L’agraïment per l’alè en les tradicions
Escrits per separat, amb segles de distància, i diuen el mateix.
Un sol tema, molts llibres
Els textos sagrats discrepen en moltes coses. Van ser escrits en segles diferents, en llengües diferents, per persones que no es van conèixer i que haurien discutit sobre gairebé tot.
En un punt petit coincideixen amb una precisió poc comuna: l’alè es rep, no es guanya, i la resposta justa és donar gràcies.
Els Salms
El llibre dels Salms acaba, en l’última línia de l’últim salm, amb l’alè: «Tot el que respira lloï el Senyor.» No tot el que és just, ni digne, ni ha entès res. Tot el que respira.
És la invitació més àmplia possible. L’única condició que posa és una que totes les persones vives compleixen.
El llibre de Job
Elihú ho diu amb claredat: «L’Esperit de Déu m’ha fet, i l’alè del Totpoderós em dona la vida.» Les paraules s’adrecen a Job, un home enmig de la catàstrofe que ha perdut gairebé tot, i això és precisament el que les fa útils.
Donar gràcies per l’alè no exigeix un bon any. És l’única forma d’agraïment que hi ha al nostre abast el pitjor dia d’una vida.
L’Alcorà
L’Alcorà torna una vegada i una altra a l’agraïment, el shukr, com l’actitud natural d’una criatura envers Aquell que dona. La ingratitud no es tracta com una grolleria, sinó com una mena de ceguesa: no veure el que és ben a la vista.
La Bhagavad-gita
La Gita parla de l’alè com del fil que manté units el cos i la vida, i de l’atenció que li prestem com d’una manera de tornar al que és real. En els passatges més concrets, l’alè no és una metàfora: és l’evidència més a prop que la vida es dona de manera contínua, no pas una sola vegada.
Per què importa la coincidència
Sovint se suposa que tot el que és compartit entre tradicions ha de ser aigualit, un mínim comú denominador. Aquí és al revés: això no és el mínim que diu cada tradició, sinó una de les coses més fortes que diu cadascuna.
I té una conseqüència concreta. Si l’alè és un do en tots aquests llibres, un minut de gràcies per ell no demana a ningú que deixi la seva tradició, i ningú no ha de fer veure que està d’acord amb algú altre per participar-hi.
Què en fem
A les 11:11 pel teu rellotge, atura’t seixanta segons i dona gràcies a Déu amb consciència pel teu alè, amb les teves paraules, amb el teu propi nom per a Déu.
A WEBREATH els textos sagrats hi són sencers, en moltes llengües, si vols llegir més enllà d’una sola línia.
Comparteix l’article
Un minut, a les 11:11 de la teva hora.
Respira i dona gràcies a Déu, amb consciència, per l’alè que se t’ha donat. Gratuït, en 77 llengües, sense res per instal·lar.
Preguntes que fa la gent
Què diu la Bíblia sobre l’agraïment per l’alè?
El Salm 150 tanca el salteri amb «Tot el que respira lloï el Senyor», i Job 33,4 diu «l’alè del Totpoderós em dona la vida». Tots dos tracten l’alè com a rebut i no com a propi, i l’agraïment com la resposta justa.
Les diferents tradicions hi coincideixen de veritat?
En aquest punt concret, sí. Els Salms, l’Alcorà, Job i la Gita van ser escrits per separat i discrepen en molt, però cadascun tracta l’alè com un do i l’agraïment com la resposta adequada.
Cal que llegeixi les escriptures per participar-hi?
No. El minut demana seixanta segons d’agraïment conscient amb les teves paraules. Els textos són per a qui vulgui anar més lluny, sencers i en moltes llengües.