18. Al-Kahf

1Lloat sigui Al·là, que ha revelat l'Escriptura al seu serf i no ha posat en ella tortuositat

2sinó que l'ha fet recta, per a prevenir contra una greu calamitat que procedeix d'Ell, anunciar als creients que obren bé que tindran una bella recompensa

3en la qual romandran per a sempre

4i per a advertir als que diuen que Al·là ha adoptat un fill

5Ni ells ni els seus predecessors tenen cap coneixement d'això. Quin monstruosa paraula la que surt de les seves boques! No diuen sinó mentida

6Tu potser, per els seus actes, et consumes de pena, si no creuen en aquesta història

7Hem adornat la terra amb el que en ella hi ha per a provar- los i veure qui d'ells és el que millor es porta

8I, certament, farem de la seva superfície un sequeral

9Creus que els de La Caverna i de Ar-Raqim constituïxen una meravella entre Els nostres signes

10Quan els joves, al refugiar-se en la caverna, van dir: «Senyor! Concedeix-nos una misericòrdia de Tu i feix que ens conduïm correctament!»

11I els vam fer dormir en la caverna per molts anys

12Després, els despertem per a saber quin dels dos grups calculava millor quant temps havien romàs

13Nosaltres anem a contar-te el seu relat veritable. Eren joves que creien en el seu Senyor i a qui havíem confirmat en la bona senda

14Vam enfortir el seu ànim quan es van aixecar i van dir: «El nostre Senyor és el Senyor dels cels i de la terra. No invocarem a més déu que a Ell. Si no, diríem una solemne mentida

15Aquest poble nostre ha pres déus en lloc de prendre-li a Ell. Per què no presenten alguna autoritat clara a favor seu? Hi ha algú que sigui més impiu que qui inventa una mentida contra Al·là

16Quan us hàgiu allunyat d'ells i del que, en lloc de Déu, serveixen, refugieu-vos en la caverna! El vostre Senyor estendrà, sobre vosaltres quelcom de La seva misericòrdia i disposarà de la millor manera de la vostra sort»

17Hauries vist que el sol, al sortir, es desviava de la seva caverna cap a la dreta i, al posar-se, els depassava cap a l'esquerra, mentre ells estaven en un buit d'ella. Aquest és un dels signes d'Al·là. Aquell a qui Al·là dirigeix està bé dirigit, però per a aquell a qui Ell extravia no trobaràs amo que li guiï

18Els haguessis cregut desperts quan, en realitat, dormien. Els donàvem tornada a dreta i esquerra, mentre el seu gos estava en el llindar amb les potes davanteres esteses. Si els haguessis vist, t'hauries escapat d'ells ple de por

19Així estaven quan els despertem perquè es preguntessin uns a uns altres. Un d'ells va dir: «Quant temps heu romàs?» Van dir: «Vam romandre un dia o menys». Van dir: «El vostre Senyor sap bé quant temps heu romàs. Envieu a un de vosaltres amb aquesta moneda a la ciutat. Que miri qui té l'aliment més fresc i que us porti provisió del mateix. Que es condueixi bé i que no atregui l'atenció de ningú sobre vosaltres

20doncs, si s'assabentessin de la vostra existència, us lapidarien o us farien tornar a la seva religió i mai més seríeu felices»

21I així els descobrim perquè sabessin que el que Al·là promet és veritat i que no hi ha dubte respecte a l'Hora. Quan discutien entre si sobre el seu assumpte. Van dir: «Edifiqueu sobre ells! El seu Senyor els coneix bé». Els que van prevaler en el seu assumpte van dir: «Aixequem sobre ells un santuari!»

22Uns diran: «Eren tres, quatre amb el seu gos». Uns altres diran: «Eren cinc, sis amb el seu gos», conjecturant sobre l'ocult. Uns altres diran: «Eren set, vuit amb el seu gos». Digues: «El meu Senyor sap bé el seu nombre, només pocs els coneixen». No discuteixis, doncs, sobre ells, sinó succintament i no consultis sobre ells a ningú

23I no diguis a propòsit de res: «Ho faré demà»

24sense: «si Al·là vol». I, si t'oblides de fer-ho, recorda al teu Senyor, dient: «Potser el meu Senyor em dirigeixi a quelcom que estigui més prop que això del recte»

