27. An-Naml

1Taa Siin. Aquests són els versicles de l'Alcorà i d'una Escriptura clara

2Una Guia i bona nova per als creients

3que fan la azalá, donen el azaque i estan convençuts de l'altra vida

4Hem engalanat les accions dels que no creuen en l'altra vida, així erren perplexos

5Aquests tals són els que sofriran el càstig pitjor i els que perdran més en l'altra vida

6En veritat tu reps l'Alcorà d'Un que és Savi, Omniscient

7Quan Moisés va dir a la seva família: «Distingeixo un foc. Vaig a informar-vos de quin es tracta o us portaré un tió ardent. Potser, així, pugueu escalfar-vos»

8A l'arribar a ell, li van cridar: «Beneït sigui Qui està en el foc i qui està entorn d'ell! Glòria a Al·là, Senyor de l'univers

9Moisés! Jo sóc Al·là, El Poderós, El Savi!»

10I: «Llença la teva vara!» I quan va veure que es movia com si anés una serp, va donar mitja volta per a escapar, sense tornar-se. «Moisés! No tinguis por! Davant meu , els Missatgers no temen

11Sí, en canvi, qui hagi obrat impíament; però, si substituïx la seva dolenta acció per una bona... Jo sóc indulgent, misericordiós

12Introduïx la mà per la escotadura de la teva túnica i sortirà blanca, sana. Això formarà part dels nou signes destinats a Faraó i el seu poble. Són gent perversa»

13Quan Els nostres signes van venir a ells tot clars, van dir: «Això és manifesta màgia!»

14I els van negar injusta i altivament, a pesar d'estar convençuts d'ells. I mira com van acabar els corruptors

15Vam donar ciència a David i a Salomón. I van dir: «Lloat sigui Al·là, que ens ha preferit a molts dels seus serfs creients!»

16Salomón va heretar a David i va dir: «Homes! Se'ns ha ensenyat el llenguatge dels ocells i se'ns ha donat de tot. És un favor manifest!»

17Les tropes de Salomón, compostes de genis, d'homes i pardals, van ser agrupades davant ell i formades

18Fins que, arribats a la Vall de les Formigues, una formiga va dir: «Formigues! Entreu en els vostres habitatges, no sigui que Salomón i les seves tropes us esclafen sense adonar-se!»

19Va somriure a l'escoltar el que ella deia i va dir: «Senyor! Permet-me que T'agraeixi la gràcia que ens has dispensat, a mi i als meus pares! Feix que faci obres bones que Et plaguin! Feix que entri a formar part, per La teva misericòrdia, dels teus serfs justs!»

20Va passar revista als pardals i va dir: «Com és que no veig a la palput? O és que està absent

21He de castigar-la severament o degollar-la, tret que em presenti, sens falta , una excusa satisfactòria»

22No va trigar a regressar i va dir: «Sé quelcom que tu no saps, i et porto Dels Saba una notícia segura

23He trobat que regna sobre ells una dona, a qui s'ha donat de tot i que posseïx un tron august

24He trobat que ella i el seu poble es postran davant el sol, no davant Al·là. El Dimoni els ha engalanat les seves obres i, havent-los apartat del camí, no segueixen la bona senda

25de manera que no es prosternan davant Al·là, Que posa de manifest el que està amagat en els cels i en la terra, i sap el que oculteu i el que manifesteu

26Al·là, fora d´Ell no hi ha altre déu, és el Senyor del Tron August»

27Va dir ell: «Anem a veure si dius veritat o menteixes

28Porta aquest escrit meu i tira-l'hi. Després, mantín-te a part i mira què responen»

29Va dir ella: «Dignataris! M'han tirat un escrit respectable

30És de Salomón i diu: En el nom d'Al·là El Compassiu El Misericordiós

31No us mostreu altius amb mi i veniu a mi submissos!'»

32Va dir ella: «Dignataris! Aconselleu-me en el meu assumpte! No vaig a decidir gens sense que sigueu vosaltres testimonis»

33Van dir: «Posseïm força i posseïm gran valor, però a tu et toca ordenar. Mira, doncs, què ordenes!»

