23. Al-Muminoon

1Bienaventurats els creients

2que fan el seu azalá amb humilitat

3que eviten la xarrameca

4que donen el azaque

5que s'abstenen protegint-se de qualsavol unió carnal

6salvo amb les seves esposes o amb les seves esclaves en aquest cas no incorren en retret

7mentre que qui desitgen a altres dones, aquests són els que violen la llei

8que respecten els dipòsits que se'ls confien i les promeses que fan

9que observen les seves azalás

10Aquests són els hereus

11que heretaran El Firdaws, en el qual estaran eternament

12Hem creat a l'home d'argila fina

13Després, li col·loquem com gota en un receptacle ferm

14Després, creem de la gota un coàgul de sang, del coàgul un embrió i de l'embrió ossos, que revestim de carn. Després, vam fer d'ell altra creatura. Beneït sigui Al·là, el Millor dels creadors

15Després d'això, heu de morir

16Després, el dia de la Resurrecció, sereu ressuscitats

17Damunt de vosaltres, hem creat set cels. No hem descurat la creació

18Hem fet baixar del cel aigua en la quantitat deguda i fet que cali la terra. I també hauríem estat ben capaços de fer-la desaparèixer

19Per mitjà d'ella us hem creat palmerars i vinyers en els quals hi ha fruits abundants, dels quals mengeu

20I un arbre que creix en La Muntanya Sinaí i que produïx oli i condiment per al menjar

21Teniu, certament, en els ramats motiu de reflexió: us donem a beure del contingut dels seus ventres, deriveu d'ells molts beneficis, mengeu d'ells

22Ells i les naus us serveixen de mitjans de transport

23Vam enviar Noé al seu poble i va dir: «Poble! Serviu a Al·là! No teniu a cap altre déu que a Ell. I no Li temereu?»

24Els dignataris del poble, que no creien, van dir: «Aquest no és sinó un mortal com vosaltres, que vol imposar-se a vosaltres. Si Al·là hagués volgut, hauria fet descendir a àngels. No hem escoltat que ocorregués tal cosa en temps dels nostres avantpassats

25No és més que un possès. Observeu-li durant algun temps!»

26«Senyor!» va dir: «Auxilia'm, que em desmenteixen!»

27I li inspirem: «Construïx la nau sota La nostra mirada i segons La nostra inspiració ! I quan vinga La nostra ordre i el forn bulli, fes entrar en ella a una parella de cada i a la teva família, salvo a aquell d'ells la sort dels quals ha estat ja tirada. I no em parlis dels quals hagin obrat impíament! Van a ser negats

28Quan tu i els teus estigueu instal·lats en la nau, digues: 'Lloat sigui Al·là, Que ens ha salvat del poble impiu

29I digues: 'Senyor! Feix que desembarqui en un lloc beneït! Tu ets Qui millor pot fer-ho

30Certament, hi ha en això signes. En veritat, posem a prova...»

31Després d'ells, vam suscitar altra generació

32i els manem un Missatger sortit d'ells: «Serviu a Al·là! No teniu a cap altre déu que a Ell I no Li temereu?»

33Però els dignataris del poble, que no creien i desmentien l'existència de l'altra vida i als quals havíem enriquit en la vida d'aquí, van dir: «Aquest no és sinó un mortal com vosaltres, que menja del mateix que vosaltres mengeu i beu del mateix que vosaltres beveu»

34Si obeïu a un mortal com vosaltres, esteu perduts

35Us ha promès que se us traurà quan moriu i sigueu terra i ossos

36Està bé lluny d'ocórrer el que se us ha promès

37No hi ha més vida que la nostra d'aquí! Morim i vivim, però no se'ns ressuscitarà

38No és més que un home, que s'ha inventat una mentida contra Al·là. No tenim fe en ell

39Va dir: «Senyor! Auxilia'm, que em desmenteixen!»

40Va dir: «Un poc més i es penediran»

41El Crit els va sorprendre merescudament i els convertim en detrit. Enrere el poble impiu

42Després d'ells, vam suscitar altres generacions

43Cap comunitat pot avançar ni retardar el seu termini

44Després, vam manar als nostres Missatgers, un després d'un altre. Sempre que venia un Missatger a la seva comunitat, li desmentien. Vam fer que a unes generacions els seguissin altres i les vam fer llegendàries. Enrere una gent que no creu

45Després, vam enviar Moisés i el seu germà Aarón amb Els nostres signes i amb una autoritat manifesta

46a Faraó i als seus dignataris, que van ser altius. Eren gent arrogant

47Van dir: «Anem a creure a dos mortals com nosaltres, mentre el seu poble ens serveix d'esclaus?»

48Els van desmentir i van ser dels perits

49Vam donar a Moisés l'Escriptura. Potser, així, fossin bé dirigits

50Vam fer del fill de María i de la seva mare un signe i els vam oferir refugi en un pujol tranquil i proveït d'aigua viva

51«Missatgers! Mengeu de les coses bones i obreu bé! Jo sé bé el que feu

52I aquesta és la vostra comunitat. És una sola comunitat. I Jo sóc el vostre Senyor. Temeu-me, doncs!»

