26. Ash-Shu'araa

1Taa Siin Miim

2Aquestes són els versicles de l'Escriptura sàvia

3Tu, potser, et consumes de pena perquè no creuen

4Si volguéssim, faríem baixar del cel sobre ells un signe i doblegarien davant d´ell bescoll

5No els arriba una nova amonestació del Compassiu que no s'apartin d'ella

6Han desmentit, però rebran notícies d'allò que es burlaven

7No han vist quanta espècie generosa de tota classe hem fet créixer en la terra

8Certament, hi ha en això un signe, però la majoria no creuen

9En veritat, el teu Senyor és El Poderós, El Misericordiós

10I quan el teu Senyor va cridar a Moisés: «Veu al poble impiu

11al poble de Faraó. No van a témer-me ?»

12Va dir: «Senyor! Temo que em desmenteixin

13M'angoixo, se'm trava la llengua. Envia per Aarón

14M'acusen d'un crim i temo que em matin»

15Va dir: «No! Aneu els dos amb Els nostres signes! Estem amb vosaltres, vam escoltar

16Aneu a Faraó i digueu: 'Ens ha enviat el Senyor de l'univers

17Deixa marxar amb nosaltres als Fills d'Israel!'»

18Va dir: «No t'hem educat, com a nen, entre nosaltres? No has viscut durant anys de la teva vida entre nosaltres

19Desagraït, vas fer el que vas fer»

20Va dir: «Ho vaig fer quan estava extraviat

21Vaig tenir por de vosaltres i em vaig escapar. El meu Senyor m'ha regalat judici i ha fet de mi un dels Missatgers

22És aquesta una gràcia que em tires en cara, tu que has esclavitzat als Fills d'Israel?»

23Faraó va dir: «I què és 'el Senyor de l'univers'?»

24Va dir: «És el Senyor dels cels, de la terra i del que entre ells està. Si estiguéssiu convençuts...»

25Va dir als circumstants: «Heu escoltat?»

26Va dir. «És el vostre Senyor i Senyor dels vostres avantpassats...»

27Va dir: «El Missatger que se us ha manat és; certament, un possès!»

28Va dir: «...el Senyor de l'Orient i de l'Occident i del que entre ells està. Si raonéssiu...»

29Va dir: «Si preses per déu a altre diferent de mi, he d'enviar-te a la presó!»

30Va dir: «I si et portés quelcom clar?»

31Va dir: «Porta'l? si és veritat el que dius!»

32Moisés va llençar la seva vara i heus aquí que aquesta es va convertir en una autèntica serp

33Va treure la seva mà i heus aquí que va aparèixer blanca als ulls dels presents

34Va dir als dignataris que li envoltaven: «Sí, aquest és un mag molt entès

35que vol expulsar-os de la vostra terra amb la seva màgia. Què ordeneu?»

36Van dir: «Dóna'ls llargues, a ell i al seu germà, i envia a les ciutats a agents que convoquin

37que et portin als mags més entesos, a tots»

38Els mags van ser convocats per un temps determinat del dia convingut

39i es va dir a la gent: «No voleu assistir

40Potser, així, seguim als mags, si són ells els guanyadors»

41Quan van arribar els mags van dir a Faraó: «Si guanyem, rebrem una recompensa, no?»

42Va dir: «Si! I sereu llavors, certament, dels meus proxìms»

43Moisés els va dir: «Llenceu el que aneu a llençar!»

44I van llençar les seves cordes i vares, i van dir: «Pel poder de Faraó, que vencerem!»

45Moisés va llençar la seva vara i heus aquí que aquesta engolí les seves mentides

46I els mags van caure prosternats

47Van dir: «Creiem en el Senyor de l'univers

48el Senyor de Moisés i de Aarón!»

49Va dir: «Li heu cregut abans que jo us autoritze a això! És el vostre mestre, que us ha ensenyat la màgia! Aneu a veure! He de fer-vos amputar les mans i els peus oposats! I he de fer-vos crucificar a tots!»

50Van dir: «No importa! Ens tornem al nostre Senyor

51Vam anhelar que el nostre Senyor ens perdoni els nostres pecats, ja que hem estat els primers a creure»

52I vam inspirar a Moisés: «Parteix de nit amb Els meus serfs! Sereu perseguits!»

53Faraó va enviar a les ciutats a agents que convoquessin

54«Són una banda insignificant

55i, certament, ens han irritat

56Nosaltres, en canvi, som tot un exèrcit i estem bé previnguts»

57Els expulsem dels seus jardins i fonts

58dels seus tresors i sumptuoses residències

59Així va ser, i l'hi vam donar en herència als Fills d'Israel

60A la sortida del sol, els van perseguir

61Quan els dos grups es van divisar, van dir els companys de Moisés: «Ens ha arribat!»

62Va dir: «No! El meu Senyor està amb mi, Ell em dirigirà!»

