14. Ibrahim

1Alif Laam Raa. Aquesta és una Escriptura que t'hem revelat perquè, amb permís del seu Senyor, tragues als homes de les tenebres a la llum, a la via del Poderós, del Digne de Lloança

2d'Al·là, a Qui pertany el que està en els cels i el que està en la terra. Ai dels infidels, per un càstig sever

3Qui prefereixen la vida d'aquí a l'altra i desvien a altres del camí d'Al·là desitjant que sigui tortuós, estan profundament extraviats

4No manem a cap Missatger que no parlés en la llengua del seu poble, perquè els expliqués amb claredat. Al·là extravia a qui Ell vol i dirigeix a qui Ell vol. Ell és el Poderós, el Savi

5Ja hem enviat a Moisés amb Els nostres signes: «Treu al teu poble de les tenebres a la llum i recorda'ls els Dies d'Al·là!» Certament, hi ha en això signes per a tot aquell que tingui molta paciència, molta gratitud

6I quan Moisés va dir al seu poble: «Recordeu la gràcia que Al·là us va dispensar quan us va salvar de les gents de Faraó, que us sotmetien a dur càstig, degollant als vostres fills i deixant amb vida a les vostres dones. Amb això us va provar el vostre Senyor durament»

7I quan el vostre Senyor va anunciar: «Si sou agraïts, us donaré més. Però, si sou desagraïts,... Certament, El meu càstig és sever»

8Moisés va dir: «Si sou desagraïts, vosaltres i tots els que estan en la terra... Al·là Es basta a Si mateix, és digne de lloança»

9No us heu assabentat del que va passar a qui us van precedir: el poble de Noé, els Adites, els Tamudís, i els que els van succeir, que només Al·là coneix? Van venir a ells els seus Missatgers amb les proves clares, però van dur les mans a les seves boques i van dir: «No creiem en el vostre missatge i vam dubtar seriosament d'allò que ens convideu»

10Els seus Missatgers van dir «És possible dubtar d'Al·là, creador dels cels i de la terra? Ell us crida per a perdonar-vos els vostres pecats i remetre-us a un termini fix». Van dir: «No sou més que uns mortals com nosaltres. Voleu apartar-nos dels déus a qui els nostres avantpassats servien. Aporteu-nos, doncs, una autoritat evident!»

11Els seves Missatgers els van dir: «No som més que uns mortals com vosaltres, però Al·là agracia a qui Ell vol dels seus serfs. I nosaltres no podem aportar-vos una autoritat sinó amb permís d'Al·là. Que els creients confiïn en Al·là!»

12Com no anem a posar nosaltres la nostra confiança en Al·là, si ens ha dirigit en els nostres camins? Tindrem, certament, paciència, a pesar del molt que ens molesteu. Que els que confien, confiïn en Al·là

13Els infidels van dir al seus Missatgers: «Hem d'expulsar- vos del nostre territori, tret que torneu a la nostra religió!» El seu Senyor els va inspirar: «Hem de fer perir als impius

14i hem d'instal·lar-vos, després d'ells, en la terra! Això és per a qui temi La meva condició i temi La meva amenaça»

15Van demanar auxili i tot tirà desviat va sofrir una decepció

16Li espera la Jahenam i se li donarà a beure una barreja de pus i sang

17a glops, que tot just podrà passar. La mort vindrà a ell pertot arreu, sense que arribi a morir. Li espera un dur càstig

18Les obres de qui no creuen en el seu Senyor són com cendres assotades pel vent en un dia de tempesta. No poden esperar gens pel que han merescut. Aquest és la profunda pèrdua

19No has vist que Al·là ha creat amb una fi els cels i la terra? Si Ell volgués, us faria desaparèixer i us substituiria per creatures noves

20I això no seria difícil per a Al·là

21Tots compareixeran davant Al·là. Els febles diran llavors als altius: «Nosaltres us seguíem. No podríeu ara servir-nos d'alguna cosa contra el càstig d'Al·là?» Diran: «Si Al·là ens hagués dirigit, us hauríem dirigit. Dóna igual que ens impacientem o que tinguem paciència: no tenim escapi...»

22El Dimoni dirà quan es decideixi la cosa: «Al·là us va fer una promesa de debò, però jo us vaig fer una que no he complert. No tenia més poder sobre vosaltres que per a cridar- vos i em vau escoltar. No em censureu, doncs, a mi, sinó censureu-vos a vosaltres mateixos! Ni jo puc socórrer-vos, ni vosaltres podeu socórrer-me. Nego que m'hàgiu associat abans a Al·là». Els impius tindran un càstig dolorós

23mentre que a qui hagin cregut i obrat el bé se'ls introduirà en jardins pels baixos dels quals fluïxen rierols i en els quals estaran, amb permís del seu Senyor, eternament. Com salutació escoltaran: «Pau!»

