Romans 12

1Per tant, us exhorto, germans, per la misericòrdia de Déu, que oferiu els vostres cossos com a sacrifici viu, sant i agradable a Déu, que és el vostre culte espiritual.

2I no us amoldeu a aquest món, sinó transformeu-vos mitjançant la renovació del vostre enteniment, perquè pugueu discernir quina és la voluntat de Déu, bona, agradable i perfecta.

3Car per la gràcia que m’ha estat donada dic a cadascun de vosaltres que no tingui un concepte de si mateix més alt del que cal tenir, sinó que pensi amb seny, segons la mesura de fe que Déu ha distribuït a cadascú.

4Perquè així com en un sol cos tenim molts membres, i no tots els membres tenen la mateixa funció,

5així nosaltres, que som molts, som un sol cos en Crist, i individualment membres els uns dels altres.

6Tenim dons diferents segons la gràcia que ens ha estat donada: si és el de profecia, sigui segons la proporció de la fe;

7si és el de servei, en el servei; si el d’ensenyar, en l’ensenyament;

8si el d’exhortar, en l’exhortació; el qui dóna, que ho faci amb generositat; el qui presideix, amb sol·licitud; el qui fa obres de misericòrdia, amb alegria.

9L’amor sigui sincer. Aborriu el mal; aferreu-vos al bé.

10Estimeu-vos fraternalment els uns als altres amb gran afecte; avanceu-vos a honorar-vos mútuament.

11En el zel, no sigueu negligents; sigueu fervents d’esperit, servint el Senyor.

12Alegres en l’esperança, sofrits en la tribulació, constants en l’oració.

13Compartiu amb els sants que passen necessitat; practiqueu amb deler l’hospitalitat.

14Beneeu els qui us persegueixen; beneeu i no maleïu pas.

15Alegreu-vos amb els qui s’alegren; ploreu amb els qui ploren.

16Viviu en harmonia els uns amb els altres. No sigueu altius, sinó associeu-vos amb els humils. No sigueu presumptuosos.

17No torneu a ningú mal per mal. Considereu curosament allò que és bo als ulls de tothom.

18Si és possible per part vostra, viviu en pau amb tothom.

19No us vengeu vosaltres mateixos, estimats, sinó deixeu lloc a la ira de Déu. Perquè està escrit: «Meva és la venjança; jo retribuiré, diu el Senyor».

20Ans al contrari: «Si el teu enemic té fam, dóna-li menjar; si té set, dóna-li de beure. Perquè, fent això, amuntegaràs brases enceses sobre el seu cap».

21No et deixis vèncer pel mal, sinó venç el mal amb el bé.