25Van romandre en la seva caverna tres-cents anys, als quals s'afegixen nou

26Digues: «Al·là sap bé quant temps van romandre. Seu és l'ocult dels cels i de la terra. Què bé veu i què bé escolta! Fora d'Ell, els homes no tenen protector. I Ell no associa a ningú en La seva decisió»

27Recita el que se't ha revelat de l'Escriptura del teu Senyor. No hi ha qui pugui canviar Les seves paraules i no trobaràs asil fora d'Ell

28No defugis estar amb els quals invoquen al seu Senyor matí i tarda per desig d'agradar-li. No llevis els ulls d'ells per desig del ornament de la vida d'aquí! No obeeixis a aquell el cor del qual hem fet que es despreocupe del nostre record, que segueix la seva passió i es conduïx insolentement

29I digues: «La Veritat ve del vostre Senyor. Que crea qui vulgui, i qui no vulgui que no crea!» Hem preparat per als impius un foc, les flames del qual els voltaran. Si demanen socors, se'ls socorrerà amb un líquid com de metall fos, que els abrasarà el rostre. Dolenta beguda! I malament lloc de descans

30Qui, en canvi, creen i obrin bé... No deixarem de remunerar a qui es condueixin bé

31Per a aquests seran els jardins del Edén, pels baixos dels quals fluïxen rierols. Se'ls adornarà allí amb braçalets d'or, se'ls vestirà de setí i brocat verds, estaran allí reclinats en divans. Quins agradable recompensa i quin bell lloc de descans

32Proposa'ls la paràbola de dos homes, a un dels cuales vam donar dos vinyers, que voltem de palmeres i vam separar amb sembrats

33Ambdós vinyers van donar la seva collita, no van fallar gens, i vam fer brollar entre ells un rierol

34Un va tenir fruits i va dir al seu company, amb qui dialogava: «Sóc més que tu en hisenda i més forta en gent»

35I va entrar en el seu vinyer, injust amb si mateix. Va dir: «No crec que aquest pereixi mai

36Ni crec que ocorri l'Hora. Però, inclús si sóc dut davant el meu Senyor, he de trobar, a canvi, quelcom millor que ell»

37El company amb qui dialogava li va dir: «No creus en Qui et va crear de terra, després, d'una gota i, després, et va donar forma d'home

38Quant a mi, Ell és Al·là, el meu Senyor, i no associo ningú al meu Senyor

39Si, a l'entrar en el teu vinyer, haguessis dit: 'Que sigui el que Al·là vulgui! La força resideix només en Al·là!' Si veus que jo tinc menys que tu en hisenda i fills

40potser em doni Al·là quelcom millor que el teu vinyer, llanci contra ell llamps del cel i es converteixi en camp pelat

41o es filtri la seva aigua per la terra i no puguis tornar a trobar-la»

42La seva collita va ser destruïda i, al matí següent, es retorçava les mans pensant en el molt que havia gastat en ell: els seus ceps estaven arruïnats. I deia: «Tant de bo no hagués associat ningú al meu Senyor!»

43No va haver grup que, fora d'Al·là, pogués auxiliar-li, ni va poder defensar-se a si mateix

44En casos així només Al·là, la Veritat, oferix protecció. Ell és el Millor a recompensar i el Millor com fi

45Proposa'ls la paràbola de la vida d'aquí. És com a aigua que fem abaixar del Cel i s'amera d'ella la vegetació de la terra, però es convertix en herba seca, que els vents dispersen. Al·là és podíssim en tot

46La hisenda i els fills són l'ornament de la vida d'aquí. Però les obres Perdurables, les bones obres, rebran una millor recompensa davant del teu Senyor, constituïxen una esperança millor fundada

47El dia que posem en marxa les muntanyes, veges la terra aplanada, Congreguem a tots sense excepció

48i siguen presentats en fila davant del teu Senyor. «Veniu a nosaltres com us creàvem per primera vegada. I preteníeu que no anàvem a citar-vos?»