63I vam inspirar a Moisés: «Copeja el mar amb la teva vara!» El mar, llavors, es va partir i cada part era com una imponent muntanya

64Vam fer que els altres s'acostessin allà

65i vam salvar a Moisés i a tots els que amb ell estaven

66Després, negàrem als altres

67Certament, hi ha en això un signe, però la majoria no creuen

68Sí, el teu Senyor és el Poderós, el Misericordiós

69Conta'ls la història d'Abraham

70Quan va dir al seu pare i al seu poble: «Què serviu?»

71Van dir: «Servim a ídols i continuarem lliurant-nos al seu culte»

72Va dir: «I us escolten quan els invoqueu

73Poden aprofitar-vos o fer-vos mal?»

74Van dir: «No, però vam trobar que els nostres avantpassats feien el mateix!»

75Va dir: «I heu vist el que servíeu

76vosaltres i els vostres llunyans avantpassats

77Són els meus enemics, a diferència del Senyor de l'univers

78Que m'ha creat i em dirigeix

79em dóna per a mejar i de beure

80em guareix quan malalt

81em farà morir i, després, em tornarà a la vida

82de Qui anhelo el perdó de les meves faltes el dia del Judici

83Senyor! Regala'm judici i reuneix-me amb els justs

84Feix que tingui una bona reputació en la meva posteritat

85Conta'm entre els hereus del Jardí de la Delícia

86Perdona al meu pare, estava extraviat

87No m'avergonyeixis el dia de la Resurrecció

88el dia que no aprofitin ni hisenda ni fills

89excepte a qui vagi a Al·là amb cor sa»

90El Jardí serà acostat a qui hagin temut a Al·là

91i la Jahenam apareixerà davant els esgarriats

92Se'ls dirà: «On està el que servíeu

93en lloc de servir a Al·là? Poden auxiliar-vos o auxiliar-se a si mateixos?»

94Ells i els esgarriats seran precipitats en ell

95així com les hosts de Iblis, totes

96Ja en ell diran mentre disputen

97«Per Al·là, que estàvem, sí, evidentment extraviats

98quan us equiparàvem al Senyor de l'univers

99Ningú sinó els pecadors ens van extraviar

100i, ara, no tenim a ningú que intercedeixi

101a cap amic fervent

102Si poguéssim tornar per a ser creients...»

103Certament, hi ha en això un signe, però la majoria no creuen

104El teu Senyor és, certament, El Poderós, El Misericordiós

105El poble de Noé va desmentir als Missatgers

106Quan el seu germà Noé els va dir: «És que no aneu a témer (a Al·là)

107Teniu en mi a un Missatger digne de confiança

108Temeu, doncs, a Al·là i obeïu-me

109No us demano per això cap salari. El meu salari no incumbeix sinó al Senyor de l'univers

110Temeu, doncs, a Al·là i obeïu-me!»

111Van dir: «Anem a creure't a tu, sent així que són els més vils els quals et segueixen?»

112Va dir: «I què sigues jo de les seves obres

113Només al meu Senyor han d'adonar. Si us adonéssiu

114No vaig jo a rebutjar als creients

115Jo no sóc més que un monitor que parla clar!»

116Van dir: «Noé! Si no pares, hem de lapidar-te!»

117Va dir: «Senyor! El meu poble em desmenteix

118Jutjes, doncs, entre jo i ells, i salva'm, juntament amb els creients que estan amb mi!»

119Els salvem, doncs, a ell i a qui estaven amb ell en la nau abarrotat

120Després, negàrem a la resta

121Certament, hi ha en això un signe, però la majoria no creuen

122En veritat, el teu Senyor és el Poderós, el Misericordiós

123Els Adites van desmentir als Missatgers

124Quan el seu germà Hud els va dir: «És que no aneu a témer (a Al·là)

125Teniu en mi a un Missatger digne de confiança

126Temeu, doncs, a Al·là i obeïu-me

127No us demano per això cap salari. El meu salari no incumbeix sinó al Senyor de l'univers

128Construís en cada pujol un monument per a divertir-vos

129i feu construccions esperant, potser, ser immortals

130Quan useu de violència ho feu sense pietat

131Temeu, doncs, a Al·là i obeïu-me

132Temeu a Qui us ha proveït del que sabeu

133de ramats i fills

134de jardins i fonts

135Temo per vosaltres el càstig d'un dia terrible!»

136Van dir: «Ens dóna el mateix que ens amonestis o no

137No fem sinó el que acostumaven a fer els antics

138No se'ns castigarà!»

139Li van desmentir i els aniquilem. Certament, hi ha en això un signe, però la majoria no creuen

140En veritat, el teu Senyor és el Poderós, el Misericordiós

141Els tamudís van desmentir als Missatgers

142Quan el seu germà Salih els va dir: «És que no aneu a témer (a Al·là)

143Teniu en mi a un Missatger digne de confiança

144Temeu, doncs, a Al·là i obeïu-me

145No us demano per això cap salari. El meu salari no incumbeix sinó al Senyor de l'univers

146Se us va a deixar en seguretat amb el que aquí baix teniu

147entre jardins i fonts

148entre camps conreats i esveltes palmeres

149i continuareu excavant, hàbilment, cases en les muntanyes

150Temeu, doncs, a Al·là i obeïu-me

151No obeïu les ordres dels immoderats

152que corrompen en la terra i no la reformen!»