53Però es van dividir en sectes, amb Escriptures, content cada grup amb el seu

54Deixa'ls per algun temps en el seu abisme

55Creuen que, al proveir-los d'hisenda i de fills

56estem anticipant-los les coses bones? No, no s'adonen

57Els imbuïts del temor del seu Senyor

58que creuen en els signes del seu Senyor

59que no associen a altres déus al seu Senyor

60que donen del que han rebut amb cor tremolós, a la idea que tornaran al seu Senyor

61aquests rivalitzan en bones obres i són els primers en practicar-les

62No demanem a ningú sinó segons les seves possibilitats. Tenim al costat una Escriptura que diu la veritat. I no seran tractats injustament

63Però els seus cors estan en un abisme respecte a això i, en lloc d'aquelles obres, fan altres

64Quan, per fi, infligim un càstig als seus rics, gemegaran

65«No gemegueu avui, que no se us va a salvar de Nosaltres

66Se us recitaven Els meus versicles i vosaltres donàveu mitja volta

67altius amb ell, i passàveu la nit parlotejant»

68És que no ponderen el que es diu per a veure si han rebut el que els seus avantpassats no van rebre

69No han conegut, per ventura, al seu Missatger perquè li neguin

70O diuen que és un possès? No! Ha vingut a ells amb la Veritat, però la majoria senten aversió a la Veritat

71Si la Veritat s'hagués conformat a les seves passions, els cels, la terra i els quals en ells hi ha s'haurien corromput. Nosaltres, en canvi, els hem portat la seva Amonestació, però ells s'aparten de la seva Amonestació

72Els demanes, per ventura, una retribució? La retribució del teu Senyor és millor. Ell és el Millor dels proveïdors

73Sí, tu els crides a una via recta

74però qui no creuen en l'altra vida es desvien, sí, de la via

75Si ens apiadárem d'ells i els retiréssim la desgràcia que tenen, persistirien, cecs, en la seva rebel·lia

76Els infligim un càstig, però no es van sotmetre al seu Senyor i no es van humiliar

77Fins que obrim contra ells una porta de sever càstig i, llavors, siguin presa de la desesperació

78Ell és Qui ha creat per a vosaltres l'oïda, la vista i l'intel·lecte. Què poc agraïts sou

79Ell és Qui us ha disseminat per la terra. I cap a Ell- sereu congregats

80Ell és Qui dóna la vida i dóna la mort. Ell ha fet que se succeeixin la nit i el dia. És que no compreneu

81Al contrari, diuen el mateix que van dir els antics

82Diuen: «Quan morim i siguem terra i ossos, se'ns ressuscitarà per ventura

83Ja abans se'ns havia promès això a nosaltres i als nostres pares. No són més que faules dels antics»

84Digues: «De qui és la terra i qui en ella hi ha? Si és que ho sabeu...»

85Diran: «D'Al·là!» Digues: «És que no us deixareu amonestar?»

86Digues: «Qui és el Senyor dels set cels, el Senyor del Tron August?»

87Diran: «Al·là!» Digues: «I no Li temeu?»

88Digues: «Qui té en Les seves mans la Reialesa de tot, protegint sense que ningú pugui protegir contra Ell? Si és que ho sabeu...»

89Diran: «Al·là!» Digues: «I com podeu estar tan enguanyats?»

90Vam venir a ells amb la Veritat, però menteixen, si

91Al·là no ha adoptat un fill, ni hi ha altre déu juntament amb Ell. Si no, cada déu s'hauria atribuït el que hagués creat i uns haurien estat superiors a uns altres. Glòria a Al·là, Que està per sobre del que conten

92El coneixedor de l'ocult i del palès. Està per sobre del que Li associen

93Digues: «Senyor! Si em mostressis allò amb que se'ls ha amenaçat

94No em posis, Senyor, amb el poble impiu!»

95Nosaltres som ben capaços, certament, de mostrar-te allò amb que els hem amenaçat

96Repel·leix el mal amb alguna cosa que sigui millor. Sabem bé el que conten

97Digues: «Senyor! Em refugio en Tu contra les suggestions dels dimonis

98Em refugio en Tu, Senyor, contra el seu assetjament»

99Quan, per fi, ve la mort a un d'ells, diu: «Senyor! Fes-me tornar

100Potser, així, pugui fer el bé que vaig deixar de fer». No! No són sinó meres paraules. Però, darrere d'ells, hi ha una barrera fins al dia que siguin ressuscitats

101I, quan es toqui la trompeta, aquest dia, no valdrà cap parentiu, ni es preguntaran uns a uns altres

102Aquells les obres dels quals pesin molt seran els quals prosperin

103Aquells les obres dels quals pesin poc, seran els quals s'hagin perdut i estaran en la Jahenam eternament

104El foc abrasarà el seu rostre; arrufant-se les celles

105«No se us van recitar Els meus versicles i vosaltres les vau desmentir?»

106«Senyor!», diran, «la nostra misèria ens va poder i vam ser gent extraviat

107Senyor! Treu-nos d'ella! Si reincidim, serem uns impius»

108Dirà: «Quedeu-vos en ella i no Em parleu!»

109Alguns dels meus serfs deien: «Senyor! Creiem! Perdona'ns, doncs, i tingues misericòrdia de nosaltres! Tu ets el Millor de qui tenen misericòrdia!»

110Però us vau burlar tant d'ells que van fer que us oblidéssiu de Mi. Rèieu d'ells

111Avui els retribueixo per la paciència que van tenir. Ells són els que triomfen

112Dirà: «Quants anys heu romàs en la terra?»

113Diran: «Hem romàs un dia o part d'un dia. Interroga als encarregats de contar!»

114Dirà: «No heu romàs sinó poc temps. Si haguéssiu sabut

115Us figuràveu que us havíem creat per a passar l'estona i que no anàveu a ser retornats a Nosaltres?»

116Exaltat sigui Al·là, el Rei Veritable! No hi ha més déu que Ell, el Senyor del Tron Noble

117Qui invoqui a altre déu juntament amb Al·là, sense tenir prova d'això, haurà d'adonar només al seu Senyor. Els infidels no prosperaran

118I digues: «Senyor! Perdona i tingues misericòrdia! Tu ets el Millor de qui tenen misericòrdia!»