James 1

1Jaume, servent de Déu i del Senyor Jesucrist, a les dotze tribus de la Dispersió: Salut.

2Tingueu-ho per motiu de gran goig, germans meus, quan us trobeu enmig de tota mena de proves,

3sabent que la prova de la vostra fe engendra perseverança.

4I que la perseverança dugui a terme la seva obra, a fi que sigueu madurs i complets, sense mancar de res.

5I si a algú de vosaltres li manca saviesa, que la demani a Déu, que dóna a tots generosament i sense retraure res, i li serà donada.

6Però que demani amb fe, sense dubtar gens, perquè qui dubta és semblant a l'onada del mar, empesa i sacsejada pel vent.

7Que no pensi tal home que rebrà res del Senyor.

8És un home d'ànim doble, inconstant en tots els seus camins.

9Que el germà de condició humil s'enorgulleixi de la seva alta posició,

10i el ric, de la seva humiliació, perquè passarà com flor d'herba.

11Perquè s'aixeca el sol amb calor ardent i marceix l'herba, la seva flor cau i la bellesa del seu aspecte es perd. Així també el ric es marcirà enmig de les seves empreses.

12Feliç l'home que suporta la prova, perquè, un cop provat, rebrà la corona de la vida que Déu ha promès als qui L'estimen.

13Que ningú, quan sigui temptat, no digui: «Déu em tempta.» Perquè Déu no pot ser temptat pel mal, ni Ell tempta ningú.

14Més aviat, cadascú és temptat quan és atret i seduït pels seus propis mals desigs.

15Després, quan el desig ha concebut, engendra el pecat; i el pecat, un cop consumat, engendra la mort.

16No us enganyeu, germans meus estimats.

17Tot do bo i perfecte ve de dalt, baixant del Pare dels llums celestials, en qui no hi ha canvi ni ombra de variació.

18Ell va voler engendrar-nos per la paraula de la veritat, perquè fóssim com unes primícies de la Seva creació.

19Germans meus estimats, compreneu això: que cadascú sigui prompte per a escoltar, lent per a parlar i lent per a la ira,

20perquè la ira de l'home no obra la justícia que Déu desitja.

21Per tant, desposseïu-vos de tota immundícia moral i de tota mena de maldat, i acolliu amb humilitat la paraula implantada en vosaltres, que pot salvar les vostres ànimes.

22Sigueu practicants de la paraula, i no sols oïdors. Altrament, us enganyeu a vosaltres mateixos.

23Perquè si algú escolta la paraula però no la posa en pràctica, és semblant a un home que contempla el seu rostre en un mirall,

24i després d'observar-se se'n va i immediatament oblida com era.

25Però aquell qui fixa la mirada en la llei perfecta de la llibertat i hi persevera —no pas com un oïdor oblidadís, sinó com un realitzador eficaç—, aquest serà beneït en allò que fa.

26Si algú es considera religiós i tanmateix no refrena la seva llengua, enganya el seu cor i la seva religió no val res.

27La religió pura i sense taca davant del nostre Déu i Pare és aquesta: visitar els orfes i les viudes en la seva tribulació, i guardar-se immaculat del món.