34Va dir ella: «Els reis, quan entren en una ciutat, l'arruïnen i reduïxen a la misèria als seus habitants més poderosos. Així és com fan

35Jo, en canvi, vaig a enviar-los un regal i veure amb què regressen els Missatgers»

36Quan va arribar a Salomón, va dir: «Voleu satisfer-me d'hisenda? El que Al·là m'ha donat val més que el que Ell us ha donat. No, sinó que sou vosaltres qui estan contents amb els vostres regals

37Regressa als teus! Hem de marxar contra ells amb tropes a les quals no podran contenir i hem d'expulsar-los de la seva ciutat, abatuts i humiliats»

38Va dir ell: «Dignataris! Qui de vosaltres em portarà el seu tron abans que vinguen a mi submissos?»

39Un dels genis, un Ifrit, va dir: «Jo t'ho portaré abans que hagis tingut temps d'aixecar-te del teu seient. Sóc capaç de fer- ho, digne de confiança»

40El que tenia ciència de l'Escriptura va dir: «Jo t'ho portaré en un obrir i tancar d'ulls». Quan ho va veure segur de si mateix, va dir: «aquest és un favor del meu Senyor per a provar-me si sóc o no agraït. Qui és agraït, ho és en realitat, en profit propi. I qui és desagraït... El meu Senyor Es basta a Si mateix, és Generós»

41Va dir: «Desfigureu-li el seu tron i veurem si segueix la bona senda o no!»

42Quan ella va arribar, es va dir: «És així el seu tron?» Va dir ella: «Sembla que si». «Hem rebut la ciència abans que ella. Ens havíem sotmès

43Però el que ella servia, en lloc de servir a Al·là, l'ha apartat. Pertanyia a un poble infidel»

44Se li va dir: «Entra en el palau!» Quan ella ho va veure, va creure que era un estany d'aigua i es va descobrir les cames. Va dir ell: «És un palau pavimentat de cristall». Va dir ella: «Senyor! He estat injusta amb mi mateixa, però, com Salomón, em sotmet a Al·là, Senyor de l'univers»

45I als Tamudís els enviem el seu germà Salih: «Serviu a Al·là!» I heus aquí que es van escindir en dos grups, que es van querellar

46Va dir: «Poble! Per què precipiteu el mal abans que el bé? Per què no demaneu perdó a Al·là? Potser, així, se us tingui pietat»

47Van dir: «Us tenim, a tu i als que et segueixen, per aus de mal averany». Va dir: «El vostre auguri està en mans d'Al·là. Sí, sou gent subjecta a prova»

48En la ciutat havia un grup de nou homes, que corrompien en la terra i no la reformaven

49Van dir: «Juramentém-nos davant Al·là que hem d'atacar- los de nit, a ell i a la seva família! Després, direm al seu parent pròxim que no presenciem l'assassinat de la seva família i que diem la veritat»

50Van ordir una intriga sense sospitar que Nosaltres ordíem altra

51I mira com va acabar la seva intriga! Els aniquilem a ells i al seu poble, a tots

52Aquí estan les seves cases en ruïnes, en càstig del seu impietat. Certament, hi ha en això un signe per a gent que sap

53Salvem, en canvi, als que creien i temien a Al·là

54I a Lot, quan va dir al seu poble: «Cometeu deshonestedat a gratcient

55Us dirigiu als homes, per concupiscència, en lloc de dirigir-vos a les dones? Sí, sou gent ignorant»

56L'única cosa que va respondre el seu poble va ser: «Expulseu de la ciutat a la família de Lot! Són gent que les hi donen de purs»

57Els preservem del càstig, a ell i a la seva família, excepte a la seva dona. Determinem que fora dels que es ressaguessin

58I vam fer ploure sobre ells una pluja. Pluja fatal per als que havien estat advertits

59Digues: «Lloat sigui Al·là! Pau sobre Els seus serfs, que Ell ha triat! Qui és millor: Al·là o el que Li associen?»

