21. Al-Anbiyaa

1S'acosta el moment en que els homes hàgin de rendir comptes, però ells, despreocupats, es desvien

2Quan reben una nova amonestació del seu Senyor, l'escolten sense prendre-la de debò

3divertits els seus cors. Els impius xiuxiuegen entre si: «No és aquest sinó un mortal com vosaltres? Cedireu a la màgia a gratcient?»

4Diu: «El meu Senyor sap el que es diu en el cel i en la terra. Ell és Qui tot ho escolta, Qui tot ho sap»

5Ells, en canvi, diuen: «Pasterada de somnis! No! Ell ho ha inventat! No! És un poeta! Que ens porti un signe com els antics Missatgers!»

6Abans d'ells, cap de les ciutats que vam destruir creia. I aquests van a creure

7Abans de tu, no enviem sinó a homes als que vam fer revelacions. Si no ho sabeu, pregunteu a la gent de l'Amonestació

8No els vam donar un cos que no necessités alimentar-se. I no eren immortals

9Complim la promesa que els vam fer i els salvem, igual que a uns altres a qui Nosaltres vam voler salvar, mentre que vam fer perir als immoderats

10Us hem revelat una Escriptura que se us amonesta. És que no compreneu

11Quantes ciutats impías hem arruïnat, suscitant després a altres pobles

12Quan van sentir El nostre rigor, van voler escapar d'elles ràpidament

13«No fugiu, torneu a la vostra vida regalada, a les vostres mansions! Potser se us demanin comptes»

14Van dir: «Ai de nosaltres, que hem obrat impíament!»

15I no van cessar en les seves lamentacions fins que els seguem sense vida

16No creguem el cel, la terra i el que entre ells hi ha per a passar l'estona

17Si haguéssim volgut distreure'ns, ho hauríem aconseguit per Nosaltres mateixos, d'haver-nos-el proposat

18Abans, al contrari, vam llançar la Veritat contra la falsedat, ho invalida... i aquest es dissipa. Ai de vosaltres, pel que contáis

19Seus són qui estan en els cels i en la terra. I qui estan al costat d'Ell no es consideren massa alts per a servir-li, ni es cansen d'això

20Glorifiquen nit i dia sense parar

21Han pres de la terra a déus capaços de ressuscitar

22Si hagués hagut en ells altres déus distints d'Al·là, s'haurien corromput. Glòria a Al·là, Senyor del Tron, Que està per sobre del que conten

23No tindrà Ell que respondre del que fa, però ells haurien de respondre

24Llavors, han pres a déus en lloc de prendre-li a Ell? Digues: «Aporteu la vostra prova!». Aquesta és l'Amonestació de les meves contemporanis i l'Amonestació dels meus antecessors. Però la majoria no coneixen la Veritat i es desvien

25Abans de tu no manem a cap Missatger que no li reveléssim: «No hi ha més déu que Jo! Serviu-me, doncs!»

26I diuen: «El Compassiu ha adoptat fills». Glòria a El! Són, gens més, serfs honrats

27Deixen que sigui Ell el primer a parlar i obren seguint Els seus ordres

28Ell coneix el seu passat i el seu futur. No intercediran sinó per aquells de qui Ell estigui satisfet. Estan imbuïts de la por que Ell els inspira

29A qui d'ells digui: «Sóc un déu fora d'Ell» li retribuirem amb la Jahenam. Així retribuïm als impius

30És que no han vist els infidels que els cels i la terra formaven un tot homogeni i els separem? I que traiem de l'aigua a tot ser vivent? I no creuran

31Hem col·locat en la terra muntanyes fermes perquè ella i els seus habitants no vacil·lin. Hem posat en ella amples passos a manera de camins. Potser, així, siguin bé dirigits

32Hem fet del cel una sostrada protegida. Però ells es desvien dels seus signes

33Ell és Qui ha creat la nit i el dia, el sol i la lluna. Cadascun navega en una òrbita

34No hem fet etern a cap mortal abans de tu. Morint tu, anaven altres a ser immortals

35Cadascun agradarà la mort. Us vam provar temptant-vos amb el mal i amb el bé. I a Nosaltres sereu retornats

36Quant et veuen els infidels«no fan sinó prendre't a burla: «És Aquest qui parla mal dels vostres déus?» I no creuen en l'amonestació del Compassiu

37L'home ha estat creat precipitat. Ja us faré veure Els meus signes. No Em doneu pressa

38I diuen: «Quan es complirà aquesta amenaça, si és veritat ho que dieu?»

