Ephesians 4

1Us exhorto, doncs, jo, presoner en el Senyor, a captenir-vos d'una manera digna de la crida que heu rebut:

2amb tota humilitat i mansuetud, amb paciència, suportant-vos els uns als altres en l'amor,

3i afanyant-vos a conservar la unitat de l'Esperit pel vincle de la pau.

4Hi ha un sol cos i un sol Esperit, així com vau ser cridats a una sola esperança en la vostra crida;

5un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme;

6un sol Déu i Pare de tots, que és sobre tots, per tots i en tots.

7Ara bé, a cadascun de nosaltres li ha estat concedida la gràcia segons la mesura del do de Crist.

8Per això diu: «Quan Ell pujà a l'alt, s'endugué captius, i donà dons als homes.»

9I què vol dir «Ell pujà», sinó que Ell també baixà a les parts inferiors de la terra?

10Aquell que baixà és el mateix que pujà per damunt de tots els cels, a fi d'omplir totes les coses.

11I fou Ell qui donà uns com a apòstols, uns altres com a profetes, uns altres com a evangelistes, i uns altres com a pastors i mestres,

12per a l'equipament dels sants per a les obres del ministeri i per a l'edificació del cos de Crist,

13fins que tots arribem a la unitat de la fe i del coneixement del Fill de Déu, a la maduresa, a la plena mesura de l'estatura de Crist.

14Aleshores ja no serem infants, sacsejats per les onades i duts d'ací d'allà per tot vent de doctrina i per la subtil astúcia dels homes en les seves intrigues enganyoses.

15Ans al contrari, mantenint la veritat en l'amor, creixerem en tot vers el Crist Mateix, que és el cap.

16D'Ell tot el cos, ben ajustat i cohesionat per tots els lligaments que el sostenen, creix i s'edifica en l'amor mitjançant el treball propi de cadascuna de les parts.

17Això us dic, doncs, i insisteixo en el Senyor: que ja no camineu com caminen els gentils, en la vanitat dels seus pensaments.

18Tenen l'enteniment enfosquit i són allunyats de la vida de Déu per causa de la ignorància que hi ha en ells, deguda a la duresa del seu cor.

19Havent perdut tot sentit de vergonya, s'han lliurat a la disbauxa per a la pràctica de tota mena d'impuresa, amb un delit insaciable.

20Però no és pas així com vosaltres heu après a conèixer el Crist.

21Si és que en veritat n'heu sentit a parlar i heu estat instruïts en Ell —segons la veritat que és en Jesús—,

22a despullar-vos de la vostra manera de viure d'abans, de l'home vell, que es va corrompent darrere dels desigs enganyosos;

23a renovar-vos en l'esperit de la vostra ment;

24i a revestir-vos de l'home nou, creat a semblança de Déu en la veritable justícia i santedat.

25Per tant, cadascú de vosaltres deixi la mentida i parli amb veritat al seu proïsme, perquè som membres els uns dels altres.

26«Airiu-vos, però no pequeu.» Que el sol no es pongui sobre el vostre enuig,

27i no doneu cap lloc al diable.

28El qui robava, que no robi més, sinó que treballi, fent el bé amb les seves pròpies mans, per tenir alguna cosa per a compartir amb el qui passa necessitat.

29Que cap paraula corrupta no surti de les vostres boques, sinó tan sols la que sigui bona per a l'edificació segons la necessitat, a fi de comunicar gràcia als qui escolten.

30I no entristiu l'Esperit Sant de Déu, amb el qual vau ser segellats per al dia de la redempció.

31Desfeu-vos de tota amargor, furor i ira, clamor i calúmnia, juntament amb tota mena de malícia.

32Sigueu benèvols i compassius els uns amb els altres, perdonant-vos mútuament, tal com en Crist Déu us perdonà.