui no volen conduir-se amb altivesa en la terra ni corrompre. La fi és per als que temen a Al·là

84Qui haja obrat bé tindrà com recompensa alguna cosa encara millor. I qui venja havent obrat malament,i tots qui hagin obrat malament, no seran retribuïts sinó conforme a les seves obres

85Sí, Qui t'ha imposat l'Alcorà, et retornarà a citar. Digues: «El meu Senyor sap bé qui ha portat La Guia i qui està evidentment extraviat»

86Tu no podies esperar que se't transmetera a tu l'Escriptura. No ha estat així més que per misericòrdia vinguda del teu Senyor. No protegeixis als infidels

87Que no et desviïn dels versicles d'Al·là, després d'haver-te estat revelades! Crida al teu Senyor i no siguis dels associadors

88No invoquis a altre déu juntament amb Al·là! No hi ha més déu que Ell! Tot pereix, excepte Ell! Seva és la decisió! I a Ell sereu retornats