24No has vist com ha proposat Al·là com símil una bona paraula, semblant a un arbre bo, d'arrel ferma i copa que s'eleva en l'aire

25que dóna fruit en tota estació, amb permís del seu Senyor? Al·là proposa símils als homes. Potser, així. es deixin amonestar

26Una dolenta paraula és, al contrari, semblant a un arbre dolent arrencat del sòl: li falta fermesa

27Al·là confirma amb paraula ferma a qui creuen, en la vida d'aquí i en la l´altra. Però Al·là extravia als ímpius. Al·là fa el que vol

28No has vist a qui canvien la gràcia d'Al·là per la incredulitat i allotgen al seu poble en l'estatge de perdició

29En la Jahenam, en la qual cremaran. Quin roín domicili

30Van atribuir iguals a Al·là per a extraviar a uns altres del seu camí. Digues: «Gaudiu breument! Esteu destinats al Foc!»

31Digues als meus servidors creients que facin la azalá i que donin almoina, en secret o en públic, del que els hem proveït, abans que venga dia que ja no hagi comerç ni amistat

32Al·là és Qui ha creat els cels i la terra i ha fet baixar aigua del cel, mitjançant la qual ha tret fruits per a sostindre-vos. Ha subjectat al vostre servei les naus perquè, pel Seu ordre, solquin el mar. Ha subjectat al vostre servei els rius

33Ha subjectat al vostre servei el sol i la lluna, que segueixen el seu curs. Ha subjectat al vostre servei la nit i el dia

34Us ha donat de tot el que Li heu demanat. Si us poséssiu a contar la gràcia d'Al·là, no podríeu enumerar-la. L'home és, certament, molt impiu, molt desagraït

35I quan Abraham va dir: «Senyor! Que estigui segura aquesta ciutat! I evita que jo i els meus fills servim als ídols

36Senyor! Han extraviat a molts homes! Qui em segueixi serà dels meus. Però qui em desobeeixi... Tu ets indulgent, misericordiós

37Senyor! He establert a part de la meva descendència en una vall sense conrear, al costat de la teva Casa Sagrada, Senyor!, perquè facin la azalá. Fes que els cors d'alguns homes siguin afectuosos amb ells! Proveeix-los de fruits! Potser, així, siguin agraïts

38Senyor! Tu saps bé el que ocultem i el que manifestem. No hi ha gens, en la terra com en el cel, que s'amagui a Al·là

39Lloat sigui Al·là, Que, a pesar de la meva vellesa, m'ha regalat a Ismael i Isaac! El meu Senyor escolta, certament, a qui Li invoca

40Senyor! Feix que faci la azalá, i també la meva descendència, Senyor, i accepta la meva invocació

41Senyor! Perdona'ns, a mi, als meus pares i als creients el dia que s'ajustin comptes»

42No crees que Al·là es despreocupa del que fan els impius. Els remet solament a un dia que miraran amb els ulls desorbitats

43corrent amb el coll estès, alçada el cap, clavada la mirada, el cor buit

44Preveuen als homes contra el dia que tindrà lloc el Càstig! Llavors, diran els impius: «Senyor! Remet-nos a un termini pròxim perquè responguem al teu crida i seguim als Missatgers!» «No vau jurar en altra ocasió que no coneixeríeu l'ocàs de la vida

45Vau habitar els mateixos habitatges que van habitar qui van ser injusts con si mateixos i se us va mostrar clarament com vam fer amb ells. Us vam donar exemples...»

46Urdieron intrigues, però Al·là les coneixia, i això que eren intrigues com per a traslladar muntanyes

47No crees que Al·là vagi a faltar a la promesa feta als seves Missatgers - Al·là és Poderós, Venjador

48el dia que la terra sigui substituïda per altra terra i els cels per altres cels, que compareguin davant Al·là, l'U, l'Invicte

49Aquest dia veuràs als culpables encadenats junts

50els seus induments fets de quitrà, coberts de foc els seus rostres

51Al·là retribuirà així a cadascun segons els seus mèrits. Al·là és ràpid a ajustar comptes

52Aquest és un comunicat dirigit als homes perquè, per ell, siguin advertits, perquè sàpiguen que Ell és un Déu U i perquè els dotats d'intel·lecte es deixin amonestar