49S'exposarà l'Escriptura i sentiràs dir als pecadors, tement pel seu contingut: «Ai de nosaltres! Quina classe d'Escriptura és esta, que no deixa de enumerar res, ni gran ni menut?» Allí trobaran davant d'ells el que han fet. I el teu Senyor no serà injust amb ningú

50I quan vam dir als àngels: «Prosterneu-vos davant Adán!» Es prosternaren, excepte Iblis, que era un dels genis i va desobeir l'ordre del seu Senyor. Com? Els prendreu, a ell i als seus descendents, com protectors, en lloc de prendre'm a Mi, sent així que són els vostres enemics? Quins mal bescanvi per als impius

51No els he posat com testimonis de la creació dels cels i de la terra ni de la seva pròpia creació, ni he pres com auxiliars als que extravien a uns altres

52El dia que digui: «Crideu a aquells que preteníeu que eren els meus associats!», els invocaran, però no els escoltaran. Posarem un abisme entre ells

53Els pecadors veuran el Foc i creuran que es precipiten en ell, sense trobar manera d'escapar

54En aquest Alcorà hem exposat als homes tota classe d'exemples, però l'home és, de tots els éssers, el més discutidor

55L'única cosa que impedeix als homes creure quan els arriba La Guia i demanar el perdó del seu Senyor, és el no admetre que els arribarà a la mateixa sort que als antics o que haurien d'afrontar el càstig

56No manem als Missatgers sinó com nuncis de bones noves i per a advertir. Els que no creuen discuteixen amb argúcies per a derrocar, així, la Veritat, i prenen a burla Els meus signes i els advertiments

57Hi ha algú que sigui més impiu que qui, havent-se-li recordat els signes del seu Senyor, es desvia després d'ells i oblida el que les seves mans van obrar? Hem vetllat els seus cors i endurit les seves oïdes perquè no ho entenguin. Encara que els cridis cap a la bona senda, no seran mai bé dirigits

58El teu Senyor és l'Indulgent, l'Amo de la Misericòrdia. Si els donés la seva merescut, els avançaria el càstig. Tenen, no obstant això, una cita a la qual no podran faltar

59Vam Fer perir aquestes ciutats quan van obrar impíament, havent fixat a compte quan anaven a perir

60I quan Moisés va dir al seu mosso: «No desistiré fins que arribi a la confluència de les dues grans masses d'aigua, encara que hagi de caminar molts anys»

61I, quan van arribar la seva confluència, es van oblidar del seu peix, que va emprendre tranquil·lament el camí cap a la gran massa d'aigua

62I, quan van passar més enllà va dir al seu mosso: «Porta el menjar, que ens hem cansat amb aquest viatge!»

63Va dir: «Què et sembla? Quan ens refugiem en la roca, em vaig oblidar del peix -ningú sinó el Dimoni va fer oblidar-me que m'acordés d'ell- i va emprendre el camí cap a la gran massa d'aigua. És sorprenent!»

64Va dir: «Això és el que desitjàvem», i van regressar tornant sobre els seus passos

65trobant a un dels Nostres serfs a qui havíem fet objecte d'una misericòrdia vinguda de Nosaltres i ensenyat una ciència de Nosaltres

66Moisés li va dir: «Et segueixo perquè m'ensenyis quelcom de la bona guia que se't ha ensenyat?»

67Va dir: «No podràs tenir paciència amb mi

68I com vas a tenir-la en allò que no tens ple coneixement?»

69Va dir: «Em trobaràs, si Al·là vol, pacient, i no desobeiré els teus ordres»

70Va dir: «Si em segueixes, doncs, no em preguntis gens sense que jo t'ho suggereixi»

71I es van anar ambdós fins que, havent pujat a la nau, va fer en ella una bretxa. Va dir: «Li has fet una bretxa perquè s'ofeguin els seus passatgers? Has fet alguna cosa molt greu!»

72Va dir: «No t'he dit que no podries tenir paciència amb mi?»

73«No duguis a malament el meu oblit», va dir, «i no em sotmetis a una prova massa difícil»

74I van reprendre ambdós la marxa, fins que van trobar a un noi i li va matar. Va dir: «Has matat a una persona innocent que no havia matat a ningú? Has fet algú horrorós!»

75Va dir: «No t'he dit que no podries tenir paciència amb mi?»

