Ecclesiastes 4

1Torní a mirar i vaig considerar totes les opressions que es fan sota el sol. Vaig veure les llàgrimes dels oprimits, i no tenien consolador; el poder era a les mans dels seus opressors, i no tenien qui els consolés.

2I vaig lloar els morts, que ja han mort, més que no pas els vius, que encara viuen.

3Però més feliç que ambdós és aquell qui encara no ha existit, qui no ha vist el mal que es comet sota el sol.

4I vaig veure que tot afany i tot encert en el treball neixen de l'enveja de l'home vers el seu proïsme. També això és vanitat i persecució del vent.

5L'insensat es creua de mans i devora la seva pròpia carn.

6Val més un sol grapat amb repòs que dos grapats amb fatiga i persecució del vent.

7Altra vegada vaig veure una vanitat sota el sol.

8Hi ha qui està tot sol, sense ningú al costat, ni tan sols un fill o un germà; tanmateix, no hi ha fi a tot el seu afany, i els seus ulls mai no s'afarten de riqueses: «Per a qui m'afanyo, doncs, i privo la meva ànima de benestar?» També això és vanitat i una tasca dolorosa.

9Valen més dos que un de sol, perquè tenen una bona paga pel seu afany.

10Perquè si un d'ells cau, el seu company l'alçarà; però ai de l'home solitari quan caurà, car no hi haurà cap segon per a alçar-lo!

11Així mateix, si dos jauen plegats, s'escalfaran; però com s'escalfarà un de sol?

12I si algú pot dominar el solitari, dos podran resistir-li; a més, una corda de tres fils no es trenca pas de pressa.

13Val més un jove pobre i savi que un rei vell i insensat, que ja no sap escoltar advertiments.

14Perquè aquell jove ha sortit de la presó per a regnar, tot i haver nascut pobre en el seu propi regne.

15Vaig veure que tots els qui vivien i caminaven sota el sol seguien aquest segon, el jove que succeí el rei.

16No hi ha límit per a tot el poble que fou abans d'ells. Tanmateix, el successor no serà celebrat pels qui vindran encara més tard. Això també és fútil i una persecució del vent.