39Si sabessin els infidels, quan no puguin apartar el foc dels seus rostres ni de les seves esquenes, quan no puguin ser auxiliats

40Però no! Els vindrà de cop i volta i els deixarà atordits. No podran ni rebutjar-la ni alentir-la

41Es van burlar d'altres Missatgers que et van precedir, però els que es burlaven es van veure voltats per allò que es burlaven

42Digues: «Qui us protegirà, nit i dia. contra el Compassiu?» Però no fan cas de l'amonestació del seu Senyor

43Tenen déus que els defensin en lloc de Nosaltres? Aquests no poden auxiliar-se a si mateixos, ni trobaran qui els ajudi enfront de Nosaltres

44Els hem permès gaudir d'efímers plaers, a ells i als seus pares, fins a arribar a una edat avançada. És que no s'adonen de La nostra intervenció quan reduïm la superfície de la terra? Seran ells els vencedors

45Digues: «Us adverteixo, en veritat, per la Revelació, però els sords no escolten la crida quan se'ls adverteix»

46Si els arriba un bufo del càstig del teu Senyor, diuen de segur: «Ai de nosaltres, que hem obrat impíament!»

47Per al dia de la Resurrecció disposarem balances que donin el pes just i ningú serà tractat injustament en no-res. Encara que es tracti de quelcom del pes d'un gra de mostassa, ho tindrem en compte. Bastem Nosaltres per a ajustar comptes

48Vam donar a Moisés i a Aarón el Criteri, una claredat i una amonestació per als temerosos d'Al·là

49que tenen por del seu Senyor en secret i es preocupen per l'Hora

50Això és una amonestació beneïda, que Nosaltres hem revelat I la negareu

51Abans, vam donar a Abraham, a qui coneixíem, la rectitud

52Quan va dir al seu pare i al seu poble: «Què són aquestes estàtues al culte de les quals esteu lliurats?»

53Van dir: «Els nostres pares ja els rendien cult»

54Va dir: «Doncs vosaltres i els vostres pares esteu evidentment extraviats»

55Van dir: «Ens parles de debò o bromeges?»

56Va dir: «No! El vostre Senyor és el Senyor dels cels i de la terra, que Ell ha creat. Jo sóc testimoni d'això

57I per Al·là!, que he de urdir quelcom contra els vostres ídols quan hàgiu tornat l'esquena-»

58I els va fer trossos, excepte a un gran que els pertanyia. Potser, així, tornessin a ell

59Van dir: «Qui ha fet això als nostres déus? Aquest tal és, certament, dels impius»

60«Hem escoltat», van dir, «a un mosso cridat Abraham que parlava malament d'ells»

61Van dir: «Porteu-lo a vista de la gent! Potser, així, siguin testimonis»

62Van dir: «Abraham! Has fet tu això amb els nostres déus?»

63«No!» va dir. «El major d'ells és qui ho ha fet. Pregunteu- se'l, si és que són capaços de parlar!»

64Es van tornar a si mateixos i van dir: «Sou vosaltres els impius»

65Però, de seguida, van mudar completament d'opinió: «Tu saps bé que aquests són incapaços de parlar»

66Va dir: «És que serviu, en lloc de servir a Al·là, el que no pot aprofitar-vos gens, ni danyar-vos

67Uf, vosaltres i el que serviu en lloc de servir a Al·là! És que no raoneu?»

68Van dir: «Cremeu-lo i auxilieu així als vostres déus, si és que us ho heu proposat...!»

69Vam dir: «Foc! Sé fred per a Abraham i no li danyis!»

70Van Voler emprar ardits contra ell, però vam fer que fossin ells els que més perdessin

71Els salvem, a ell i a Lot, a la terra que hem beneït per a tot el món

72I li regalem, per afegiment, a Isaac i a Jacob. I de tots vam fer justs

73Els vam fer caps, que dirigissin seguint La nostra ordre. Els vam inspirar que obressin bé, fessin la azalá i donessin el azaque. I Ens van rendir cult

74A Lot li vam donar judici i ciència i li salvem de la ciutat que es lliurava a la malaptesa. Eren gent malvada, perversa

75Li vam introduir en La nostra misericòrdia. És dels justs

76I a Noé. Quan, abans, va invocar i li escoltem. I els salvem, a ell i als seus, de la gran calamitat