153Van dir: «Ets només un fetillat

154No ets sinó un mortal com nosaltres! Porta un signe, si és veritat el que dius!»

155Va dir: «Heus aquí una camella. Un dia li tocarà beure a ella i altre dia a vosaltres

156No li feu malament! Si no, us sorprendrà el càstig d'un dia terrible!»

157Però ells la degollaren... i es van penedir

158I els va sorprendre el Càstig. Certament, hi ha en això un signe, però la majoria no creuen

159En veritat, el teu Senyor és El Poderós, El Misericordiós

160El poble de Lot va desmentir als Missatgers

161Quan el seu germà Lot els va dir: «És que no aneu a témer (a Al·là)

162Teniu en mi a un Missatger digne de confiança

163Temeu, doncs, a Al·là i obeïu-me

164No us demano per això cap salari. El meu salari no incumbeix sinó al Senyor de l'univers

165Us dirigiu a barons que a altres creatures

166i descuideu a les vostres esposes, que el vostre Senyor ha creat per a vosaltres? Sí, sou gent que viola la llei»

167Van dir: «Si no pares, Lot, seràs, certament, expulsat»

168Va dir: «Deteste la vostra conducta

169Senyor! Salva'ns, a mi i a la meva família, del que fan!»

170I els salvem, a ell i a la seva família, a tots

171salvo a una vella entre els que es van ressagar

172Després, vam aniquilar als altres

173I vam fer ploure sobre ells una pluja. Pluja fatal per als que havien estat advertits

174Certament, hi ha en això un signe, però la majoria no creuen

175En veritat el teu Senyor és El Poderós, El Misericordiós

176Els Habitants de l'Espessor van desmentir als Missatgers

177Quan Xuayb els va dir: «És que no aneu a témer (a Al·là)

178Teniu en mi a un Missatger digne de confiança

179Temeu, doncs, a Al·là i obeïu-me

180No us demano per això cap salari. El meu salari no incumbeix sinó al Senyor de l'univers

181Doneu la mesura justa, no feu trampa

182Peseu amb una balança exacta

183No danyeu a ningú en les seves coses i no obreu malament en la terra corrompent

184Temeu a Qui us ha creat, a vosaltres i a les generacions antigues!»

185Van dir: «Ets només un fetillat

186No ets sinó un mortal com nosaltres. Creiem que esmentis

187Si és veritat el que dius, feix que caigui sobre nosaltres part del cel!»

188Va dir: «El meu Senyor sap bé el que feu»

189Li van desmentir. I el càstig del Dia de l'Ombra els va sorprendre: va ser el càstig d'un dia terrible

190Certament, hi ha en això un signe, però la majoria no creuen

191En veritat, el teu Senyor és El Poderós, El Misericordiós

192És, en veritat, La Revelació del Senyor de l'univers

193L'Esperit digne de confiança ho ha baixat

194al teu cor, perquè siguis un que adverteix

195En llengua àrab clara

196i estava, certament, en les Escriptures dels antics

197No és per a ells un signe que els doctors dels Fills d'Israel ho coneguin

198Si ho haguéssim revelat a un no àrab

199i aquest l'hi hagués recitat, no haurien cregut en ell

200Així l'hi hem insinuat als pecadors

201però no creuran en ell fins que vegin el càstig dolorós

202que els vindrà de cop i volta, sense pressentir-ho

203Llavors, diran: «Se'ns diferirà?»

204Volen, llavors, avançar El nostre càstig

205I què et sembla? Si els deixéssim gaudir durant anys

206i, després, es complís en ells l'amenaça

207no els serviria de res l'haver gaudit tant

208No hem destruït mai una ciutat sense haver-li enviat abans qui advertissin

209com amonestació. No som injusts

210No són els dimonis qui ho han baixat

211ni els estava bé, ni podien fer-ho

212Estan, en veritat, lluny d'escoltar-ho

213No invoquis a altres déus juntament amb Al·là si no, seràs castigat

214Adverteix als membres més reunits de la teva tribu

215Sigues benèvol amb els creients que et segueixen

216Si et desobeïxen, digues: «Sóc innocent del que feu»

217Confia en El Poderós, El Misericordiós

218Que et veu quan estàs dempeus

219i veu les postures que adoptes entre els que es prosternen

220Ell és Qui tot ho escolta, Qui tot ho sap

221He d'informar-vos de sobre qui descendeixen els dimonis

222Descendeixen sobretot mentider pecador

223Agusen l'oïda... I la majoria menteixen

224Quant als poetes, els segueixen els esgarriats

225No has vist que van errant per tots les valls

226i que diuen el que no fan

227No són així els que creuen, obren bé, recorden molt a Al·là i es defensen quan són tractats injustament. Els impius veuran aviat la sort que els espera