76Va dir: «Si des d'ara et pregunto alguna cosa, no em tinguis més per company. I accepta les meves excuses»

77I es van posar de nou en camí fins que van arribar a una ciutat als habitants de la qual van demanar per a menjar, però aquests els van negar l'hospitalitat. Van trobar, després, en ella un mur que amenaçava esfondrar-se i ho va apuntalar. Va dir: «Si haguessis volgut, hauries pogut rebre un salari per això»

78Va dir: «Ha arribat el moment de separar-nos. Vaig a informar-te del significat d'allò que no has pogut tenir paciència

79Quant a la nau, pertanyia a uns pobres que treballaven en el mar i jo vaig voler avariar-la, doncs darrere d'ells venia un rei que s'apoderava per la força de totes les naus

80I quant al noi, els seus pares eren creients i vam tenir por que els imposés la seva rebel·lia i incredulitat

81i vam voler que el seu Senyor els donés a canvi un més pur que aquell i més afectuós

82I quant al mur, pertanyia a dos nois orfes de la ciutat. Sota ell havia un tresor que els pertanyia. El seu pare era bo i el teu Senyor va voler que descobrissin el seu tresor quan arribessin a la maduresa, com mostra de misericòrdia vinguda del teu Senyor. No ho vaig fer per iniciativa pròpia. Aquest és el significat d'allò que no has pogut tenir paciència»

83Et preguntaran pel Bicorn. Digues: «Vaig a contar-vos una història a propòsit d'ell»

84Li havíem donat poder en el país i li havíem facilitat tot

85Va seguir, doncs, un camí

86fins que, a la posta del sol, va trobar que aquest s'ocultava en una font d´argil fosc, al costat de la qual va trobar a gent. Vam dir:«Bicorn! Pots castigar-los o fer-los bé»

87Va dir: «Castigarem a qui obri impíament i, després, serà dut al seu Senyor, que li infligirà un càstig horrorós

88Però qui crea i obri bé tindrà com retribució el millor i li ordenarem coses fàcils»

89Després, va seguir altre camí

90fins que, a la sortida del sol, va trobar que aquest apareixia sobre altra gent a la qual no havíem donat refugi per a protegir-se d'ell

91Així va anar. Nosaltres teníem ple coneixement del que ell tenia

92Després, va seguir altre camí

93fins que, arribat a un espai entre els dos dics, va trobar al costat d'aquí a gent que tot just comprenia paraula

94Van dir: «Bicorn! Gog i Magog corrompen en la terra. Podríem retribuir-te en canvi de que col·loquessis un dic entre nosaltres i ells?»

95Va dir: «El poder que el meu Senyor m'ha donat és millor. Ajudeu-me esforçadament i aixecaré una muralla entre vosaltres i ells

96Porteu-me blocs de ferro!» Fins que, havent emplenat l'espai buit entre els dos vessants, va dir: «Bufeu!» Fins que, havent fet del ferro foc, va dir: «Porteu-me bronze fos per a vessar-lo damunt!»

97I no van poder escalar-la, ni van poder obrir bretxa en ella

98Va dir: «Aquesta és una misericòrdia vinguda del meu Senyor, però, quan venga la promesa del meu Senyor, Ell la demolirà. El que el meu Senyor promet és veritat»

99Aquest dia deixarem que els uns i els altres s'entremesclin. Es tocarà la trompeta i els reunirem a tots

100Aquest dia mostrarem plenament la Jahenam als incréduls

101els ulls dels quals estaven tancats al Meu record i que no podien escoltar

102Pensen, per ventura, qui no creuen, que podran prendre als meus serfs com protectors en lloc de prendre'm a Mi? Hem preparat la Jahenam com allotjament per als infidels

103Digues: «Us donaré a conèixer qui són els que més perden per les seves obres

104aquells el zel dels quals es perd en la vida d'aquí mentre creuen obrar bé?»

105Són ells els que no creuen en els signes del seu Senyor, ni que Li trobaran. Vanes hauran estat les seves obres i el dia de la Resurrecció no els reconeixerem pes

106La seva retribució serà la Jahenam per no haver cregut i per haver pres a burla Els meus signes i als meus Missatgers

107En canvi, els que hagin cregut i obrat bé s'allotjaran en els jardins del paradís

108eternament, i no desitjaran mudar-se

109Digues: «si anés el mar tinta per a les paraules del meu Senyor, s'esgotaria el mar abans que s'esgotessin les paraules del meu Senyor, inclús si li afegíssim altre mar de tinta»

110Digues: «Jo sóc només un mortal com vosaltres, a qui s'ha revelat que el vostre Déu és un Déu U. Qui conti amb trobar al seu Senyor, que faci bones obres i que quan adori al seu Senyor, no Li associï ningú»