77I li auxiliem contra el poble que havia desmentit Els nostres signes. Eren gent dolenta i els neguem a tots

78I a David i Salomón. Quan van dictar sentència sobre el sembrat que les ovelles de la gent s'havien introduït de nit. Nosaltres vam ser testimonis de la seva sentència

79Vam Fer comprendre a Salomón de quina es tractava. Vam donar a cadascun judici i ciència. Subjectem, juntament amb David, les muntanyes i els pardals perquè glorifiquessin. Nosaltres vam fer això

80Li ensenyem a elaborar cotes de malla per a vosaltres, perquè us protegissin de la vostra pròpia violència. Ja ho agraïu

81I a Salomón el vent, que bufa, a una ordre seva, cap a la terra que hem beneït. Ho sabem tot

82Dels dimonis, havia alguns que bussejaven per a ell i feien altres treballs. Nosaltres els vigilàvem

83I a Job. Quan va invocar al seu Senyor: «He sofert una desgràcia, però Tu ets la Summa Misericòrdia!»

84I li escoltem, allunyant d'ell la desgràcia que tenia, donant- li la seva família i altre tant, com misericòrdia vinguda de Nosaltres i com amonestació per els nostres serfs

85I a Ismael, Idris i Dul-kifl. Tots van anar dels pacients

86Els vam introduir en La nostra misericòrdia. Són dels justs

87I al Del Peix. Quan es va anar irat i va creure que no podríem fer gens contra ell. I va clamar en les tenebres: «No hi ha més déu que Tu! Glòria a Tu! He estat dels impius»

88Li escoltem, doncs, i li salvem de la tribulació. Així és com salvem als creients

89I a Zacarías. Quan va invocar al seu Senyor: «Senyor! No em deixis sol! Però Tu ets el Millor dels hereus!»

90I li escoltem i li vam regalar Juan i vam fer que la seva esposa fos capaç de concebre. Rivalitzaven en bones obres, Ens invocaven amb amor i amb temor i es conduïen humilment davant Nosaltres

91I a la que va conservar la seva virginitat. Infonem en ella del nostre Esperit i vam fer d'ella i del seu fill signe per a tot el món

92«Aquesta és la vostra comunitat, és una sola comunitat. I Jo sóc el vostre Senyor. Serviu-me, doncs!»

93Es van dividir en sectes, però tornaran tots a Nosaltres

94L'esforç del creient que obra bé no serà ignorat. Nosaltres prenem nota

95Quan vam destruir una ciutat, els està prohibit a les seves habitants regressar a ella

96fins que se solti a Gog i Magog i es precipitin per tota pujol baix

97S'acosta l'amenaça veritable. Els infidels, desorbitats els ulls: «Ai de nosaltres, que no només ens portava això sense cura, sinó que obràvem impíament!»

98Vosaltres i el que serviu en lloc de servir a Al·là, sereu combustible per a la Jahenam. Baixareu a ella

99Si aquests haguessin estat déus, no haurien baixat a ella. Estaran tots en ella eternament

100En ella,Gemegaran però no escoltaran

101Aquells que ja hagin rebut de Nosaltres el millor, seran mantinguts lluny de ella

102No escoltaran el més lleu soroll d'ella i estaran eternament en el que tant van anhelar

103No els entristirà el gran terror i els àngels sortiran a la seva trobada: «Aquest és el vostre dia, que se us havia promès!»

104Dia que plegarem el cel com es plega un pergamí d'escrits. Com creem una vegada primera, crearem altra. És promesa que ens obliga i la complirem

105Hem escrit en els Salms, després de l'Amonestació, que la terra l'heretaran Els meus serfs justs

106Heus aquí un comunicat per a gent que rendeix cult a Al·là

107Nosaltres no t'hem enviat sinó com misericòrdia per a tot el món

108Digues: «Només se m'ha revelat que el vostre Déu és un Déu Únic ,Us sotmetreu, doncs, a Ell?»

109Si es desvien, digues:«Us he informat a tots amb equitat. I no sé si allò amb que se us amenaça és imminent o remot

110Ell sap tant el que dieu obertament com el que oculteu»

111No sé. Potser això constitueixi per a vosaltres temptació i gaudi per algun temps»

112Diu: «Senyor, decideix segons justícia! El nostre Senyor és El Compassiu, Aquell l'ajuda del qual s'implora contra el que contáis»