60Qui, si no, ha creat els cels i la terra i fet baixar per a vosaltres aigua del cel, mitjançant la qual fem créixer aprimorats jardins allí on vosaltres no podríeu fer créixer arbres? Hi ha un déu juntament amb Al·là? Però és gent desviat

61Qui, si no, ha estabilitzat la terra, col·locat per ella rius, fixat muntanyes i posat una barrera entre les dues grans masses d'aigua? Hi ha un déu juntament amb Al·là? Però la majoria no saben

62Qui, si no, escolta la invocació del necessitat, lleva el mal i fa de vosaltres successors en la terra? Hi ha un déu juntament amb Al·là? Què poc us deixeu amonestar

63Qui, si no, us guia entre les tenebres de la terra i del mar, qui envia els vents com nuncis que precedeixen a La seva misericòrdia? Hi ha un déu juntament amb Al·là? Al·là està per sobre del que Li associen

64Qui, si no, inicia la creació i després la repeteix? Qui us proveïx dels béns del cel i de la terra? Hi ha un déu juntament amb Al·là? Digues: «Aporteu la vostra prova, si és veritat el que dieu!»

65Digues: «Ningú en els cels ni en la terra coneix l'ocult, fora d'Al·là. I no pressenteixen quan van a ser ressuscitats

66Al contrari, la seva ciència no arriba a l'altra vida. Dubten d'ella, més encara, estan cecs quant a ella es refereix»

67Els infidels diuen: «Quan nosaltres i els nostres pares siguem terra, se'ns traurà

68Això és el que abans se'ns va prometre, a nosaltres i als nostres pares! No són més que faules dels antics!»

69Digues: «Aneu per la terra i mireu com van acabar els pecadors!»

70No estiguis trist per ells ni t'angoixis per les seves intrigues

71Diuen: «Quan es complirà aquesta amenaça, si és veritat el que dieu?»

72Digues: «Potser quelcom d'allò la vinguda del_qual voleu apressar estigui ja trepitjant-vos els talons»

73Sí, el teu Senyor dispensa El seu favor als homes, però la majoria no agraïxen

74En veritat, el teu Senyor coneix el que oculten els seus pits i el que manifesten

75No hi ha gens amagat en el cel ni en la terra que no estigui en una Escriptura clara

76Aquest Alcorà conta als Fills d'Israel la major part d'allò que discrepen

77És, sí, guia i misericòrdia per als creients

78El teu Senyor decidirà entre ells amb El seu Veredicte. És El Poderós, El Omniscient

79Confia en Al·là! Posseïxes la veritat manifesta

80Tu no pots fer que els morts escoltin, ni que els sords escoltin la crida si tornen l'esquena

81Ni pots dirigir als cecs, traient-los de la seva pèrdua. Tu no pots fer que escoltin sinó qui creuen en Els nostres signes i estan sotmesos a Nosaltres

82Quan es pronunciï contra ells la sentència, els traurem de la terra una bèstia que proclamarà davant ells que els homes no estaven convençuts dels nostres signes

83El dia que, de cada comunitat, congreguem a una munió dels que desmentien Els nostres signes, seran dividits en grups

84Fins que, quan venguen, digui: «Heu desmentit Els meus signes sense haver-los abastat en la vostra ciència? Què heu fet si no?»

85Es pronunciarà contra ells la sentència per haver obrat impíament i no tindran què dir

86No veuen que hem establert la nit perquè descansin i el dia perquè puguin veure clar? Certament, hi ha en això signes per a gent que creu

87El dia que es toqui la trompeta, s´aterriaran qui estiguin en els cels i en la terra, excepte aquells que Al·là vulgui. Tots vindran a Ell humils

88Veuràs passar les muntanyes, que tu creies immòbils, com passen els núvols: obra d'Al·là, Que tot ho fa perfecte. Ell està bé informat del que feu

89Qui presentin una obra bona obtindran una recompensa millor encara i es veuran, aquest dia, lliures de terror

90mentre que qui presentin una obra dolenta seran precipitats de cap en el Foc: «Se us retribuïx per alguna cosa que no hàgiu comès?»

91«He rebut només l'ordre de servir al Senyor d'aquesta ciutat, que Ell ha declarat sagrada. Tot Li pertany! He rebut l'ordre d'ésser dels sotmesos a Ell

92i de recitar l'Alcorà. Qui segueix la via recta la segueix, en realitat, en profit propi. Però qui s'extravia... Digues: «Jo no sóc sinó un que adverteix»

93Digues també: «Lloat sigui Al·là! ell us mostrarà Els seus signes i vosaltres els reconeixereu. El teu Senyor està atent al que feu»